Viatge ornitològic pel Brasil, octubre-novembre 2019

INSTRUCCIONS

Clicant en els enllaços següents en color caqui, es pot accedir directament a llegir cadascun dels dies del viatge. Els marcats en negreta són els dies activats.

Dia -1 | Dia 0 | Dia 1 | Dia 2 | Dia 3 | Dia 4 | Dia 5 | Dia 6 | Dia 7 | Dia 8 | Dia 9 | Dia 10 | Dia 11 | Dia 12 | Dia 13 | Dia 14 | Dia 15 | Dia 16 | Dia 17 | Dia 18 | Dia 19 | Dia 20 | Dia 21 | Dia 22 | Dia 23 | Dia 24 | Dia 25 | Dia 26 | Dia 27 | Dia 28 | Dia 29 | Dia 30 | Dia 31 | Dia 32 | Dia 33 | Dia 34Dia 35Dia 36Dia 37Dia 38 | Dia 39 | Dia 40 | Dia 41 | Dia 42 |

* Al final del text, si cliqueu a sobre de la frase Torna a l’inici →, tornareu al començament del blog.

* Qualsevol paraula o frase destacada en color caqui que aparegui en el text és un enllaç i si cliqueu a sobre, podeu obtenir més informació al respecte. Per exemple: Llista d’ocells vistos.

Torna a l’inici →


Escrit per l’ Eugeni Capella

Dia -1

13 d’octubrd de 2019, Barcelona-Sant Boi de Llobregat

Overbooking

A mitja tarda havia de marxar a Sao Paulo fent nit a Lima, on arribava una hora abans que el Miquel Bonet i en Salvador Solé, organitzadors del viatge a què m’he acoblat a l’últim moment. No obstant això, per problemes d’overbooking em vaig passar la nit a Sant Boi del Llobregat i LATAM em compensa amb 680 $.

Qualsevol que hagi sofert un overbooking sap que al final tot es complica i aquí no podia ser menys. A l’hotel no hi ha habitacions individuals per tothom i alguns tornen a l’aeroport. Jo acabo compartint habitació amb un argentí, de nom Emilio, que treballa a l’hivern a Andorra i a l’estiu a Barcelona de cambrer.

Torna a l’inici →


Dia 0

14 d’octubre de 2019, Barcelona-Piracicaba

Pels pèls!

En Miquel i el Salvador agafen el vol a les 6.25 h, via Roma, i arriben a Sao Paulo a 1/4 de sis de la tarda.

Jo surto a 2/4 d’1 amb la sentència ja pública i l’aeroport custodiat per les forces d’ocupació. No es pot entrar sense targeta d’embarcament.

A 3/4 de set aterra el meu vol directe a Sao Paulo des de Barcelona. Una hora i mitja més tard que ells, però com que no facturo maleta els hi suposa només una espera de 24 minuts.

Comprem provisions i “sopem”, al cotxe mentre fem camí, nyoquis sense cuinar i salsitxes crues – no tornaré a dir que menjo de tot! – fins que arribem a Piracicaba.

Ens hi allotgem a  Antonio’s Palace Hotel, on una nit a una habitació triple ens costa 260 reals.

Torna a l’inici →


Dia 1

15 d’octubre de 2019, Bairro de Tanquá

Una jornada molt ben aprofitada

Foto de Miquel Bonet. Jabirú americà / jaribu (Jabiru mycteria)

Després d’esmorzar, anem a Bairro de Tanquá, on passem el matí visitant la zona humida amb una llanxa conduïda per l’Ivañildo, que es coneix els moixons de la zona.

  • Foto de Miquel Bonet. Martinet menut llistat / stripe-backed bittern (Ixobrychus involucris)

En poc més de tres hores, veiem algunes espècies molt buscades, com l’amagadís martinet menut llistat / stripe-backed bittern (Ixobrychus involucris), i d’altres, espectaculars, com el jabirú americà jabiru (Jabiru mycteria) i el tirà esplèndid / streamer-tailed tyrant (Gubernetes yetapa).

Llista d’ocells vistos

Foto de Miquel Bonet. Tirà esplèndid / streamer-tailed tyrant (Gubernetes yetapa)

No aprofitem la calor del migdia per dinar a l’ombra de l’embarcador del Bairro de Tanquá o en algun restaurant improvisat on probablement servirien menjar, sinó que conduïm uns 15 km fins a una pista situada a prop de la Fazenda Bacury, on poca cosa es mou i acabem força rostits. Només un seriema crestat / red-legged seriema (Cariama cristata) ens treu el regust de fracàs per haver volgut esprémer tant el dia.

