El bloc del Director (ILC)

Alguns fulls del dietari públic d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes 2007-2012

8 d'octubre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Literatura exposada

La setmana passada vam poder presentar Literatura exposada, un projecte modest i confiem que útil: un catàleg d’exposicions literàries en línia que aspira a ser agenda de les exposicions que es poden visitar arreu dels territoris, aparador de les que hi ha disponibles per itinerar i arxiu de les que s’han fet sobre escriptors i obres de la nostra tradició literària o sobre el fet literari en llengua catalana. Núvol me’n va demanar les raons i així les vaig explicar:
 
[…]

Exposar la literatura

Es pot transitar per una obra literària? Es pot passejar, físicament, per l’interior d’un univers literari? Aquestes són les preguntes implícites que ens fem cada vegada que engeguem un projecte d’exposició consagrada a la figura i l’obra d’un escriptor.

De vegades s’hi respon d’una manera estrictament bibliogràfica: mostrant-ne els llibres publicats. D’altres la resposta és biogràfica: una cronologia, generalment il·lustrada, de la vida i l’obra de l’autor en qüestió. Sovint s’hi dóna una resposta documental: certificats de naixement, cartes, algun manuscrit, retalls de premsa, originals o en facsímil, permeten aproximar-s’hi en més o en menys mesura. Encara d’altres la resposta s’aproxima al fetitxisme: una selecció d’objectes de l’autor o relacionats amb ell, com aquella ploma o una màquina d’escriure que va fer servir, la bata de quan anava a escola, el seu bressol, una pinta qui sap si encara amb algun cabell, la màscara mortuòria… El més freqüent sol ser combinar totes aquestes formes per mirar de crear un espai evocador de l’autor, de l’obra que ha deixat i del seu temps.

A partir d’aquí, però, a través del llenguatge expositiu —que és un llenguatge amb els seus codis i recursos, exactament com ho són els llenguatges literaris o els audiovisuals o qualsevol altre— es pot construir un espai obert a la imaginació i a la creativitat. Un espai al servei del descobriment i la immersió en les peripècies dels escriptors, en el sentit de les obres i en les seves diverses lectures, en el reflex literari d’una època o d’un espai. Al servei de les simpaties o antipaties que pot provocar un personatge. Al capdavall, al servei de la curiositat lectora de l’espectador. Una exposició literària no ha d’aspirar a ser ella mateixa un moment literal de lectura ni pot pretendre substituir el ple contacte amb els textos que en són objecte. Però té ple sentit quan busca difondre el que exposa i interessar-hi l’espectador, i, sobretot sobretot, quan construeix pretextos i nous estímuls per a la lectura. Quan aconsegueix que transitem físicament per l’interior de l’obra literària, per la seva època, per les circumstàncies del seu autor.

Sarsanedas al pont del petroli
16.12.2009 | 12.26
A Sense categoria
Maragall a Sant Joan de les Abadesses
29.03.2011 | 7.58
A Sense categoria
Ferrater Mora
13.11.2012 | 7.53
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.