Blogcrònica

Blog de Toni Sala

6 de juny de 2005
General
6 comentaris

Teresa Amat i Feliu Formosa

Segon diàleg. Amat, Formosa, Ibàñez, Isern, Pairolí: ordre alfabètic estricte.
Amat: “espero no ajudar a la migdiada” Llegeix els agraiments per haver estat triada a la “selecta selecció”. “Mai m’havia trobat en el tràngol de sentir-me quota. Jo no sé si els organitzadors són conscients que els i les de dalt els tocaran el crostó”, diu, irònicament: “31 participants, 25 homes.” Fa comptes dels homes i les dones que hi ha a les jornades. Després diu: “bé, posem-nos seriosos.” Riu. “En el món dels blogs hi ha de tot.” I repassa el tipus de dietaris: des dels d’adolescents, les diarrees mentals de progres, els catecismes polítics en campanya o no, els sermons de filòsofs que han trobat la manera moderna d’exercir de presocràtics – sic -, fins a blogs molt decents, com ara “Cartes de Mèxic” o “Barcelonetes”, que inclou dibuixos propis i comentaris elegants i mesurats. Ibàñez s’ho mira aguantant-se el cap amb la mà, dos dits desplegats en forma de be baixa. “En el món anglosaxó hi ha moltíssims blogs rellevants, influents, generadors d’opinió. També n’hi ha en castellà. Jo diria que els bloggers catalans no passem de ser una colla de diletants prescindibles. No sé com us ho prendreu, encara que trobo la trobada molt meritòria. Fem una mica de riure, tot i que no n’hi ha de satírics. Un dels pocs blogs que teníem de mosca collonera plega aviat.” Evident, Notes al marge. “Després d’intentar llegir alguns dietaristes purs ens adonem que alguns són avorrits. Per ara no hem superat el senyor Pla.” I cita Formosa, elogiant-lo: “A Turí: senyores esplèndides.” I torna a carregar contra Ibànez. Parla de la poesia de l’experiència, els que fan costumisme fresc, els que ens expliquen “totxo a totxo”, els pesats mestretites que opinen, els “dogmàtics imparables”, i els “esperits selectes que mai escriuen paraulotes, i dintre dels selectes els que més juguen amb l’anonimat, com un pedant llibreter”, i “els vanitosos que no han estat convidats i ens acusen de vanitat”, “i els que es burlen una mica en brut dels que s’exclamen amb enveja per no haver estat cridats.” Acaba citant Dorus, que va fer un Desglossari d’en Dorus. Diu que abans ja ha avisat i que quan va rebre la invitació a fer una poètica, es va dir, eufemísticament, “coi, no em pensava que jo tingués una cosa d’aquestes.” Ens remet al seu blog. S’etiqueta a si mateixa i referint-se als amics intel·ligents i interessants que ha fet. Acaba dient que ella és així i això no té remei. “El dia que la diversió no em compensi, tanco. I potser serà aviat.”
Silenci. Acabem de tenir una mostra gairebé pura de l’esperit crític bloggaire. Queden dues intervencions abans del filòsof aludit.
Formosa: “em sento una mica fora de lloc. Admiro les senyores esplèndides a Turí. La meva activitat dietarística és un treball complementari de moltes altres activitats. He fet cent tres traduccions de l’alemany, he fet de professor a l’Institut del Teatre, he fet d’actor…” Estima els dietaris de Kafka. Ha llegit Pons Pons fa poc, i es refereix a la crítica que un tercer Pons, Puigdevall, va fer-li, i al qual el blogger de Totxos, totxanes i maons va dedicar-li un post.

  1. Desconeixia que insultar fos una cosa tan important. Més que escriure insults, m’agrada inventar-los. Teclamoll, per exemple: TdQ ja l’ha incorporat al seu diccionari, i també es pot usar en femení.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!