El bloc del Director (ILC)

Alguns fulls del dietari públic d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes 2007-2012

28 de juny de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Emili Teixidor

Desitjo que l’esclat d’adhesions i de bones paraules que va propiciar la mort d’Emili Teixidor la setmana passada no s’apagui com una foguera de Sant Joan. Hi vaig contribuir, almenys aquí i aquí, i a la tele i aquí, mirant de donar raons per llegir-lo i rellegir-lo. Com aquestes:

[…] 

Les transgressions cordials

Si la memòria no em traeix, quan parlaves amb Emili Teixidor i queies en la temptació d’afalagar-lo gairebé sempre et mirava de reüll i, somrient, deia: “Vols dir?”. I aquest vols dir era una suma entranyable d’humilitat, coqueteria i sentit crític. No era impermeable a l’elogi ni a l’opinió dels altres, que, al contrari, buscava –per exemple, entre els seus joves lectors–, però mostrava una certa despreocupació per la transcendència d’allò que feia, pel valor que hi donarien els altres. Aquests dies són molts els testimonis que recorden Teixidor com una persona de tracte cordial i vocació de servei: no tenia mai un no, si es tractava d’atendre uns escolars, uns lectors, un projecte, ja fos en els anys difícils de la dictadura o en els moments actuals de confusió i dissolució cultural.

Teixidor va formar-se com a mestre i va estudiar dret, lletres i periodisme. Als anys seixanta va participar en la fundació de l’escola Patmos, vinculada als moviments de renovació pedagògica. Al costat d’escriptors com Josep Vallverdú, Sebastià Sorribas, Joaquim Carbó o Oriol Vergés, va començar a escriure per a nens i joves els llibres que no podien llegir. Als anys setanta viu a París, estudia cinema i participa en la redacció d’una enciclopèdia cinematogràfica per fascicles. En tornar al país, dirigeix Ultramar, un dels segells editorials de Salvat, divisió espanyola de la multinacional Hachette, i participa en projectes de cinema i ràdio –és autor del guió del llargmetratge El vicari d’Olot, de Ventura Pons–. Als anys noranta, incrementa la seva presència en mitjans de comunicació, especialment a la premsa, la ràdio i la televisió, on presenta l’espai literari Mil paraules. Al tombant de segle és reconegut com un especialista en l’estímul de la lectura i viu, gràcies a l’èxit de la novel·la Pa negre i de la pel·lícula homònima d’Agustí Villaronga, moments de reconeixement del públic, la crítica i les institucions.

En Teixidor no es poden destriar la vocació literària i la pràctica pedagògica. Un dels primers títols que va publicar va ser Quinze són quinze (1969), un llibre de lectura escolar que va esdevenir referent compartit d’una generació en els difícils anys de la dictadura feixista del general Franco. Després va desplegar una ingent obra narrativa infantil i juvenil, de temàtica històrica o centrada en qüestions polèmiques o d’actualitat, que buscava despertar l’esperit crític i, com si fos una sola cosa, la curiositat lectora. El 1979, amb la publicació del volum de contes Sic Transit Gloria Swanson, comença la construcció literària del seu món més personal: una memòria de la postguerra a Roda de Ter i la comarca d’Osona, un paisatge rural i fabril, que encarna la sordidesa d’aquells anys, econòmica i política, sobretot moral. Teixidor hi condueix els lectors a través de la mirada d’un jove adolescent que descobreix en allò que li és més pròxim, i en ell mateix, les contradiccions de la vida, tot el bé i el mal de què som capaços. I els porta, així, a la transgressió més radical, la que ens durà a qüestionar les falses certeses que més familiars ens són.

Un vici saludable que s?encomana
22.05.2008 | 7.55
A Sense categoria
Nit de lletres a Girona
09.10.2009 | 10.19
A Sense categoria
L’Espill
12.12.2008 | 8.47
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.