Arribo tard a casa després d?anar a veure a un bar de Gràcia la derrota d?Argentina contra Brasil B. Ens hi ha convocat l?H, el nostre amic catalano-argentí, convençut que els Messi, Riquelme, Tévez, Ayala o Verón es menjarien amb patates a un equip de noms tan cutres com Elano, Vagner Love, Juan o Josué.
Schuster ja ha fitxat pel Madrid i Laudrup ocuparà la banqueta del Getafe. Per tancar el cercle correctament Figo hauria de ser el nou entrenador del Brondby i ja hauríem fet córrer el trident que un dia va agafar el pont aeri per trair el cor del culers. Potser sóc un ressentit o potser és
Quan encara m’estic eixugant les llàgrimes de la derrota a la Lliga ja se m’inunden els ulls per l’emoció de veure Henry vestit de blaugrana. I és que als clubs grans no hi ha temps pel dol: les derrotes es curen amb noms a cop de talonari i venent paradisos de futur amb portades i
No ens enganyem, per molta UNICEF que anem passejant a la samarreta, quan el Barça va pel món ho fa per trincar la pasta. Viatge, hotel, patxanga i cap a Barcelona. Si podem pispar quatre calerons més fent-nos fotos per qualsevol marca, en Soriano els posa tots en fila i els fa desfilar per davant
L’explicació de la temporada és proporcional a la mediocritat del darrer nom al què ens havíem agafat els culers en la caiguda lliure d’aquest any. Més enllà de la crueltat dels últims actes de la Lliga, només em queda respirar tranquil i pensar que ja s’ha acabat. Ja no hauré de marxar cap a casa
L’amic Alfred, culer dels que necessita portar el transilium a les finals, diu que demà al vespre se’n va al cinema. I és cert que estem tan a prop del precipici que el vertigen és insuportable. Jo dilluns estava per agafar el primer bitllet a Butan, dedicar-me a la meditació budista i no tornar fins
Sí, ens queda una nova oportunitat per tornar a regalar la Lliga. Això és el que ens agrada, ser generosos i solidaris. A uns arreplegats del Brasil els vam donar la Copa Intercontinental i ara farem campió al pitjor Madrid de la dècada. Regalar coses a Madrid i als més necessitats forma part del nostre
Tot o res. Quins nervis que m?han entrat de cop mentre veia les notícies. Aquesta nit és una gran nit de samarreta, bufanda, afonia i Ipod amb ràdio. Els cinc sentits en noranta minuts. Amb la vista a la gespa, l?oida a Saragossa i el cor en un puny. I el destí ha volgut que
?Tothom té dret a una venjança?, diu en Bill a la mítica pel·lícula d’en Taratino. Aquest és un dels fets que més m’agrada del futbol: sempre et dona l’oportunitat d’una revenja i et serveix la possibilitat d’arrencar-te qualsevol l’espina clavada. Ahir li va tocar al Milan, segurament l’equip que ha patit l’episodi més cruel del
Les tardes de diumenge són depriments per naturalesa. Però a la desgràcia de veure morir el cap de setmana aplatanat al sofà, s?hi va sumar l?enfonsament d?anar escoltant les remuntades del Sevilla i el Madrid. Total, que em vaig plantar al bar amb cara de capità del Titànic disposat a viure el tercer i definitiu
La final de la UEFA no m?interessava gaire. Segurament perquè era una final 100% espanyola i això a mi, al contrari que al Matias i al Manú Sanchéz, em motiva poc. Però s?ha de dir que ha estat una gran final, amb gols, alternatives, emoció i penals. I sobretot amb un gran resultat final. Sí,
Ja està servit el plebiscit culer per decidir si ens volem quedar amb en Ronaldinho o amb l?Eto?o. Els dos no es veu que no pot ser. I davant la disjuntiva de triar entre el papa o la mama, jo tinc molt clar que em quedo amb el nen: Leo Messi. Per mi com si
Banys de gel, tai-chi, meditació, prozac i altres drogues dures és la teràpia que m?estic aplicant des de diumenge. I també dosis de resignació cristiana per fer-me la idea que aquest any és probable que ens quedem en blanc. Ara comença a estar de moda apel·lar a la ràbia o a l?esperit del Dream Team,
Divendres vaig decidir anar a viure a la nevera de casa per contrarestar el calentón de la Copa de cara al partit de diumenge. Després del partit d’ahir només em queda anar a passar les vacances al Pol Nord o comprar-me una màquina d?ultracongelats com la que té en Walt Disney. Sigui com sigui, ara
Ja m?és igual tot. Per mi ens podem vendre tots els cracs perquè la vergonya i la decepció d?aquesta eliminació no l?havia sentit mai des que sóc soci del Barça. Per mi la temporada s?ha acabat i és evident que els jugadors no la van ni començar. Ja m?és igual si guanyem la Lliga perquè