El bloc del Director (ILC)

Una dotzena de premiats, tots menors de vint anys, van recollir el premi de mans de Joan Vinyes, conseller de Turisme del Consell Comarcal del Bages, de l’alcalde de Cardona, Josep Maria Sala, i del president d’Òmnium Cultural del Bages, Jaume Puig, a més de mi mateix. En el parlament de cloenda vaig recollir les paraules del president d’Òmnium, que havia recordat que al llarg dels anys algun dels guanyadors ha esdevingut escriptor, per agrair a tots els nois i noies la seva participació i per encoratjar-los a no deixar d’escriure, d’utilitzar el llenguatge amb exigència i voluntat expressiva, encara que no tinguessin vocació literària. Perquè aquest també és un dels valors d’aquest premi, de tantes iniciatives d’estímul de l’interès per la lectura i l’escriptura en l’àmbit escolar.

Havia obert l’acte el grup de jazz Índigo amb una versió de “Les fulles mortes”. No vaig saber-me estar de remarcar la cruïlla casual de memòria que s’havia produït. El marc incomparable, espai mil·lenari, on reposen els comtes de Cardona havia acollit el lliurament d’uns premis escolars, que és com dir a joves a punt de dur-nos al futur, en companyia dels acords d’una cançó del poeta Jacques Prévert que als anys seixanta Josep M. Espinàs va traduir al català perquè l’interpretés Tete Montoliu. Què és, sinó propiciar cruïlles com aquesta i retratar-les, l’experiència cultural?