17 de febrer de 2011
Sense categoria
0 comentaris

He dinat de calamars farcits

I què putes ens interessa el teu dinar! Plou i el dia és gris. Sempre m’agraden les novel·les, les plaguetes, els films, les persones on hi plou. I de primer? Unes faves a la catalana, delicioses! He pensat amb Santi Santamaria. El restaurant es deia L’Havana del carrer de la Lluna. Voleu més poeticitat? He pensat amb Maria Schneider.
M’he carregat de mala manera la Nuria Amat. No crec que escrigui en català perquè els seus personatges o necessitin com no crec en el fet de boixar per necessitat del guió de certes artistes. ai, deumeuet! Em condemnaré com un cochon! Què cursi! Porc!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!