El bloc del Director (ILC)

[…] 

El Palau de la Música va ser escenari un any més de la festa, que enguany tenia la novetat d’haver estat preparada després que es fes públic el nom del guardonat, de manera que li va poder ser plenament dedicada. I tots hi vam guanyar: Pep-Anton Muñoz va encarnar tres dels personatges de Cabré, a través del monòleg dels quals va sintetitzar alguns dels aspectes més destacats de la seva trajectòria –el seu impuls narratiu, la seva activitat com a guionista, la projecció internacional–, glossats respectivament per Àlex Broch, Lluís Maria Güell i Kristen Brandt. Els dos moments àlgids van ser el discurs de la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, incisiva sense perdre el pertinent to institucional, i el de Jaume Cabré, que va fer una encesa defensa de la lectura, de la literatura i de la llibertat de l’escriptor. I, també, de la necessitat de la independència nacional, una proclama que cada dia sembla guanyar centralitat en el discurs públic a casa nostra.

Podeu llegir els discursos aquí. Hi observareu la naturalitat i la modesta ambició des de què sap parlar Cabré. Naturalitat, ambició i, també, generositat que van ser presents en l’acte de cap a cap. No sé quin grau d’intervenció hi va tenir ell mateix, però que el guió es recordés dels qui tenim el privilegi de llegir-li els originals en va ser, per a mi, una altra mostra neta.