Banys de gel, tai-chi, meditació, prozac i
altres drogues dures és la teràpia que m?estic aplicant des de diumenge. I
també dosis de resignació cristiana per fer-me la idea que aquest any és
probable que ens quedem en blanc. Ara comença a estar de moda apel·lar a la
ràbia o a l?esperit del Dream Team, però jo senzillament prefereixo deixar que
passin els partits i el destí en posi allà on ens pertoqui. La cosa més gran d?aquest
esport és que al setembre torna a començar.
Per això ja m?he cansat de flagel·lar-me amb
aquesta temporada. Quan m?entren estadis d?autodestrucció i impulsos masoquistes
només he d?encendre la ràdio o veure al Manu Sánchez per saciar-me. No m’agrada contribuir a aquest sadisme.
Però, benvinguts al món real. Ens queden 4 partits, si es fa la feina
potser sona la flauta i si ens acabem d?enfonsar potser ens estalviem el cony
de gira de cada estiu. Confiem en que la primera opció sigui la bona perquè una
Lliga sempre és una Lliga. Sens dubte, en el marc d?unes expectatives de set títols,
a tots els culers en semblarà poc, però vist amb perspectiva històrica no és
menyspreable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig predir que el Barça seria campió de lliga fa uns mesos. Precisament el divendres anterior al 2-1 de Mestalla. Que vaig encertar de ple al 15. Davant de la incredulitat de tohom.
I també vaig dir que el València seria el segon.
Ara que tots esteu fets una merda: em reaferme en la predicció.
Ara que ho tenim ben pelut t’ho dic: A 4 partits per endavant. Tenim aquesta capacitat d’au Fènix. D’ací un mes tornarem a parlar i em donaràs la raó.
PS1: a diferència amb mi, podeu dir que l’afecció del Barça és la millor del món.
Cordialment: Si l’encerte m’hauràs de pagar una invitada de collons !
PS2: hem d’estar contents de que, dels 7 equips nostres han fet, en conjunt, un paper molt digne. Em fot tant i tant el tema del NÀSTIC !