Les cares del vi

Dissabte es va celebrar a Falset la Fira del Vi, i les lletres hi van tenir també la seva presència.

[…]

Sota l’impuls del Centre Quim Soler, es va inaugurar al castell de Falset una petita exposició de retrats de treballadors del vi acompanyats per apunts literaris d’una desena d’autors. Josep Barjuan, autor del projecteLes cares del vi, em va demanar que hi escrivís un pòrtic:

Com són les cares del vi? Quina cara té el vi que servim a taula? Com són les cares dels que l’han fet possible? Clavant noves arrels al Masroig, Josep Barjuan ha posat les seves habilitats a treballar per donar resposta a preguntes com aquestes. L’habilitat del dibuix, és clar, però també la de la conversa. I la del respecte.

Perquè s’endevinen hores de conversa rere la mirada, el somriure, el rictus de cadascuna de les persones que Barjuan ens descobreix amb el seu llapis. Hores de conversa després de recórrer el Priorat per trobar-los i per trobar-s’hi. Els vint retrats que ens ofereix construeixen, segur, un repertori de les feines relacionades amb el vi. Però quan els observem més aviat tenim la impressió de veure un conegut, un amic que ens fa cinc cèntims de com li ha anat la jornada. Gairebé sentim parlar els retrats. Fins i tot sentim les olors que els acompanyen.

O potser a mi m’ho sembla per la capacitat de suggestió que té el color d’aquestes cares. Que no és un color qualsevol. I que parla del respecte amb què Barjuan observa el món del vi. Del seu respecte per les coses, per totes, fins i tot per les més menudes. És el color amb què tenyeixen el paper la garnatxa, el macabeu, el carinyena, l’ull de llebre, el picapoll. Ha triat d’acolorir els retrats amb els mateixos vins i això dóna encara més expressivitat al traç del seu dibuix, als seus models, a les històries que ens esperen rere cadascuna de les cares del vi.

En descobrirem algunes a través dels textos que acompanyen els dibuixos. Són les històries que les cares han suggerit a deu escriptors que han acceptat la invitació de l’autor del projecte. La invitació a posar una veu a aquestes cares. En un exercici exemplar de diàleg entre la terra, la tradició, la imatge i la paraula. Que convida també l’espectador a participar-hi activament. Per poder dir, des d’ara, quan tasti un vi, que a més de sentir-ne el gust n’endevina la cara.
 

Afegeix un comentari