Va obrir l’acte l’alcalde Xavier Trias, que va donar pas a les intervencions de Joaquim Molas, primera autoritat en la matèria, Àlex Broch, director de l’obra, i Lola Badia, coordinadora del primer volum. Broch i Badia van tenir records emocionats, emocionants, per Jordi Castellanos i per Josep Maria Pujol. Va tancar-lo, amb la solemnitat que exigia la importància de l’obra, el president Artur Mas.
El president va parlar amb dignitat de la nostra literatura i de la seva significació per al país, i això ho hem de reconèixer i agrair, perquè no és gaire freqüent. Però també hem de gosar dir, em sembla, que malauradament va tenir un petit descuit massa significatiu. I és que, si no m’hi vaig mal fixar, no va fer ni una sola referència a l’extensió territorial de la literatura catalana, de la llengua i la cultura que compartim amb els pobles germans que s’estenen de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i a l’Alguer.
I això, en aquests temps de lapaismes i tants de disbarats, també ho hem de recordar. I hem de saber-ho fer sense que es pugui rebre ni un retret fonamentat de cap mena d’imperialisme. Simplement, perquè les coses són com són. I perquè volem, els ciutadans de cultura catalana, siguem d’on siguem, visquem on visquem, estiguem sotmesos per l’administració que sigui que ens sotmet, volem dic que sigui així per molt de temps i sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!