El bloc del Director (ILC)

Diumenge a les 12 es va obrir a Caldes d’Estrac la celebració del cinquè aniversari de la Fundació Palau. &
S’hi va inaugurar l’exposició “La col·lecció creix” que ha comissariat Manuel Guerrero i aplega les peces d’art incorporades durant aquests anys pel mateix Palau i Fabre al fons de la Fundació.

Abans va ser el moment institucional. El presidia Joan Rangel, ara delegat a Catalunya del govern espanyol i fa cinc anys alcalde de Caldetes, i hi van intervenir també l’actual alcalde, Joaquim Arnó, i els dos vicepresidents de la Fundació, Tomàs Nofre i Antoni Fogué, ara president de la Diputació de Barcelona.

L’atzar dels protocols va fer que jo fos el primer a parlar. Vaig felicitar la Fundació, que, en aquests cinc anys, i sobre el binomi universal Picasso i Palau posat en tensió amb una ubicació concreta, la de Caldetes, ha aconseguit ser un fet i començar a ser referent, per exemple, de l’activitat cultural al Maresme. I vaig cometre, a consciència, la petita impertinència de recordar que l’aniversari tanca una etapa i ara és hora –la mort de Palau hi hauria d’obligar– de mirar al futur i reforçar el paper referent de la Fundació i, per tant, la seva necessitat, també en clau nacional i més enllà. El llegat que custodia permet plantejar-ho així.

De primer, però, vaig voler recordar en Palau: pel valor de la seva obra literària i per la seva contribució al coneixement internacional de la nostra cultura. I, sobretot, per la seva lliçó de dignitat –aquella combinació d’esperit de sacrifici, de tossuderia i d’exigència–, que ara ens repta, a tots, també als mateixos responsables de la Fundació, a estar-hi a l’alçada. ¶