Tinc la sensació que l’any, a Can Barça, ha començat a mig gas. L’equip va regular. L’entorn promou crisis de xiulades que es desinflen a la primera. No hi ha polèmiques més enllà del boom Saviola que s’acabarà quan retorni l’Etoo… No hi ha res en el 2007 que enganxi al barcelonisme i que encengui acalorats debats made in ‘Dolce Vita’. Sort que ens queda el Madrid.
Miro cada matí les portades de la premsa esportiva i veig a Saviola o veig a Xavi amb la Copa amb titulars estúpids com ‘Ahora toca la copa’, ‘Ahora toca aplaudir’… Quina mandra. Quina manca de notícies. Això sí, per combatre el tedi, ja fa dies que han començat a treure noms de possibles fixatges de l’estiu ?te collons!-, a veure si troben algun tema digne per fer-nos gastar l’euro que val el diari sense que sigui una estafa de magnituts marbellís. El tal Cristiano Ronaldo ja ha fet més portades que Naomi Campbell en les seves millor èpoques.
El joc, s’ha de reconeixer, també és fluixet. Ni de lluny arriba als nivells per encetar una crisis caïnita d’aquestes que tant agraden al ‘Força Barça’ però si per justificar anar a l’Estadi ben carregat de bosses de pipes per passar l’estona. I la directiva tampoc no ajuda gaire. No sé si són una secta obscurantista i secreta o si és que són tan transparents que ni se’ls veu, però tampoc donen vidilla al famèlic entorn culer. Per contra, el cunyadíssim sí que té el do de la obliqüitat ?ja ho va dir Etoo que Echevarría és totpoderós- i el pots anar buscant per tot arreu com si fos en Wally, tan és Quatar com el camp d’entranament de la Massia. En resum, ni en la faceta esportiva ni en la institucional ens poden vendre ni èxits ni fracassos. Els tertúlians estan desconcertats i la resta del món avorrits.
I ahir ens va guanyar el Saragossa a la Copa i, si voleu que us digui la veritat, me la sua, perquè la Copa és una competició denigrada i moribunda que només ens arrossega a quatre malalts fins a l?Estadi.
Per això demano marxeta. Que aquest any només tenen les piles a tope l?Oleguer i en Zambrotta. Vull que torni l?Etoo, que en Roni faci elàstiques, que en Messi trenqui defenses per la banda, que vingui el Liverpool i torni a sonar la música de la Champions i que la directiva s?expliqui, proposi projectes i il·lusioni als socis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’acord amb tot, menys amb l’observació de la directiva. Crec que no li podem demanar marxeta a la directiva: ara estàn precisament fent el que tant haviem demanat, deixar de dirigir de cara la galeria, directius sense més protagonisme que el de la seva feina. Per mi, així, es va pel bon camí.
És més, per mi, l’escena dels esmorzar amb els presidenciables també em va ser del tot sobrera. Però, si us plau, no demanem l’anècdota o l’error perquè l’entorn estigui més entretingut.
PD: l’ombra omnipresent d’Echevarria, tens tota la raó, segueix sent un insult cap els socis. Sembla que, després d’haver-lo fet fora, ara se’ns en riguin a la cara.