[…]
Vaig tenir la sort de veure’n l’estrena i de tornar a passejar, amb imaginació i record, pels carrers invisibles de la Mequinensa vella i pels tan impersonals de la vila nova. Es tracta de dues hores llargues d’espectacle que no diré que siguin curtes –si es pogués reduir mitja hora d’obra i estalviar-se l’entreacte, la cosa seria rodona–, però és segur que no se’m van fer llargues. Una bona iniciació al món de Moncada, fet de personatges que expliquen històries.
L’obra és a la sala petita, on fins pocs dies abans es podia veure Rei i senyor, de Josep Pous i Pagès, amb dramatúrgia de Pere Riera. En cridava l’atenció el tractament de la llengua, que la carregava de particularismes dialectals també en la fonètica, tan lluny per sort de la desatenció d’altres posades en escena. Pous i Pagès mereix ser rellegit, ara que ens pot parlar de l’autoritat i la llibertat amb nova força.
Entre una obra i l’altra vaig veure, al Círcol Maldà, una veritable joia: Tots aquests dois, un espectacle en què Pep Tosar construeix el personatge de Guillem d’Efak i, amb ell, una bona crònica del seu temps. Més que recomanable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!