Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Schuster ja ha fitxat pel Madrid i
Laudrup ocuparà la banqueta del Getafe. Per tancar el cercle
correctament Figo hauria de ser el nou entrenador del Brondby i ja
hauríem fet córrer el trident que un dia va agafar el
pont aeri per trair el cor del culers. Potser sóc un ressentit
o potser és que no m’adapto a aquest futbol modern i
globalitzat on un soci del Barça entrenarà al Reial
Madrid.
En la meva particular història
de futbol hi ha dos grans mercenaris: Schuster i Ronaldo. L’alemany
ha vestit la samarreta del barça, del Madrid i de l’Atlético
en un odiós tour per les rivalitats més enceses del
futbol peninsular. Només li van faltar el Sevilla i el Betis.
Capaç de fer botifarres al Bernabeu i després celebrar
gols amb els Ultras Sur. I darrerament, capaç de passejar-se
pel platós de TV3 fent gala de culerisme, enviar a la seva
tropa a trencar les cames de Messi, fer-se fotos amb el carnet del
Barça i acabar a la banqueta de Madrid. No està gens
malament.
De Ronaldo (i de la seva Cosa Nostra
particular: Martins i Pitta) encara està tot molt recent.
Arriba al Barça i es converteix en un estrella per acabar
marxant al cap d’un any per quatre pessetes. Després de cobrar
durant dos anys de l’Inter mentre estava amb la pota enlaire i sense
jugar, guanya un mundial i deixa al italians tirats per convertir-se
en un galàctic de Florentino i fotre als culers. Finalment,
després de tirar-se als autocars de models i miss que
aparcaven a la seva casa de la Moraleja, se’n torna cap a Milà
per jugar a l’etern rival de l’equip que el va cuidar mentre li
reconstruïen el genoll. Una vergonya pels amants del futbol.
M’ha agafat la vena destralera. Potser
és la calor o potser és que ja tinc el mono del futbol.
El Barça ja ha fet la feina (i ben feta) i serà que
trobo a faltar les portades de juliol fent travesses sobre fitxatges.
I a l’espera de la pretemporada i de la resolució del
miniculebrot Milito, passo els dies amb les retransmissions
esportives estiuenques. Aquest cap de setmana va ser un horror amb
tres dels esports més avorrits que s’ha inventat mai. La Fòrmula
1 no és res més que una caravana de cotxes a 200 km/h
on guanyen els mecànics que canvien més ràpid les
rodes. El Tour és el millor somnífer per arrencar les
becaines d’estiu i el banc de proves més
important per a la indústria farmacèutica. I per últim
el tennis que, com tots els esports on una xarxa separara els
contrincants, hauria d’estar reservat exclusivament al gènere
femení (perdó pel desafortunat cometari sexista).
En resum: que torni ja el futbol.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Fòrmula 1 no és res més que una caravana de cotxes a 200 km/h on guanyen els mecànics que canvien més ràpid les rodes.