Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Del que quedà de tu, trist viatjant nafrat…

 

A a en Daniel Cardona i Civit

Del que quedà de tu
trist viatjant nafrat
i ferit als ulls
nosaltres farem la trinxera
arran de la pell de l’animal
que portem dins.

Malferit i obstinat i ferm
del poc que quedà de tu
reprendrem de nou les trinxeres
vigents, intransigents.

 

(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent