Els valencians som una societat de contrasts. Per aquestes terres pots trobar el catalanista més incondicional i l’espanyolista més exacerbat; el científic més aplicat (posem per cas Bernat Sória) i la perona més inculta del món (Bufff!!, no se per qui començar!); les formacions musicals més canyeres i potents del panorama del rock en català (no cal citar els Obrint Pas) i l’essència del folklore, Conchita Piquer. Aquesta terra ha estat capaç de produir a homenots com Joan Fuster o Enric Valor i a personatges com Vizcaíno Casas o Arévalo.
Políticament parlant, València fou durant la Guerra Civil capital de la República i al colp d’Estat del 1981, fou l’única ciutat, juntament amb Madrid, on els tancs ixiren al carrer, comandats per l’inombrable Milans del Bosch. Als anys 80, el País Valencià era un feu indiscutible de l’esquerra i a l’inici del s. XXI s’ha convertit en el territori PP per excel·lència. Les Falles són una bona mostra tambè d’aquest contrast: la festa original, una al·legoria contra el poder que se’n riu i se’n pixa d’aquest, transformada amb el temps en una festa ambigua, sense principis, sense profunditat, políticament correcta, convertida en una enorme desfilada de falleres, plors i masclets, que venera els governants.
Ja dic: una terra de constrasts. Com el contrast de la mediocre modernitat de la Copa America amb el barri popular i pescador del Cabanyal. Res millor que aquesta competició elitista, que congrega a tots els multimilionaris del món, per resaltar els contrasts dels valencians. I, clar, de la mateixa manera que uns valencians s’han encarregat d’organitzar un event tan cràpula i lamentable com aquest per a enriquir-se, d’altres s’han encarregat de fer una crítica, en forma de cançò que, per poc que s’escolte amb una mica d’atenció, us farà pixar de riure. No té desperdici. Una crítica al més pur estil valencià: d’una ironia i sarcasme inigualables. I, en el fons, un missatge ben eloqüent: la Copa passarà de llarg per a la inmensa majoria dels i les valencianes, que ni tan sols la podrem enflairar. Però, com s’ha vist a les darreres eleccions, deixarà un sentir general de satisfacció en la població, generant un fictici benestar: “Mira qué bonita está Valencia”, que diu Rita. Doncs això: València, un mar de contrasts.
Gaudiu de l’espectacle!!
www.youtube.com/watch?v=QzVa9-2KJeA
Didac
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvingut a la societat blocaire, el "clan valencià" ja hi és molt present. Com deia a l’Apòstata fa poc, es que sou un excès i molt convé que ens coneguem els d’ací dalt amb els de alli devall. Fa poc vaig anar una tarde amb uns parents valencians al portde València quan tornaven els velers i els iots dels multimilionaris. Un excès, i un fotiment de gent. Pero m’agraden aquestes terres.
Molt bo, el vídeo. I benvingut al món dels blocs. Ves amb compte, que escriure ací enganxa.