[…]
La Renaixença va fructificar entre nosaltres posant -deixeu-m’ho dir així- les bases romàntiques per al desenvolupament modern de la societat i la cultura catalanes, mentre al Llenguadoc deixava una estela fragmentada en diversos moviments. Un d’ells, el Felibritge, ha arribat fins als nostres dies i té, entre els seus principals objectius, conservar la memòria d’aquells contactes fraternals del segle XIX.
Per això aquest passat cap de setmana una expedició de felibres va recórrer el triangle que formen Barcelona, Vilanova i Montserrat reconstruint l’itinerari de Mistral. Dissabte a la tarda vaig tenir l’honor d’encapçalar la modesta recepció que els vam fer al Palau de la Generalitat, abans no prosseguissin el seu periple cap al Saló de Cent de l’Ajuntament i la muntanya de Montjuïc.
Al Saló de Sant Jordi vam prendre la paraula Enric Garriga-Trullols, president del CAOC i impulsor català de l’esdeveniment, el senyor Jaume Mouttet, capolier del felibritge, i jo mateix, que vaig recordar en quin context de primera recuperació del prestigi de la llengua i la cultura pròpia, es va produir l’agermanament de fa un segle i mig. I quin moment vivim ara, amb una mirada sobre la identitat i la pròpia supervivència que ha de gosar plantejar-se la interacció amb l’entorn del present i el debat que construeix futur si no vol quedar reduïda al pur folklorisme residual.
Dit això, em van oferir amb emoció les cèlebres còupos intercanviades pels felibres i els catalans fa aquest segle llarg i que des d’aleshores han simbolitzat l’agermanament entre tots dos pobles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!