Victòria a Alemanya, dos gols i dos lesionats més. Tenim els 4 Fantàstics, Abidal és Superman i Valdés Spiderman, però la quota de superherois no converteix als nostres jugadors en invulnerables. Serà la mala sort o seran altres motius amb els que ja es comença a especular des de "l?entorn". I és que tancat (momentàniament)
La producció periodística estiuenca ens ha deixat un nom pel nou Barça: l’equip dels Quatre Fantàstics. Quatre perquè les megaestrelles són una, dues, tres i quatre. Fantàstics perquè són molt bons i perquè els còmics i Hollywood ens diuen que si la matemàtica suma 4, l?adjectiu que toca és ?fantàstics?. Però per què només quatre?
No ens enganyem, per molta UNICEF que anem passejant a la samarreta, quan el Barça va pel món ho fa per trincar la pasta. Viatge, hotel, patxanga i cap a Barcelona. Si podem pispar quatre calerons més fent-nos fotos per qualsevol marca, en Soriano els posa tots en fila i els fa desfilar per davant
Ja està servit el plebiscit culer per decidir si ens volem quedar amb en Ronaldinho o amb l?Eto?o. Els dos no es veu que no pot ser. I davant la disjuntiva de triar entre el papa o la mama, jo tinc molt clar que em quedo amb el nen: Leo Messi. Per mi com si
Banys de gel, tai-chi, meditació, prozac i altres drogues dures és la teràpia que m?estic aplicant des de diumenge. I també dosis de resignació cristiana per fer-me la idea que aquest any és probable que ens quedem en blanc. Ara comença a estar de moda apel·lar a la ràbia o a l?esperit del Dream Team,
Quan passo uns dies sense escriure al bloc se m?acumulen els temes. En tinc alguns de guardats per aquesta setmana però, tenint en compte que més val no dir res del partit de lliga contra el Llevant, avui aprofitaré per buidar-me sobre el tema Eto’o i deixar escrit que no vull que marxi i que
Sé que el títol del post no és cap novetat i que recordar temps gloriosos en mig de tempestes ?ni que siguin tempestes en un got d?aigua- potser no és el més encertat. Però el fet és que ahir al vespre es va presentar a l?Espai Proa el llibre Sí, sí, sí. Hem guanyat a
Ja triguen els diaris esportius a fer la promoció que tots necessitem: ens han de regalar el PC Futbol. O el Championship Manager. O el Total Club Manager ?el meu preferit-, o qualsevol d?aquests jocs on els mortals podem convertir-nos en Txiqui, Laporta i Soriano, tots en un. Així podrem fer amb el planter i
Miro les portades dels dos diaris esportius barcelonins en castellà i visc en una constant esquizofrènia. L’un diu que fitxarem a Robben i l?altre diu que renovarà pel Chelsea. Un titular anunciant el possible adéu de Ronaldinho a canvi de 110 milions contestat per un ?Ronaldinho es queda?. Cristiano Ronaldo sí, Cristiano Ronaldo no. Deco
Emboirat per la suau flaire de la mariuana, visc en un estat d’enamorament permanent entre abraçades i somriures. Visca l’amor! Visca el Barça! Visca Catalunya! Estimem-nos tots. Fem créixer flors a la gespa del Camp Nou, recitem poesia lliure per la megafonia i fem l’amor a l’ombra d’un banderí de córner. Som més que un
Serà que el futbol treu la meva vessant més conservadora però, davant de les polèmiques com la que tenim a sobre, sempre prefereixo el seny a la rauxa. No estaria malament que entre tanta retòrica bèl·lica que ocupa les portades de la premsa algú hi poses una mica de filosofia zen. Avui, m’apuntaré a la
I dura i dura, el tema de l?Oleguer. Avui en Partal escriu un article excel·lent sobre esportistes que han desafiat el poder. Hi surten noms com Socrates, Muhammad Ali, Caszely, Ramsamy… gent que es va haver d?enfrontar a dictadures, aparheids o allistaments obligatoris. I en mig d?aquests casos hi apareix el linxament a l?Oleguer en
Me?n vaig anar a dormir espantat. Després de veure a en House curar l?enèsima malaltia estrambòtica, m?endollo a la ràdio i sento parlar de l?Oleguer a totes les tertúlies. Ostia! serà que un futbolista ha dit alguna cosa diferent a ?no hi ha enemic petit? o ?anem partit a partit?. Doncs sí, ho ha fet.
Tinc la sensació que l’any, a Can Barça, ha començat a mig gas. L’equip va regular. L’entorn promou crisis de xiulades que es desinflen a la primera. No hi ha polèmiques més enllà del boom Saviola que s’acabarà quan retorni l’Etoo… No hi ha res en el 2007 que enganxi al barcelonisme i que encengui
Buuuu. Fora! Fiu, fiu [xiulets]. Són tots unes pepes, uns burros i unes toies. El porter canta més que Il Divo, els defenses són unes mares, els migcampistes en comptes de tocar la pilota es toquen les… i la davantera no fot un gol ni l?arc de Sant Martí. El millor serà vendre?ns al Ronaldinho