[…]
L’àrea de llengua i universitats del Llull i la Institució continuaran trobant pretextos i la necessitat de treballar plegats. Però malauradament ja no ho farem amb la Mavi.
Ahir la vam acomiadar, al tanatori de Sant Gervasi, en una cerimònia que, tal com la va presentar Vicent Partal, volia ser abans que res una trobada d’amics, l’última trobada amb la Mavi dels seus amics. I que ho va ser. Hi van intervenir companys de diversos moments i de diverses facetes del seu recorregut professional i humà, brutalment escurçat. Tots van parlar des del seu tracte directe, molts des de la feina feta, també des dels projectes apuntats.
I tot i que la càrrega emotiva era d’alt voltatge, ningú no es va plànyer de la mort de la Mavi. Entengueu-me bé: ningú no va cedir a la temptació de considerar que assistíem a una mena d’injustícia. No. Al costat del dolor i de l’enyorament que ja es palpava, es respirava la voluntat de continuar caminant, de no rendir-se, de fer més festa. Com si l’energia que desprenia la Mavi fos present, ben activa.
Hi era. I que sapiguem no deixar de renovar-la.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!