Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Del que quedà de tu, trist viatjant…

 

La ploma de Vibran és tallant i verídica talment una ferida oberta amb una espasa.

Joan Salvat-Papasseït per a Daniel Cardona “Vibrant” (La batalla)

 

Del que quedà de tu
trist viatjant
ens enfilem a cops d’anhel
per munts perduts
pàtria dels arbres
misteri dels ulls.
Només fou absurd
aquell perdó compassiu.
No t’ha de deixar
el que quedà de tu.
L’ últim full d’aquest llibre
pas sobre passera
pas sobre segur i ample
ens ho dirà
demà, cansats i avorrits
d’uns germans tan porucs
un confort tan petit de món
un color de sol de renúncies.

Tristos acompanyants
t’acaronen en el camí
a cops de serra i esclats
alenant un aire bromós
esperit i cos
del que quedà de tu
en nosaltres
enamorat i lleial Vibrant.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent