TocDeQueda

L’atemptat de la setmana passada contra dues mesquites a Nova Zelanda m’ha generat un neguit insuportable. De nou, la barbàrie humana; la irracionalitat més inquietant. Un jove sense problemes aparents, en plenes facultats mentals i educat en una societat lliure, democràtica i segura decideix assassinar a sang freda un munt de gent que ni tan sols coneix. I no és tracta d’una rampellada psicòtica: la seua matança dura 17 minuts -17 minuts!- en els quals recorre tots els racons de la mesquita de Christchurch per matar tantes persones com siga possible. Com més, millor. I, després, se’n riu i ho celebra, talment com si es tractara d’una missió del Call of Duty.

Malauradament, aquesta notícia no és cap “novetat”: matances similars ocorren als EUA cada poc i, també, a d’altres indrets del món. Tanmateix, sí que és “novedós” el format televisiu en el qual ens ha arribat: les imatges “reals”  són indistingibles de les imatges “virtuals” dels videojocs moderns. S’ha produït una simbiosi esfereïdora: allò que veia i escoltava l’assassí mentre recorria la mesquita amb el seu subfusell automàtic era indistingible d’allò que havia vist i escoltat infinitat de vegades a la pantalla del seu ordinador. Indistingible. Els crits, els morts, la sang, les persones fugint… Res no li era nou a l’assassí: s’ho sabia de memòria. Missió acomplida.

És realment aterridora aquesta simbiosi de realitats. És “virtual” una imatge que no es pot distingir de les que són “reals”? És una “il·lusió” matar 50 persones en un videojoc quan fer-ho al món real és pràcticament idèntic des d’un punt de vista perceptiu? I, doncs? Què és més “real”? Les dues coses ho són en la mateixa proporció però formen part de realitats paral·leles que s’aproximen acceleradament envers una convergència indistingible. Afortunadament, la realitat neozelandesa no té res a veure amb la dels EUA i, dos dies després de la matança, la primera ministra del país ha prohibit la venda d’armes automàtiques, una mesura “real” per evitar noves matances en el futur.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!