TocDeQueda

Ja em disculpareu però, en la meua opinió, la sentència del Tribunal Suprem Espanyol que condemna els presos polítics catalans no té res d’injusta. De fet, és radicalment coherent amb l’ordenament jurídic espanyol; talment com ho era el racisme a Sudàfrica fins l’última dècada del segle XX. Entre moltes altres prohibicions, els homes i les dones de raça negra no podien votar ni ocupar cap càrrec de govern. Era això injust en el sentit de “no justícia”? De cap manera: un fum de lleis amparaven la segregació racial del govern sudafricà. El règim de l’apartheid era, jurídicament parlant, impecable.

Des d’un punt de vista legal, a l’Espanya del segle XXI està passant una cosa prou semblant. La brutal hostilitat jurídica, econòmica i policial de l’Estat contra el “procés” està amparada per la llei fonamental espanyola: la Constitución (1978). Hi ha molts articles que així ho especifiquen però, en la meua opinió, només cal citar-ne dos: l’art. 2 i l’art. 8. En el primer s’hi pot llegir literalment: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación espanyola, patria común e indivisible de todos los espanyoles (…)”. I, en el segon, s’especifica la “cola” que usaran les autoritats per “reparar” les possibles esquerdes: “Las Fuerzas Armadas (…) tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional“. Heus ací el Pecat original de la jurisprudència espanyola. Aquest binomi legal és la traducció amable del conegudíssim “Lo dejo todo atado y bien atado” que Franco va dir davant, precisament, dels seus hereus: Juan Carlos I i Felipe VI. I què diuen ambdós articles? Doncs que qualsevol iniciativa que qüestione la “indisoluble unidad de España” serà contrària a dret i podrà ser aixafada -en primera o última instància- “por las Fuerzas Armadas”. I poc importa si és tan inofensiva com una botella de Fairy i un nas de pallasso o tan potent com un referèndum: el binomi s’aplicarà indistintament. I, després, posar-li nom al delicte serà fàcil: “tumulto”, “alzamiento”, “terrorismo”, “sedición”, “rebelión”… Per defensar la unitat d’Espanya, tot encaixa. Ho diu la Constitución.

Afortunadament -no només per als catalans sinó, també, per a molts espanyols-, la Constitución española ja no és un marc jurídic inexpugnable perquè, malgrat els Marlaskes, Marchenes, Llarenes i Lameles de torn, està sotmesa al Dret internacional i europeu. S’ha vist en el cas de la crema de banderes espanyoles, d’Otegui, de Valtonyc o de Puigdemont i la resta d’exiliats. I es continuarà veient. No defallim en cap dels fronts. Ho va dir Lluís Llach fa molt de temps: “Si tu l’estires fort per aquí, i jo l’estiro fort per allà, segur que tomba i ens podrem alliberar”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!