Sóc el Ronaldinho del blocàires. No per bo sinó per apàtic. Aquesta temporada no engego. Em falta ambició, creativitat, ganes, rutina d’entrenament… serà un virus que passa per Can Barça. Podria parlar sobre les substàncies què fuma Rijkaard, sobre les sortides irades de Laporta, del culebrot de la selecció catalana -mentre no tinguem selecció sempre
Em desperto amb el pesigolleig de veure com torna la Lliga després d’un estiu ple de portades il·lusionants, "fantàstics" i debats acalorats sobre com posar a la gespa la quantitat ingent de cracs mundials que habiten el nostre vestidor. Però minut rere minut, tota la tinta estiuenca es converteix en un conte de la lletera
Sí, ens queda una nova oportunitat per tornar a regalar la Lliga. Això és el que ens agrada, ser generosos i solidaris. A uns arreplegats del Brasil els vam donar la Copa Intercontinental i ara farem campió al pitjor Madrid de la dècada. Regalar coses a Madrid i als més necessitats forma part del nostre
Tot o res. Quins nervis que m?han entrat de cop mentre veia les notícies. Aquesta nit és una gran nit de samarreta, bufanda, afonia i Ipod amb ràdio. Els cinc sentits en noranta minuts. Amb la vista a la gespa, l?oida a Saragossa i el cor en un puny. I el destí ha volgut que
Les tardes de diumenge són depriments per naturalesa. Però a la desgràcia de veure morir el cap de setmana aplatanat al sofà, s?hi va sumar l?enfonsament d?anar escoltant les remuntades del Sevilla i el Madrid. Total, que em vaig plantar al bar amb cara de capità del Titànic disposat a viure el tercer i definitiu
Divendres vaig decidir anar a viure a la nevera de casa per contrarestar el calentón de la Copa de cara al partit de diumenge. Després del partit d’ahir només em queda anar a passar les vacances al Pol Nord o comprar-me una màquina d?ultracongelats com la que té en Walt Disney. Sigui com sigui, ara
Ja m?és igual tot. Per mi ens podem vendre tots els cracs perquè la vergonya i la decepció d?aquesta eliminació no l?havia sentit mai des que sóc soci del Barça. Per mi la temporada s?ha acabat i és evident que els jugadors no la van ni començar. Ja m?és igual si guanyem la Lliga perquè
Des de diumenge que tinc el cul més apretadet que un top de la Samantha Fox. I per si fos poc, el Marca i l?As es dediquen a treure cada matí portades en forma de laxant amb la voluntat que els culers inundem els cagometres d?arreu del món. Però això s?ha acabat. Ni la Supercopa,
Sí, a tot el món es comenta el gol de Messi. Fins i tot els més antifutboleros estaven el dijous veient el vídeo a YouYou Tube on un comentarista cridava ?asalamaja, oooooo ooorrrr? asamalajala?. I Messi i Maradona. I Maradona i Messi. Ja és el gol més explicat i comentat de la història: els tocs,
Hem d’estar agraïts. Quan tots pronosticàvem el tedi més absolut fins al final de la Lliga, la providència ens ha regalat de nou l’emoció. A un puntet tenim l’accident de l’any -el Sevilla- i a dos punts el pitjor Madrid de la història: un planter d’avis en decadència i joves amants de l’ampolla comandat per
És l’any de les abraçades. Primer van ser Etoo i Ronaldinho i ahir ens entendríem veient a Laporta i Roberto de Asis atxutxant-se davant de les càmeres amb un got de cubata a la mà. I a mi m’encanta viure al món dels Teletubbies. M’encanta perquè vol dir que em queden més nits amb gols
Marxo a casa cabrejat. 3-3 i ni l’eufòria del gol a l’últim minut em treu del cap la idea que hem deixat marxar viu al pitjor Madrid que recordo. I em sento estafat perquè, a banda del Werder Bremen, aquesta serà una temporada sense cap nit de glòria al Camp Nou: ni Chelsea, ni Liverpool,
Iniesta! Messi! Thuram! Rijkaard! Però que grans. I la resta, també. Fins i tot l’Ezquerro. Ja estem a semifinals de la Copa i a Liverpool segur que s’han esgotat les existències de Fortasec. Amb aquesta remuntada els culers podem passejar-nos per les tertúlies de cafè treien més pit que la Pamela Anderson, perquè no només
Això de Liverpool està fet. 1-3 a la pròrroga i que vingui el següent rival. Ho sé perquè sóc un especialista en llegir el futur del Barça al pòsit de la Coca-Cola i, l’altre dia, mentre em fotia uns xocos a la terrassa d’un bar, al cul del meu got es va formar un dibuix
Hi havia qui es debatia entre quedar-se al bar veient el bàsquet o anar a l’Estadi. A mi, l’esport aquest on cada cop que paren el rellotge passen la fregona no em motiva gaire, però un títol pel Barça sempre és un títol ?encara que sigui de beisbol- i fotre-li una pallissa al Madrid sempre