BALAGUER

"El blog concida a vomitar", però ho diu serenament i en el sentit de falta de filtres a l’hora de redactar-lo. Diu que un blog pot arribar ser mecanicista. Aquesta intervenció no l’escolto gaire bé. El ponent parla serenament, sense aixecar la veu, i el so es perd una mica. Em sap greu.
Giro el cap i veig, a l’altre costat de l’arc gòtic de darrere meu, tres noies que gesticulen i riuen al claustre. Hi ha la font, amb uns quants coloms que s’hi abeuren. Una turista que retrata i una noia molt simpàtica – ho dic per la brusa – que manté jovenívolament un mòbil enganxat a l’orella i la punta d’un bolígraf vermell posada a la boca.
Tornem a l’interior. Diu Balaguer: "Quan llegim un diari el llegim en ordre temporal cronològic; però als blogs ho fem a l’inrevés; comencem per avui i anem enrera." Es refereix als dietaris de Subirana. Ara, a fora, no hi ha ningú. L’Albert, el tècnic del meu costat, va fent pel seu compte. Els fotògrafs s’ha esvaït. Hi ha una calma monacal, aquí a la sala. Alguna gent pren notes en blocs. Distingeixo Ibàñez entre el públic, al costat de dos nois. Mesquida fa anar un ventall. El mantenidor del Diari de Tasmània seu a tercera fila. Algú surt. El ponent gesticula amb les mans. Una noia amb una samarreta vermella amb un tros de les mànigues blanc mastega xiclet. Molta mà a la barbeta.
Balaguer s’ha tret les ulleres, ja no llegeix. Balaguer: "hi ha comentaris despectius, però llavors n’hi ha d’altres que dius, com pot saber això? O dietaris que són d’escriptors, perquè escriuen molt bé, i dius, qui pot ser, qui està al darrere d’això?" Es torna a posar les ulleres. Se les torna a treure. Parla dels bidells de la universitat: n’hi ha tres a la seva facultat i es pasen tot el dia sense feina. Es refereix al comentari de Serra d’abans. Aplaudiments i pausa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *