Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

29 d'octubre de 2014
0 comentaris

Carnets (apunt amb nota).

No sóc de tenir gaires carnets, jo.

Obro la cartera, que és on porto els que utilitzo amb més freqüència, i, a part de la Visa i el permís de conduir, què em trobo?: el carnet blau de la Xarxa de Biblioteques, el de lliure accés al Parc Güell (avantatges de ser-ne veí), el de la mèdica DKV, el de la FNAC, el del Bon Preu, la targeta del RACC i el carnet d’identitat; aquell que, de moment, posa “España” i que té una data de caducitat propera, mooolt propera…

Obro un calaix i tiro mà d’una carpeta arxivadora on conservo uns quants d’ús més esporàdic: la targeta d’El Corte Inglés, el carnet de donant de sang, el de la Plataforma per la Llengua, el del Club Natació Catalunya, el d’Òmnium Cultural (ara que m’hi fixo m’adono que l’Assemblea Nacional Catalana, de la qual naturalment sóc membre, no ha generat cap credencial, o almenys jo no la tinc), el del Video Club Star (de cartró i molt atrotinat, per cert) i un parell més relacionats amb el vici d’escriure: el de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el del Pen Català.

He tingut també carnet del Barça. De soci infantil, per ser més exactes. En qualitat d’acompanyant del soci titular que era mon pare. Una condició que es va acabar fa més de mig segle (uf!) per mitjà d’una carta del pare als serveis administratius del club de data 23 de juliol de 1962 que conservo en el meu arxiu i en la qual manifestava la seva intenció de no renovar els carnets la temporada següent. Desconec des de quina època érem socis però el que sí que us puc dir és que de l’antic camp de Les Corts tinc records molt vagues i que el 24 de setembre de 1957 mon pare i jo vàrem viure en sessió de matí i tarda la jornada d’inauguració del Nou Camp que recordo perfectament i que ja vaig explicar aquí fa set anys.

Com ja haureu observat, doncs, no tinc ni un sol document acreditatiu de militància en cap partit o sindicat. Ni ara ni en temps passats. Evidentment, com la majoria de membres de la meva generació, durant els anys 70 vaig tenir una forta afinitat amb el PSUC fins que la crisi de principis dels 80 amb els Frutos, Ardiaca i companyia me’n va allunyar. I vistes les evolucions posteriors, de manera definitiva.

Val a dir que entre 1981, quan vaig entrar a treballar a la Generalitat de Catalunya, i el mes de desembre de l’any passat, quan em vaig jubilar, he tingut l’oportunitat de conèixer de prop polítics de les diguem-ne primeres i segones files de cada moment (consellers, secretaris generals, directors generals i subdirectors). Això vol dir que he tingut contacte amb càrrecs de Convergència, d’Unió, del PSOE d’aquí, d’Esquerra Republicana i, menys, d’Iniciativa. Amb la majoria d’ells m’hi he entès molt bé a nivell de tracte personal i amb uns quants no tan bé a l’hora de ponderar l’eficàcia de la seva gestió. El resultat de tot plegat seria que no espero res d’engrescador dels polítics i dels partits (i sindicats) que ara mateix ocupen l’escena pública.

Vull dir que tots els considero ja amortitzats i que, per tant, cal fer foc nou.

A l’edat que tinc veig difícil que el meu repertori de carnets augmenti (si no es crea, per exemple, cap Agrupació de Iaios Carrosses i Sentimentals, o cosa similar) i de cara a la propera independència la meva aspiració és que entre tots plegats siguem capaços de generar una nova classe política –gent nova, neta i eixerida; que n’hi ha, i molta– que miri més enllà dels interessos de cada partit.

 

NOTA: Aquest apunt s’havia de titular “Polítics” i, seguint el meu estil d’anar entrant en l’assumpte a poc a poc, començava amb els paràgrafs anteriors i pretenia continuar definint els meus sentiments vers la classe política que tenim. A la vista dels darrers esdeveniments –i, sobretot, en espera de com es desenvolupa el procés fins al 9N i, després, fins a les plebiscitàries– prefereixo deixar en suspens una exposició més aprofundida i raonada de la meva opinió. Us en feu el càrrec, oi?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!