Blogcrònica

– Ara has d’escriure, ara! – em diu Mesquida, al claustre, sortint. – Ara ve l’hora interessant!
– Interessant? El dinar? Escolta: això que dius de la censura. Tinc un dubte: si jo sóc partidari de la censura, que em sembla que en sóc, m’ho haig de censurar?
Efectivament, un dinar alliçonador, sota un quadre que representava el mateix claustre d’on veníem. Dinar passable en el menjar. La meva taula, d’esquerra a dreta: Pagès, Mesquida, Parcerisses, Ibàñez, Xavier Pla, Pairolí, Sala. El vi de la casa, excessivament dolç. Mesquida encarrega dues ampolles de Rioja: Viña Tondonia, reserva.
(Interrupció: escric tot això mentre Sam Abrams exposa. Hem d’estar al cas perquè ha de donar la clau que Mesquida ha avançat sobre l’autocensura bloguística i casolana. De moment, ens està donant la cronologia dietarística del país, que fa començar a les Cròniques, "en definitiva, els primers dietaris que existeixen en llengua catalana". Després reenganxo.)
Doncs estava explicant el dinar. Un dinar ben instructiu. Perquè se’n facin càrrec, temes: la crítica literària, amb exemples concrets; la literatura d’Espinàs; la literatura de Quaderns Crema; i, la traca final, un manifest que demà es presenta sobre la necessitat de fundar un partit que ens redimeixi del nacionalisme insolidari català.
(Abrams: "A partir de la transició hi va haver una mena de conscens sobre la necessitat de construir la memòria, i va ser molt encoratjador de cara als dietaris." )
Les postres, bé. El Viña Tondonia secós, fibrat…
" Tipologia del dietari segons Sam Abrams:
– El Dietari Pur. Descarnat. Poca reelaboració. Exemple: les extraordinàries reflexions d’Anna Murià.
– El Dietari Familiar.
– Tipus a) Dietari històric: Manent.
– Tipus b) Desclot, "Pare, saps què?"
– El dietari literat. La forma literària és molt important. "Diari 1918" de Foix. Gimferrer. Josep Pla. Piera: "Arran del precipici", "Estiu grec". Levereoni. Anglada, "El quadern d’Aram.
– Els Dietaris Artístics. Escrits per gent del món de les arts. Ràfols Casamada, Raimon.
– El Dietari Religiós o Metafísic. Verdaguer.
– El Dietari Històric Documental Testimonial i Polític. Manent, Pedrolo.
– El Dietari que s’Inclina Cap al Món de l’Assaig. Muñoz.
– El Dietari Intel·lectual. Sobre el món de les idees. Fuster, Sòria, Alonso.
– El Dietari Moral. Intentar explicar la conducta humana. Puig, Pairolí.
– El Dietari de Viatge. Piera, Susanna, que es disloca de casa seva i del seu present. Desclot. Serra.
– El Dietari de Signe Antropològic. Cònsul.
– El Dietari Periodístic. Roig.
– El Dietari que Combina el Tradicional amb el Blog. "Adrada" de Subirana.
Espero haver apuntat bé. Em sabria greu haver-me deixat algun nom d’aquesta llista exhaustiva. No m’agrada i no m’agrada, però ho faré en nom de la ciència catalogadora i, modestament, apuntaré un tipus de dietari que s’ha deixat, certament menor però existent al nostre país
– El Dietari Autobiogràfic Animal ( "Goril·la blanc, memòries de Floquet de Neu").
Abrams: "Hi ha dietaris que passen inadvertits. "Mentre passen els núvols" és un senyor dietari. Hi ha una mena de desconfiança acadèmica davant la immediatesa, davant de la llibertat, davant de la seva suposada falta de construcció. Finalment, hi ha una falta de valoració de la literatura de no ficció. Ens falten estudis dels límits del gènere." Ensenya un llibre: "Inflexions". No veig l’autor, i per culpa dels altaveus no entenc el nom. Indaguin pel Google. Treu un llibre de Cònsol. Però ara no veig el nom. Diu que és un crim que no s’editin alguns dietaris. Diu que "és important que Manent, Gimferrer, Bonet…" "Respecte les noves tendències, només últimament han sortit Subirana, Xirinacs, Rovira (…)." "Hi ha massa passió de perfeccionisme. La tradició pesa sobre el dietarista. L’ombra de Pla, Manent, Fuster produeix una excessiva autoconsciència a l’hora d’escriure el dietari." "En darrer lloc, no he parlat dels blogers, perquè no crec que no són exactament dietaris. Un dietari pot ser un blog, però no necessàriament, I em preocupa, perquè és una cosa que ve dels Estats Units, i una cosa és un quadern de bitàcora, un quadern de notes, però dir que això és un dietari en xarxa és reduir-ho. Cal deixar que el bloguisme sigui lliure."

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!