Quan encara m’estic eixugant les llàgrimes de la derrota a la Lliga ja se m’inunden els ulls per l’emoció de veure Henry vestit de blaugrana. I és que als clubs grans no hi ha temps pel dol: les derrotes es curen amb noms a cop de talonari i venent paradisos de futur amb portades i vídeos al telenotícies. Que voleu que us digui, si han d?anar passant cracs d?aquest nivell, benvinguda sigui la teràpia pel fracàs 2006-2007.
Hi ha més d’un post en aquest bloc on em declaro un enamorat d’Henry,
el millor davanter de la dècada i el millor punta europeu des de Van
Basten. I igual que amb l’holandès, estiu rere estiu he somiat amb el
titular que anunciés que ‘Titi’ seria blaugrana i per fi he pogut
gastar-me l’euro per emmarcar la portada del gal saludant des del gespa
del Camp Nou.
Hi ha qui diu que arriba gran, però jo només tinc un any
i mig menys que Henry i, si bé és cert que ja no aguanto les farres com
abans, estic convençut que al francès li queden 4 anys d?excel?lent
futbol.
Hi ha qui diu que serà una bomba pel vestidor, però ja voldrien bombes
d?aquestes a qualsevol equip del món. Sense anar més lluny, ja
l?hauríem volguda nosaltres quan es van lesionar Eto?o i Messi.
Hi ha qui diu que tot plegat es vendre fum per tapar el fracàs.
Segurament és cert, però aquest és fum de marihuana de la bona i jo
encara recordo el fum de Geovanni, Alfonso o Saviola.
Això si si sumes els pros i els contres et surten més pros que contres.
Sé que la directiva i la premsa estan fent tot el possible per posar una mica d’il.lusió als culés amb els nous cromos de la temporada 2007-2008. Però jo continuo de dol. De moment, tant me fa que vingui Henry, Amunike o Fernando Alonso. El que més m’importa és que els que es quedin… es quedin amb ganes. Moltes ganes. Ho dic per Ronnie i Deco. I també vull que Rijkaard-Txiqui deixin de ser Santa Teresa de Calcuta i posin ordre. I que fotin tots els cops de puny sobre la taula que facin falta. Dit això… ja tinc ganes que comenci la Lliga.
Jo tinc un any més que ell i t’asseguro que em poso a entrenar y no m’agafa un nen de 20 anys.
Tinc ganes que comencin a jugar de nou.
http://fclubbarcelona.blogspot.com
El final d’aquesta lliga ha sigut de "crueltat intolerable" la veritat.
Tot i així, jo tampoc vaig plorar ni em vaig sentir massa malament quan
vam perdre la lliga al minut 80. Era una mort anunciada des del dia del
Betis. Tanmateix, vull afegir que es veritat, el barsa ha fet pena, i
no ha guanyat res, però no crec que es pugui dir que el Madrid hagi
estat millor que el Barça. El barça ha set l’equip més golejador i el
menys golejat, només la mala sort ens ha tret la lliga. Una lliga, això
sí, que no ens mereixiem. Em recorda a una samarreta que vaig llegir a
Amèrica: Work beats talent, if talent doesn’t work. El madrid del
treball, de correr, d’entrenar molt… de capello, ha guanyat un dels
millors equips de la història. Ara caldrà veure si es pot invertir la
dinànimca per la temporada que ve… plantilla en tindrem, caldrà ordre
al vestuari i nova manera de fer des de dalt. Ho aconseguirem? serem
els nous galactics només amb 2 anys de gloria?