Enric Cassany, el tècnic Albert i jo

Tenim Eva Piquer mirant-se les mans mentre Cassany cita Gil de Biedma: "esclavo de mi maldito diario. Un vicio vergonzozo." La gent va prenent apunts. S’hi està fresc. Les arrecades de Piquer brillent desacomplexadament. Atabalador això de tenir un tècnic aquí voltant, i de tenir problemes tècnics. Empipador. M’estic perdent aquesta intervenció tan interessant. I vosaltres també. I no us puc ni posar un link perquè us distragueu, perquè no en sé. A veure si algú m’envia pels comentaris un link amb un blog que vaig trobar l’altre dia del futur rei d’Espanya, encara embrionari, escrit des de l’úter (com es deia? Alguna cosa de Covadonga). Doncs sí. Cables, gent pululant per aquesta taula on sóc. Dramàtic blog. I Cassany anar exposant, i jo perdent-m’ho. "Una ja impossible organicitat" Mirem de penjar una foto. La que he tirat ha sortit negra. Cap més. Cassany porta bigoti i ulleres. Doncs sí que el so dels altaveus ressona amb el punt just d’una missa. És l’espai. L’espai claustral. "Aparentment sense impostura… Allò que diuen que quan ens trobem sols… És una pura il·lusió de l’esperit" (al·lusió planiana?). Cassany cita Kafka "no ho hauria d’haver escrit, això, perquè, fent-ho, sento odi pel meu pare, i avui no m’ha fet res." A veure. "La contínua interrogació sobre el sentit i la forma que pren el diari". El final de cada frase es perd en l’eco petit de la sala. "Faig escriptura de la lucidesa o faig escriptura del subconscient?" Doncs no ho sé. Faig escriptura del que puc, i encara ajudat per un tècnic. Es fa el que es pot. Generalment.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *