17 de febrer de 2011
Sense categoria
2 comentaris
comiat intempestiu
Això és un adéu.
Això és un gràcies.
Això és un bes.
Això és no-res.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Arriba que tot arriba, començar i acabar, arriba que allò compartit és més intens. La poesia ha esquitxat vilaweb com un raig transversal, la paraula dita farà llavor… ja ho veuràs. Demà serà un altre dia. Adéu, nin que t’espera el sibel·lí i la mar.
I sense noticies de -deu- des de anys i panys.