Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Quan passo uns dies sense escriure al bloc
se m?acumulen els temes. En tinc alguns de guardats per aquesta setmana però,
tenint en compte que més val no dir res del partit de lliga contra el Llevant,
avui aprofitaré per buidar-me sobre el tema Eto’o i deixar escrit que no vull que marxi
i que em sembla, juntament amb Messi, el crac més intocable del Barça.
Ja fa dies que corre la cançoneta sobre la
marxa d?Eto’o. Un mai sap si tanta insistència de periodistes i tertulians és
fruit de la certesa o de la mala fe d?alguns interessos però, com que vaig créixer
amb allò de el rumor es el antesala de la notícia, el tema comença a
espantar-me.
Davant de la impossibilitat de justificar la marxa d’Eto’o per motius esportius, sembla ser que la causa seria el presumpte malestar que el camerunès genera al vestidor. Com que el vestidor és sagrat, jo no en tinc ni idea del que hi passa allà dins encara que tothom en parla i s’atreveixen a fer especulacions. Ni comparteixo dutxa ni me’n vaig de farra amb els jugadors del Barça, així que només puc jutjar a l’Eto’o per les pilotes que fot
a la porteria, per com pressiona a les defenses, per com es deixa la pell a
cada partit o pel fet que sempre saluda als aficionats quan l?animen i celebra
els gols amb la grada.
Sota el meu criteri ?que no és el de si és més
o menys col·lega de no sé qui- si marxa l?Etoo ha de venir un paio que, com a mínim,
faci el mateix que el Samuel i costa trobar-lo. Penso en Drogba o Rooney i
dubto que ens els venguin. Potser Villa serviria o potser és un altre Mista, Morientes
o similar. A Adriano el veig per les farres, però no tinc tan clar que corri
com fa dos anys. Ibraimovich? Li falta gol. Fernando Torres? No gràcies. Klose?
Val per mig Larsson. Van Huntelaar? És jugar a loteria.
I així podria seguir fins que tots fóssim
conscients que Eto’o està, com a mínim, entre els tres millors davanters del món i
que despendre?ns d?ell només ens debilita a nosaltres i reforça al rival que se
l?emporti.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Drogba.Henry.Rooney., per exemple. Sense comptar a Ronaldinho ó a Messi.
Tres magnífics davanters, grans golejadors, que juguen per a l’equip, fan jugar, i acaben jugades. Els dos primers molt més equilibrats que el Samuel. Pel que fa al joc i pel que fa a la convivència.
Quan les bombetes esdevenen bombes de rellotgeria, el perill de conflicte és ja elevat i requereix dels "desactivadors". Si hi ha bescanvi, tothom hi guanyarà. Ja se sap, els 2/3 primers anys es porta, humanament, bé, i després l’afany per ser reconegut mes que cap altre, comporta problemes, molt dificils d’evitar, per ser originats en manies personals.
Pel canvi. Pel bescanvi. I tothom content.
Si vingués el Thierry Henry, adeu Samuel. Bon vent i molts èxits, però bon vent.
Ni de broma en vendria jo a l’Eto’o. Henry té 31 anys, i no ´té la força ni l’ambició del camerunes. Es va equivocar no canviant d’aires fa dos anys, però ara ja se li ha passat l’arròs per a venir al Barça. I entre Drogba i Eto’o, em quedo amb els ulls tancats amb el camerunes.
Si hi ha que triar entre una estrella o una altra, que no tinc tant clar que sigui necessari, crec que el més vendible i recanviable és Ronaldinho. Amb 100 kilos a la butxaca, pagats pel Milan, o intercanviant-lo amb Kakà i diners, podríem tornar a juntar un gran, gran equip.
Però ja dic, no crec necessari, convenient ni imprescindible desfer-nos de cap dels REM.
Salut!
http://tipsdemerengue.blogspot.com