[…]
Els responsables de l’àrea d’humanitats de l’Institut Ramon Llull van entendre que una bona targeta de presentació davant el món germànic seria mostrar el gruix de contactes, intercanvis i influències entre totes dues cultures. Que n’hi ha, de Llull ençà. I així van anar prenent forma, a les mans d’Arnau Pons i Simona Škrabec, els dos volums del llibre Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, que apleguen més de cent cinquanta col·laboracions en què s’analitza aquest mosaic de relacions, des de les històriques fins a les més recents.
Publicat el segon volum, l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va tenir l’encert d’organitzar el passat mes de novembre dues taules rodones que van ser, comptat i debatut, la presentació pública del projecte i del seu resultat tangible al nostre país.
Al dinar de premsa previ, vaig tenir la gosadia -no dubto que ho era, segur, si recordo com van obrir els ulls Jordi Martí i Josep Bargalló- de dir en veu alta un desig. Que aquesta cartografia dels carrers de frontera entre la cultura alemanya i la catalana, ara que ja la tenim, sigui un model a imitar. Quin orgull no sentirem d’aquí a deu o vint anys si sabem ser capaços de fer el mateix exercici, rigorós i metòdic, amb altres cultures amb les quals la nostra ha mantingut contactes seculars…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!