El bloc del Director (ILC)

Els dies12 i 13 de novembre es van celebrar a la seu central de l’Institut d’Estudis Catalans unes jornades internacionals sobre “150 anys dels Jocs Florals de Barcelona“, organitzades pel Grup d’Estudi de la Literatura del Vuit-cents amb el suport de diverses entitats, entre les quals la Institució.

[…] 

Vaig seguir la conferència inaugural d’Andreu Freixes, que va traçar el camí, prou novel·lesc, que du de les corts d’amor medievals a les de Tolosa de Llenguadoc ja al XIX, i de Tolosa a Barcelona. Abans, al costat de Ricard Torrents i August Bover, vaig participar en l’obertura de la trobada sota la mirada atenta de Josep M. Domingo, que n’ha estat un dels principals impulsors.

Vaig recordar aquell miracle que, arran de la invitació a Frankfurt el 2007, alguns han descobert en la nostra continuïtat literària: amb Ramon Llull i Ausiàs March, si se’m permet la simplificació, la catalana ha estat una de les literatures fundacionals d’Occident. Fundacional, sí, i, malgrat tot –que és malgrat molt–, avui també una literatura viva i vital com les altres. Potser els Jocs Florals, “restaurats” –les cometes són del programa– fa 150 anys, en són una mena de testimoni viu, de l’Edat Mitjana, de la Renaixença i també, gràcies a l’esforç de qui els gestiona en la present etapa –i cal esperonar-los que perseverin en la reinvenció permanent i arrelada–, ara mateix.