Blogcrònica
Blog de Toni Sala
BALAGUER
"El blog concida a vomitar", però ho diu serenament i en el sentit de falta de filtres a l’hora de redactar-lo. Diu que un blog pot arribar ser mecanicista. Aquesta intervenció no l’escolto gaire bé. El ponent parla serenament, sense aixecar la veu, i el so es perd una mica. Em sap greu.
Giro el cap i veig, a l’altre costat de l’arc gòtic de darrere meu, tres noies que gesticulen i riuen al claustre. Hi ha la font, amb uns quants coloms que s’hi abeuren. Una turista que retrata i una noia molt simpàtica – ho dic per la brusa – que manté jovenívolament un mòbil enganxat a l’orella i la punta d’un bolígraf vermell posada a la boca.
Tornem a l’interior. Diu Balaguer: "Quan llegim un diari el llegim en ordre temporal cronològic; però als blogs ho fem a l’inrevés; comencem per avui i anem enrera." Es refereix als dietaris de Subirana. Ara, a fora, no hi ha ningú. L’Albert, el tècnic del meu costat, va fent pel seu compte. Els fotògrafs s’ha esvaït. Hi ha una calma monacal, aquí a la sala. Alguna gent pren notes en blocs. Distingeixo Ibàñez entre el públic, al costat de dos nois. Mesquida fa anar un ventall. El mantenidor del Diari de Tasmània seu a tercera fila. Algú surt. El ponent gesticula amb les mans. Una noia amb una samarreta vermella amb un tros de les mànigues blanc mastega xiclet. Molta mà a la barbeta.
Balaguer s’ha tret les ulleres, ja no llegeix. Balaguer: "hi ha comentaris despectius, però llavors n’hi ha d’altres que dius, com pot saber això? O dietaris que són d’escriptors, perquè escriuen molt bé, i dius, qui pot ser, qui està al darrere d’això?" Es torna a posar les ulleres. Se les torna a treure. Parla dels bidells de la universitat: n’hi ha tres a la seva facultat i es pasen tot el dia sense feina. Es refereix al comentari de Serra d’abans. Aplaudiments i pausa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ho se que aquest post no és el lloc indicat però… Uf… l’hora de la "paradinha" per fer-se tallats i cigarretes (tot i que està prohibit!!!!) i de cop i volta quin troç de dona ha arribat! No se si s’ha equivocat pensant-se que a l’estar en un monestir, cal venir tant arreglada com si fos una boda. La veritat és que el vestit verd li escau la mar de bé. Uf! Quina alegria per començar el dia!
No em sent reflectit en pràcticament en res. És massa frívol.
Vaig parlar:
1) De la informació i de la sobre informació que generen els blogs.
2) Vaig comentar l’efecte de lectura "polifònica" (un pot per una lectura el·líptica o més ordenada d’un blog, però hi sol haver una invitació a connectar amb altres pàgines, etc.) en front d’això hi ha la lectura d’un text que diríem que és monofònica.
3) Vaig parlar de si podem considerar un blog una obra i pense que no, perquè res que no estiga acabat no pot ser-ho.
4) Vaig parlar de la intimitat i dels seus efectes en un llibre (diari) i en un blog.
5) Vaig parlar de molts altres aspectes, entre ells el de l’anonimat. Davant d’un text anònim en el blog i el que passaria (o no passa) en relació al llibre.
En definitiva, vaig parlar de moltes coses que no han estat reflectides, ni esbosades. La "crònica" del "cronista" em resulta irritant.