El bloc del Director (ILC)

Durant prop d’un parell d’hores, sota la conducció de Margarida Trias, directora de la Fundació, i després de la semblança del poeta que en va fer Xavier Lloveras, prop de trenta persones van posar veu a la paraula de Foix. Hi van intervenir, entre d’altres, Jordi Madern, nebot del poeta pastisser, i el seu editor, Jaume Vallcorba, els actors Quim Lecina i Jaume Comas, Joan Sellent i Ramon Salvo, Miquel Desclot i Francesc Parcerisas. Gemma Reguant en va llegir el sonet de Sol, i de dol que acaba amb un desig que és tota una declaració ètica: “i enmig d’orats i savis, raonar”. I Enric Badosa la lletania “Tot n’és ple”, que el diari Ara va desgranar ahir, vers a vers, a les seves pàgines.

Jo, que també hauria llegit un d’aquests dos textos, em vaig decantar finalment per una de les proses d’Allò que no diu “La Vanguardia”, que ens fa sentir com criden dos pescadors: l’un diu “Qui massa avança, recula!”; l’altre “No tothom és bo per escatar rufins!” I vaig anunciar que Institució i Fundació hem començat a preparar, per quan el bon temps s’hagi endut aquest fred que avui ens tenia ben glaçats, un altre acte d’homenatge a Port de la Selva.

Com tants d’altres presents en la lectura, no vaig saber anar-me’n sense passar, abans, per davant del monument que presideix, a l’altre cap del cementiri, la tomba de Carles Riba i Clementina Arderiu.