[…]
Cinc anys de Festes de la Poesia
L’última dècada el país ha viscut una ràpida florida de festivals literaris arreu del territori. Una de les incorporacions més joves —i ja en fa cinc anys!— ha estat la de la Festa de la Poesia de Sitges, que es pot considerar en uns quants aspectes exemplar. Per què?
Perquè no aspira a ser un festival més, sinó que es presenta com una festa única i, si es pot dir així, insubstituïble. Perquè ha destriat una bona tradició pròpia on arrelar, en recuperar l’esperit lúdic i diletant de les Festes Modernistes que va impulsar el gran Rusiñol. Perquè ho ha fet sense mimetismes nostàlgics, sinó parant atenció als espais que ocupa la poesia avui, i també als que no ocupa per poder-los conquerir. Perquè porta segell d’autor, el dels seus impulsors Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, i alhora implica bona part del teixit institucional, cívic i social de la població. Perquè construeix el programa a partir de la identitat dels convidats, de manera que l’homenatge als homes i les dones poetes concrets que hi participen esdevé el millor ferment perquè els seus versos creixin i es facin sentir amb tota la potència. Perquè aquests primers cinc anys auguren un inexhaurible ventall de camins futurs.
I el millor de tot és que bona part d’aquestes raons són, afortunadament, recurrents en aquella florida. I això permet esperar que la xarxa de festivals literaris que de mica en mica s’estén es vagi consolidant i regenerant a favor de la presència pública de la paraula literària i el prestigi dels seus autors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!