Res no s’acaba i tot comença

Al cementiri de Brest
s’esmunyen les ànimes
entre creus i pedres tombals.
En sèrie i centrífugues
(i devers la meca).

-MORTS POUR LA FRANCE-

Creus i no creus
les blanques de glòria
les derrotades i cendroses.

-MORTS POUR LA FRANCE-

Noves ànimes brollen
entre les fissures de marbre i fusta
de la vergonya de la veu callada
en arrels i brancatge.
Pedra, gespa, oceà.

  (Com saba pacient… agost de 1988)