A principis d’aquest mes de desembre ha fet cent anys del naixement de Miquel Dolç, llatinista i traductor, poeta i crític literari, i per això l’IEC va acollir una completa jornada d’homenatge.
[…]
La va obrir Salvador Giner, president de l’Institut, del qual Dolç havia estat membre corresponent, seguit de Francesc Guardans, vicepresident de l’Institut Cambó i editor de la Fundació Bernat Metge, que Dolç va codirigir, i Pere Molas, president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Hi vaig ser, en nom de la Institució: més enllà d’un feble vincle personal –des de Proa el 1992 vam editar un dels llibres més desconeguts de Dolç, una versió infantil de l’Eneida il·lustrada per Jaume Marzal–, vaig recalcar la importància de recordar, al costat dels autors més populars i significats, homes de lletres com Dolç, que des de l’erudició i des de la voluntat de servei han contribuït i contribueixen a construir teixits de complicitats que fan cultura i reforcen la identitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!