El bloc del Director (ILC)

Alguns fulls del dietari públic d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes 2007-2012

24 de maig de 2013
3 comentaris

La literatura catalana

Ahir a la tarda vaig baixar al Saló de Cent, on s’havia anunciat la presentació de la nova Història de la Literatura Catalana que ha començat a publicar Enciclopèdia, amb Barcino i l’Ajuntament de Barcelona. […]

I la presentació va ser tot un èxit, si més no vista l’afluència de públic: els qui, com jo mateix, no vam poder ser estrictament puntuals, vam haver de seguir l’acte des d’unes cadires instal·lades a l’exterior del Saló, prou confortables, on vaig coincidir amb diversos il·lustres membres de la nostra societat literària.

Va obrir l’acte l’alcalde Xavier Trias, que va donar pas a les intervencions de Joaquim Molas, primera autoritat en la matèria, Àlex Broch, director de l’obra, i Lola Badia, coordinadora del primer volum. Broch i Badia van tenir records emocionats, emocionants, per Jordi Castellanos i per Josep Maria Pujol. Va tancar-lo, amb la solemnitat que exigia la importància de l’obra, el president Artur Mas.

El president va parlar amb dignitat de la nostra literatura i de la seva significació per al país, i això ho hem de reconèixer i agrair, perquè no és gaire freqüent. Però també hem de gosar dir, em sembla, que malauradament va tenir un petit descuit massa significatiu. I és que, si no m’hi vaig mal fixar, no va fer ni una sola referència a l’extensió territorial de la literatura catalana, de la llengua i la cultura que compartim amb els pobles germans que s’estenen de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i a l’Alguer.

I això, en aquests temps de lapaismes i tants de disbarats, també ho hem de recordar. I hem de saber-ho fer sense que es pugui rebre ni un retret fonamentat de cap mena d’imperialisme. Simplement, perquè les coses són com són. I perquè volem, els ciutadans de cultura catalana, siguem d’on siguem, visquem on visquem, estiguem sotmesos per l’administració que sigui que ens sotmet, volem dic que sigui així per molt de temps i sempre.

La Polinèsia a Girona
04.12.2008 | 6.45
A Sense categoria
Un dia. Mirall trencat
17.09.2008 | 1.19
A Sense categoria
Adrià Chavarria
02.11.2009 | 12.27
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Si tot el camí que havíem de fer és aquest de consentir l’esquarterament del català, sense avançar ni una passa en l’assoliment d’una consciència comuna, sense mercat complet, amb una acadèmia regional per a casa territori, una llengua (mal) defensada des de la por, des de la renúncia, des de la ignorància mútua, des de l’arrogància també, si aquest era l’horitzó a guanyar, no calia ni haver eixit de casa. Cada terra ha fet sa guerra, i en conseqüència estem vençuts.
  2. Malauradament, tant en temes de llengua i cultura com en temes de l’abast de la nació ja han començat les rebaixes fins i tot abans de regateig… En el cas de la literatura, és tan evident que la literatura catalana és la que es fa en la nostra llengua arreu dels Països Catalans (i on hi hagi un escriptor que usi el català!) que un oblit així és imperdonable (i més si presentaven el primer volum, que deu correspondre a l’edat mitjana, un moment en què sense la presència de mallorquins i de valencians no es pot entendre la nostra literatura).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.