El director convidat

Els pèls del parrús que t’havia arrabassat creixien al fons de les meves ungles.
Em rebolcava dins el teu nom de mascle i entre les randes d’esperma que emboiraven el nostre bes.
Era mentida. Rere els teus ulls només trob el passadís empaperat amb tots els matisos del mar.
Barcelona, maig 1974

Aquest poema d’El bell país on els homes desitgen el homes es un bon conductor de la poesia a VilaWeb.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!