El bloc del Director (ILC)

Divendres va ser un dia trist a la
Institució: vam acomiadar Ester Valls, que havia mort la matinada de
dimecres a dijous, després de prop de dos anys d’agonia.

[…]

L’Ester era una de les històriques de
l’equip de la Institució. S’hi va incorporar deu fer una vintena d’anys,
quan n’era director Oriol Pi de Cabanyes. Quan hi vaig arribar,
s’ocupava de les exposicions i, a més, vetllava les qüestions relatives
al patrimoni literari, que eren sobretot les relacions amb Espais
Escrits i l’organització del seminari de patrimoni literari i territori,
que celebrem un cop l’any. Poc després va centrar-se en la coordinació
d’exposicions, una línia d’acció que hem intentat fer créixer durant
aquests darrers temps. La seva meticulositat, l’atenció al detall, la
facilitat d’interlocució amb els col·laboradors, donaven tranquil·litat i
eren una garantia d’eficiència i de control.

Però aquests darrers no van ser uns anys
fàcils per a l’Ester. Va viure amb angoixa l’envelliment i la mort de
la seva mare, viuda del músic Manuel Valls Gorina —la recordo com tota
una senyora de Sant Gervasi, quan assistia a algun dels nostres actes–.
Després es sentia molt cansada i va decidir deixar la Institució per
reorientar la seva feina. Però ja no hi va ser a temps. Li van detectar
un tumor cerebral, probablement la veritable causa d’aquell cansament. I
les coses ja no van anar bé.

Durant tots aquests mesos n’hem seguit
de lluny però constantment l’evolució, mirant de fer costat al seu home,
Antoni Munné-Jordà, que no se n’ha apartat ni un moment. Sigui també
aquesta anotació un modest homenatge per a ell.