Arribo al Palau Requesens situat al carrer del Bisbe Caçador, un marc incomparable, on Pere Gimferrer dicta el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia. &
Gimferrer descabdella una àmplia i significativa genealogia de poetes, d’escriptors d’alè poètic en el sentit etimològic, per acabar afirmant la seva visió sobre la identitat del poeta. La pot resumir aquesta frase, en la qual no s’afirma només una obvietat, contra el que una lectura apressada pot fer pensar:
“Tots els poetes som, alhora, l’individu que viu la nostra existència personal i l’autor dels nostres texts poètics; l’un i l’altre s’entrecreuen, i d’aquest entrecreuament de tots dos neix la nostra veritable identitat, bifurcada i múltiple, però unitària al capdavall, feta de superposicions.”
Després, Alberto Blecua fa la corresponent contestació, un veritable panegíric, irònic i murri, que no s’estalvia les referències més compromeses, i en estil alhora sempre transparent i pudorós, fins i tot als aspectes menys púdics de l’obra gimferreriana.
Presideix l’acte el Dr. Pere Molas, amb el pare Massot a l’esquerra i l’altre Blecua a la dreta. A continuació del faristol des d’on parlen els oradors, situat a l’angle esquerre de la sala, seuen en bancs laterals els acadèmics presents. A les vuit menys cinc el cerimonial s’ha acabat. Surten els acadèmics, només uns quants amb la medalla al coll, seguits de la resta de l’auditori, no gens escàs i nodrit de cares conegudes de signe prou divers.
Impressiona veure Martí de Riquer, amb la seva quasi centúria de trajecte vital i mil·lennis llargs de lectures, desplaçar-se encara amb pas tremolós però ferm. ¶