Són les 11.44. Finit el consell de redacció. Un bell feiner. He defensat el fet de posar poesia a la nostra feina de cada dia. I això vol dir mil i una coses: lluitar contra les rutines que ens paralitzen, contra els llocs comuns que ens emmerden, contra la facilitat que s’afica per allà on menys esperes, contra el costum amb pudor de resclosit. El personal de Vilaweb és bo: bons professionals i bones persones. I això és un privilegi. Em quedaria a fer feina amb ells! I les notícies? Hi ha de tot! Però el nostre País Català es atacat per alguns cantons terribles. I per allà on menys esperes! Aiiiiiii! L’energia de la gent que lluita a Líbia, a Egipte, al Iemen, a Tunísia, etc. em dóna força. Però hi ha morts. Per què aconseguir la justícia, la pau, la democràcia sempre s’ha de fer amb la sang dels humans?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perquè encara hi ha, escampats pel món, massa intolerants, retrogrades i totalitaris que no ens deixen avançar. Siguem d’on siguem. Un crit per la llibertat de l’ésser, un clam pel respecte, una llàgrima pels morts i un desig:
No us podré servir si no em serviu / deixant-me ser qui som … / … / Vosaltres, petits déus de carrer tirant a home, / que duis la cara meticulosament afusellada / pels vint-iquatreperdigons diaris / de dur cada hora venuda al sant propòsit / d’afinar les convivències fins a tall d’espectacle, / deixau-me ser dins ell, dins el vostre espectacle, /la molleta rompuda que no trastoca l’anècdota / … / apagau la darrera llosca en la qual encara us crema / el vell afany humà d’agafar el mànec dels altres / que, quan es gira a mi, / us empeny a dissenyar-me la fesomia / dels que voleu que siguin els meus amors, / a signar, … / les coordenades del meu equilibri, / … /o estellar-me de cara contra la paret pública / llargament orinada per les forces vives patibulàries / … / Deixau-me que m’equivoqui jo tot sol i de per ampla / i que acuradament esculli jo el lloc perfecte / on engrunar-me els dits i l’ull del créixer. / … / Deixau-me decidir per quin pelatge / de bèstia humana / m’agrada dur eixerida l’espinada / i per quin almud de persona / em vull sagnar tot jo” M. A: Riora
Mai he dubtat ni de tu ni de Vilaweb. Mai. Així com tampoc ho faré de persones com calen. A voltes em pregunto on trobar-les; amb tota franquesa, o no les veig o em costa fer-ho.
I sobre la pregunta que avui formules: la sang dels humans i les guerres, per pena de molts, són NEGOCI. Un més a la llista, d’una la llista de quatre arreplegats.