Pel clatell, sense recança
o amb disbauxa, sense mirar
milers d’arguments en metralla
o en el pas de la daga, silent.
Lentes nits avancen batalles
d’esperança conreada amb els ulls
escrita amb les mans cansades
agermanades en la feina diària,
un cop d’esforç i un embat de ràbia.
Pel clatell, entrem-los la daga
que els doni mort, sense recança
en la disbauxa de l’explosió trencant
-llenya i foc de la nit de Sant Joan.
(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)