Diari d'un Culer

Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol

26 de febrer de 2007
2 comentaris

Road to Anfield

Això de Liverpool està fet. 1-3 a la pròrroga i que vingui el següent
rival. Ho sé perquè sóc un especialista en llegir el futur del Barça al pòsit de la Coca-Cola i, l’altre dia, mentre em fotia uns xocos a la terrassa d’un bar, al cul del meu got es va formar un dibuix que era la viva imatge d’Etoo marcant el gol definitiu a Anfield. Serà fantàstic i jo seré a la grada per viure-ho.

Sí, he aconseguit una entrada. En realitat li dec tot al sr.
M, gran culer, bon català i millor persona. Em va trucar el dijous i em
va dir que tenia una notícia bona i una de dolenta: la dolenta era que
la remuntada seria difícil i la bona que la podríem veure plegats a Anfield. Després d’això, l’M sap que té pagades totes les pintes que pugui suportar el seu fetge.


que guanyarem. Si no n’estigués tant segur potser em quedaria a casa.
És tanta la confiança que ja he apostat 4 euros a què serem a la
propera ronda de la Champions. Tenint en compte que sóc català -no llenço els diners- i culer -hauria de ser pessimista per naturalesa-, em sembla una prova de fe gens menyspreable que prometo completar amb una ofrena a la Moreneta el proper cop que vagi a Montserrat.

Ara, amb els bitllets d’avió i l’entrada, no faig res més que comptar les hores per volar fins a East Midlands, arribar fins a Liverpool, trobar-me amb els amics que arribaran amb l’expedició del RACC, tancar-nos a un pub a fer rondes de Ginness, anar fins a Anfield Road, fotre’ns alguna altra ronda de birra, entrar a l’estadi, veure com s’omplen els lavabos d’anglesos fent-se caqueta quan marquem el primer gol, viure com guanya el Barça i sortir a celebrar-ho.

Ahir hi havia lliga

Sí, ahir hi havia
lliga. 3-0. Ronaldinho amb un parell de dríblins i un somriure va provocar que alguns s’hagin d’empassar les seves portades de trist periodisme d?investigació. Demostrant que el futbol és el millor esport del món
perquè mai no ha estat renyit amb la pantxeta. Que li ho diguin a Puskas. O a
Kubala. A Romario i a Ronaldo. Que li ho preguntin a Maradona que amb la seva
talla canija i XXL es va convertir en el millor de la història.

I va tornar Etoo
demostrant que és el millor. Corrent. Pressionant. Menjant-se la gespa fins i
tot amb pota coixa. Donant un gol amb una assistència fantàstica a Xavi i
enviant una pilota a la xarxa després d?una passada de Ronaldinho. Com en els
vells temps. Com quan érem feliços i invencibles. Com tornem a ser.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!