Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Hi havia qui es debatia entre quedar-se al bar veient el bàsquet o anar a l’Estadi. A mi, l’esport aquest on cada cop que paren el rellotge passen la fregona no em motiva gaire, però un títol pel Barça sempre és un títol ?encara que sigui de beisbol- i fotre-li una pallissa al Madrid sempre m’agrada. Que sí! que uns quintos i la tele sempre són temptadors, però ahir hi havia masses motius per anar al Camp Nou.
I el cert és que va ser un partit fantàstic, d?aquells que feia temps que enyorava. Els experts diuen que va tornar Ronaldinho ?si és que mai havia marxat- i, sens dubte, va estar espectacular. Marcant, regatejant, rient… una d?aquelles tardes que li veus als ulls que ell està gaudint i què, de retruc, tu gaudiràs moltíssim.
I perquè la informació és poder, a la grada teníem uns quants xivatos-mimats amb l?orella endollada a la ràdio que es van convertir en el centre d’atenció mentre ens explicaven que el Barça de bàsquet guanyava de 16, o de 18, o de 10… de carrer en qualsevol cas. L?I es penedia de no haver apostat per la combinació de bar i tele mentre la resta, que preferim una pilota tallada pel Deco a la millor cistella d?en Grimau, estàvem més contents de poder cridar el primer ?Madrid cabró, saluda al campió? de la temporada des de la nostra localitat del Camp Nou.
Va ser just després d?abraçar-nos per celebrar el segon d?en Ronie que en Messi torna a jugar ?xa yegó, xa yegó, el Messias xa yegó!- i ens rendim tots als seus peus després de tants mesos extrañando aquests regats secs i ràpids que converteixen en pols els malucs dels defenses rivals.
Però l?ovació de la nit va ser per l?Oleguer. I és que la directiva et pot deixar sol davant del perill, però els 70.000 de la grada no. Trist paper el de Laporta que va quedar callat ahir al crit de ?uh, uh, Oleguer? d?una massa que és fidel als valors de respecte i llibertat propis del barcelonisme i que s’estima als jugadors que es comprometen amb el club i amb allò que sempre hem representat.
I com que som culers, no pot haver-hi un gran dia sense la seva polèmica. L?Etoo va decidir que ahir no jugava. A mi m?agrada. Senyal que ja el tenim recuperat del tot i que és el mateix Etoo indomable de sempre. Que no canviï mai perquè aquest és el caràcter que destroça els rivals i es menja els defenses. El mateix caràcter que tenia un búlgar que anys enrere dominava la banda del Camp Nou.
Quin vespre més maco. Quin futur!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Esperem frisosos una bona rajada de l’Eto’o! Com es pot ser tan individualista!
Dues cosetes:
1) m’ha ofès profundament el menyspreu que gastes quan parles del bàsquet blaugrana. És indigne d’un barcelonista. És una pena que no tinguis respecte per una secció que ha donat tants dies de glòria al nostre club, i per a jugadors estimadíssims per la immensa majoria de culés com Solozábal, Epi, Norris, el "Lagarto" De La Cruz, Esteller, J. C. Navarro i tants altres que han vestit amb orgull la samarreta blaugrana.
2) el comportament d’Eto’o és del tot inadmissible i una falta de respecte al club que el paga, als seus companys i al conjunt de socis i afeccionats. A més, després de les increïbles declaracions d’aquest migdia a Vilafranca del Penedès, sembla ser que el seu propòsit és dinamitar la convivència al vestidor i l’harmonia dins el club. Mereix un càstig exemplar i que quedi clar que no hi ha privilegis per a ningú.
Com els catalans no anàvem a defensar la llibertat d’un assasí de 25 persones? Va destrosar 25 famílies, però eren famílies de fora, què no tenen cap valor. Els catalans donem suport a aquest tipus d’actuacions, clar que sí. Visca Oleguer, i De Juana, i la Eta i Batasuna, i el terrorisme. Els catalans som així i és això el que volem. No? Oleguer, ànim, fes més declaracions. A veure si podem fer una festa amb De Juana. Segur que és un tio super divertit i enrollat. Un bon tio per a fer amistat. La democràcia espanyola no te garanties, és millor la teua democràcia, i la de De Juana. Si aneu de copes, abraçats i bufats pel carrer, espere que ens ho conteu, per a seguir el vostre exemple. Oleguer, ets el meu heroi! Encara que en el fons sigam un poc miserables.