Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Serà que el futbol treu la meva vessant més conservadora però, davant de les polèmiques com la que tenim a sobre, sempre prefereixo el seny a la rauxa. No estaria malament que entre tanta retòrica bèl·lica que ocupa les portades de la premsa algú hi poses una mica de filosofia zen.
Avui, m’apuntaré a la literatura barata d’autoajuda i inspirat en la filosofia oriental que he aprés en les pel·lícules d’arts marcials, intentaré oferir receptes per ajudar al grup i que em permetin continuar somiant amb la tercera Champions.
Les cruïlles sempre són més interessants que els camins rectes, petits saltamontes (això de llagosta, aquí, em sona estrany). Podem agafar el camí de l’autodestrucció -què és el més fàcil- o podem aprofitar la catarsis per fer-nos més forts que abans. Perquè no hi ha millor clau que el què es fa després d’una baralla, aprofitem tota l’adrenalina generada per canalitzar-la diumenge i li’n fotrem cinc al València.
És el moment de Rijkaard. Que es fumi quatre petes de superskunk, que llegeixi a Confunci i que el Déu del futbol ens ajudi a trobar de nou l’equilibri. Ommmmmmm, ommmmmm…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó! Concentració, paciència i fortalesa…
Un article molt graciós i que a més té molta raó. S’han d’aprofitar les crisis per solucionar conflictes latents. És un problema.. pero tambe una oportunitat!!
Escolta, què tenen de més que un club els equips del costat? Salut
Tots els matins, posar la canço ‘Pale Blue Eyes’ Velvet Underground i Lou Reed. Són 5,35 minutets que pots fer moviments del cos i respirar profundament.
Així hauríen de començar el dia i tot es veu d’una altra manera.
El teu post el millor de tots els que s’han publicat sobre aquest assumpte.
Tam biêt – adeu i fins aviat en vietnamita.
Res millor pel profund gaudi massoquista culer que empènyer Etoo cap a ponent!
tranqui culeguis, que lu millor és pendresu amb catxundeu !