Publicat el 15 de gener de 2022
Por és enyor
Por és enyor
Han jugat
nens de colònies
i orfes captius
la mirada enrere.
L’immigrant que fuig
o busca o torna
Els confinats
i els evadits més llunyans
naufragats, mes perduts
en recerca perpètua.
Han jugat dues voltes
la mirada enrere.
Un tren turbulent
i vaixells sempre muts.
Caminar valent
peu i peu, o mar i mar…
Han estat la por
d’una mirada enrere
a un brogit tranquil.
(Com saba pacient… agost de 1988)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent