Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
26 de setembre de 2009
0 comentaris
COCENTAINA
Municipi situat a la ribera del riu Serpis, en el vessant est de la serra Mariola. La superfície del terme és molt accidentada en la zona que penetra en la serra Mariola i un poquet més plana en la ribera del riu Serpis. L’altura de major elevació és el cim del Montcabrer, amb 1.389 metres. El riu Serpis travessa el terme de sud a nord-oest, i drenen el terme nombrosos barranc: Pontallar, les Coves, Vilanova, Penella i la Foia. La vila es troba al peu de la serra Mariola, al costat del riu Serpis, a les faldes del pujol de Sant Cristòfor. La població, agrupada al voltant del palau comtal, s’ha desenvolupat en direcció a les parts baixes i planes, contrastant l’eixample amb el vell nucli d’edificis antics i carrers estrets. Cap a finals del segle XIX començà a sorgir a Cocentaina una tímida industrialització tèxtil, que s’ha vist acreixentada en aquestes darreres dècades. Actualment té uns 12.000 habitants.
El terme de Cocentaina estigué habitat pels íbers. S’hi han trobat restes de ceràmica primitiva, vestigis d’explotacions mineres i jaciments protohistòrics en la Planeta, al peu de la Mariola, al mont Alberri, en la Serreta, al Cabeço i en altres indrets. Tingué la seua importància en l’època romana. Conquerida pel rei Jaume I en 1248, la vila i la seua comarca es veren involucrades activament en les sublevacions protagonitzades pel cabdill àrab Al-Azraq en 1252 i 1258. En 1291 el rei Jaume I lliurà la vila a Roger de Llúria. En revertir a la Corona a finals del segle XIV el rei Alfons el Magnànim la va donar a Ximén Péres de Corella, que va rebre el títol de comte. Al segle XVI la vila tenia 500 cases de cristians vells i 200 de moriscos, estava fortificada per 124 torres i un castell i hi havia al seu camp més de 200 fonts.
La seua cristiandat tingué origen a la fundació del Regne de València. L’església parroquial de l’Assumpció cde la Mare de Déu és espaiosa i de bona fàbrica, amb creuer i cúpula. Al finals del segle XVIII l’escultor Josep Esteve deixà en aquest temple diverses imatges artístiques i Francesc Agulló, fill de Cocentaina, en 1637 pintà el retaule del presbiteri. Altres artistes deixaren diveres obres d’art en aquesta església. Al Raval, per a la millor atenció dels moriscos, en 1548, l’Arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva creà la parròquia del Salvador, que, suprimida en 1902, fou de nou restaurada el 29 de desembre de 1953. En 1658 el comte Dídac de Benavent fundà el convent de religioses clarisses, en l’església de les quals, de decoració barroca, es venera la Mare de Déu del Miracle, quadre d’estil bizantí, dut pel primer comte de la vila en 1.450, que l’havia rebut del papa Nicolau V, per l’ajut a la Santa Seu. Se celebren festes patronals, el 19 d’abril a la Mare de Déu del Miracle, i el segon diumenge d’agost a Sant Hipòlit màrtir, amb festes de moros i cristians.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!