Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Dia agredolç. Amb la resaca d’un sorteig de Champions de somni m’he llevat amb la notícia de la tràgica i trista mort d’un dels meus ídols d’infantesa. Quan de petit passava hores en remull a la piscina del Club Natació Catalunya sempre somiava en poder jugar els partits que jugava en Jesús Rollán. Si no fos perquè era el porter del meu equip també hauria tingut el somni impossible de marca-li un gol a ell, el millor porter de món. Ha decidit marxar massa aviat del món però continua intacte a la meva retina de nen amb somnis de waterpolista.
Blanc ens porta sort
Una de les coses bones de treballar en el món de la comunicació és que sempre hi ha un tele a prop. Divendres, a les 12.45, vaig forçar una breu pausa i em vaig disposar a veure el sorteig de la Champions. I per la pantalla va aparéixer Laurent Blanc. Que bo era i que poc va durar. Un defensa fi, de bona col·locació, elegant amb la pilota, excel·lent jugador de cap i excel·lent jugador amb el cap. Va ser el destí qui va designar que Blanc fos a París per fer un nou servei al Barça i apadrinar l’aparellament contra el Benfica.
A mi em va la marxa i era dels que volia el Chelsea a vuitens però el cap em deia que ara necessitàvem una eliminatòria més plàcida. Arsenal, Ajax o, sobretot, el Benfica. Aquests eren els noms que voltaven pel meu cap la nit del dijous quan discutia amb el meu coixí quin seria el millor rival pel Barça. I ens ha tocat el Benfica. Club històric, retorn bonic de Koeman a l’estadi, desplaçament econonòmic pels aficionats culers i, el més important, rival assequible pels de Rijakaard. Ja he començat a fer plans i números per anar cap a Lisboa.
Rollán
I avui m’he llevat amb una notícia molt trista. Fins als 15 anys vaig jugar a waterpolo al CN Catalunya. Eren els anys que el `Cata’ guanyava, Lligues, Copes, Recopes i fins i tot, una Copa d’Europa. Cada dia al sortir del cole pujava fins a la piscina Pau Negre i entrenava durant 3 hores nedant amunt i avall mentre somiava aixecar copes com ho feien els Estiarte, Pedrerol, Garcia i, sobretot, com ho feia el Jesús Rollán.
En Rollán ha mort avui i sembla que estava passant una molt mala época. Jo el recordo quan nosaltres marxàvem de la piscina i ells arribaven per entrenar-hi. Sempre ens feia alguna broma i jugava amb nosaltres mentre a tots sens queia la baba. M’és molt difícil imaginar-me’l de cap altra manera. A la memòria tinc el record d’un nen que l’admirava com un dels seus ídols mesclat amb les imatges d’un porter supermotivat al que era impossible marcar-li un gol.
Se n’ha anat. Els informatius parlen d’aquelles tristes notícies que ningú vol escoltar sobre un esportista que va ser el més gran dins d’una piscina i que era la viva imatge de l’alegria quan passejava vacil·lant-nos i fent-nos riure als que volíem ser com ell. I amb això em quedaré sempre. Descansa en pau ‘Jésus’.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic d´acord amb tu en referència al que dius del sorteig (i d´en Blanc) però no ens hem de confiar, el nostre amic Koeman no ens ho posarà pas fàcil i caldrà posar tensió en l´eliminatòria. Que no ens passi com ahir a Pamplona……