Arriba Pla, el gran moment de Josep Pla. Xavier Pla cita una anècdota. Pla li va dir a Luján: – tingui paciència – llegeixi els escèptics – obri un dietari Diu Xavier Pla: “En un temps d’imparables, m’agrada dir això. No sé si Luján li va fer cas, però Pla li havia demanat que el
– Ara has d’escriure, ara! – em diu Mesquida, al claustre, sortint. – Ara ve l’hora interessant! – Interessant? El dinar? Escolta: això que dius de la censura. Tinc un dubte: si jo sóc partidari de la censura, que em sembla que en sóc, m’ho haig de censurar? Efectivament, un dinar alliçonador, sota un quadre
“A mi no m’agrada, en els dietaris, insultar la gent. Però ho podria fer.”, diu Sòria, i Pagès se l’escolta atentament i amb la barbeta aixecada. “La limitació hauria de ser la legislació vigent, que impedeix blasmar i que protegeix. La protecció existeix però no sé si s’aplica”. Etcètera. Pagès agafa el micro. El passa
D’esquerra a dreta: Sòria (camisa de color blau), Pagès (negra total), Desclot (ulleres fosques penjades al coll de la samarreta), Alonso (jaqueta i camisa marron gris). Bou, ja sense americana, al cap de taula. Sòria: "L’avantatge crucial del dietari, per mi, és la falta de constriccions." "Permet el desordre i la varietat, que són
És Piquer, amb erra. Piqué és algú altre, em sembla que un polític. Entesos? Piquer, com un verb en segona conjugació. Demano disculpes i certifico que la descripció de l’estampat d’Eva Piquer que apareix als comentaris l’ha picada ella mateixa i en aquest mateix teclat. Cafès, pastes i abundància en una taula parada al
Molt bé. 11:30. Cassany acaba. Aplaudiments. Ara comença Piquer; just en el moment que, segons el programa, hauria d’acabar. "Hola? Se’m sent bé? Intento apropar-me així? Em diuen que parli un quart d’hora el màxim. Em sembla que ho aconseguiré." Somriu i mou les mans. "La bona gent i els professionals de la ploma" (amb
Tenim Eva Piquer mirant-se les mans mentre Cassany cita Gil de Biedma: "esclavo de mi maldito diario. Un vicio vergonzozo." La gent va prenent apunts. S’hi està fresc. Les arrecades de Piquer brillent desacomplexadament. Atabalador això de tenir un tècnic aquí voltant, i de tenir problemes tècnics. Empipador. M’estic perdent aquesta intervenció tan interessant. I
I, pitjor, bateig de Mac. Mai he portat un blog. Ja es notarà. Demano excuses. La sala és quadrada, una mena de capella amb una única entrada que dóna al claustre. 64 cadires negres i cinc a la taula. Començant per l’esquerra: Izquierdo, Partal, Subirana, Bou. Partal presenta. Una quarta part d’ocupació. Una noia compta