Foto de Miquel Bonet. Seriema crestat / red-legged seriema (Cariama cristata)

Un dia que no acabarà fins que entrem les observacions i revisem les fotos al Premier Hotel de Rio Claro. Un allotjament on una habitació triple costa 200 reals una nit i ens hi estarem dues. Jo ni sopo, ja que la son pot més que la gana i el menú de supermercat no em sembla gaire motivador.

Llista d’ocells vistos

Torna a l’inici →


Dia 2

16 d’octubre de 2019, Floresta Estadual E. N. A. i  Lagoa de Caboclinho

Un restaurant que promou l’aprofitament alimentari

Foto de Miquel Bonet. Tucà toco (Ramphastos toco)

Al matí, visitem la Floresta Estadual E. N. A., una illa de mata atlàntica molt agradable sigui per passejar, observar ocells o córrer. Trobem algunes de les especialitats de la zona, però pocs ocells poden competir amb l’espectacularitat del tucà toco / toco toucan (Ramphastos toco) o el colibrí cuaforcat / swallow-tailed hummingbird (Eupetomena macroura).

Foto de Miquel Bonet. Colibrí cuaforcat (Eupetomena macroura)

Llista d’ocells vistos

Aquí sí que seria un bon lloc per dinar, però ahir va ser un dia massa dur i decidim tornar a la ciutat per acabar a un restaurant on tardem una mica a entendre el funcionament. Finalment, resulta que és un bufet lliure on et poses el menjar que vulguis. Això sí, si et poses menys d’un kg, pagues 19 reals i si passes d’un quilo, costa a 46 reals el kg. A més, hi ha una taxa contra el malbaratament alimentari prou interessant: si et deixes menjar al plat, et cobren 8 reals extres.

A la tarda, anem a Lagoa de Caboclinho, on a part de distreure’ns amb una família de mussols de lloriguera / burrowing Owl (Athene cunicularia) i una altra de capibares (Hydrochoerus hydrochaeris), el rosegador més gros del món, no trobem res del que buscàvem.

Llista d’ocells vistos

Torna a l’inici →


Dia 3

17 d’octubre de 2019, Mata do Soldadinho i Campos da Unesp

Un ocell inesperat

Foto de Miquel Bonet. Xipiu cendrós / cinereous warbling-finch (Microspingus cinereus)

A l’estat de Sao Paulo, ja no queden territoris on fer fora als indis, sigui matant-los o cremant-los les terres. Ara, la frontera de la colonització “afro-europea” està a l’Amazònia. Aquí ja fa anys que desaparegué la terra salvatge i els trossos de bosc que queden són com illetes en un mar de terres de cultiu.

Foto d’Eugeni Capella. Mata do Soldadinho

Així és la Mata do Soldadinho, un bosquet que incomprensiblement ha resistit al monocultiu de canya de sucre. Hi ha dues maneres de pardalejar aquí: des de la pista que rodeja la Mata o entrant uns metres a dins del bosquet.

Veiem un ocell que no lliga amb res i que finalment identifiquem com a xipiu cendrós / cinereous warblingfinch (Microspingus cinereus). Està a 100 quilòmetres a l’oest del seu límit de distribució. Per sort, en tenim una foto decent.

A poc a poc, anem traient part de les especialitats, com el toquí de bec carbassa / saffronbilled Sparrow (Arremon flavirostris).

Foto de Miquel Bonet. Toquí de bec carbassa / saffron-billed Sparrow (Arremon flavirostris)

Llista d’ocells vistos

Després de repetir al bufet d’ahir, anem als Campos da Unesp. Les tardes, com de costum, són bastant improductives.

Llista d’ocells vistos

A 3/4 de 6, marxem a Itirapina i a les set arribem a la Pousada Tutubarao  on ens costa 100 Reals la nit sense esmorzar.

Torna a l’inici →


Dia 4

18 d’octubre de 2019

Els ocells també fan vaga

Foto de Miquel Bonet. Martinet xiulaire / whistling heron  (Syrigma sibilatrix)

A les cinc de la matinada, deixem l’allotjament, que no és gaire recomanable, i arribem a un peatge de l’autopista a prop d’Itirapina, on volem deixar el cotxe. Després de diverses converses amb la gent del peatge ens donen permís per deixar el cotxe. Llavors, caminem els més de  dos quilòmetres per un camí de sorra fins a la línia de tren, a partir de la qual trobem una extensió de cerrado, un tipus de vegetació més oberta que el bosc i que recorda una mica l’estructura de la màquia litoral. Moure’s per aquí és difícil i, tot i que plou una mica, els ocells no s’acaben d’activar. Així que trobem la meitat dels que en pensàvem trobar segons la previsió més optimista. Així i tot, trobem alguna de les especialitats com pearly-bellied seedeater (Sporophila pileata), alimentant-se confiadament.

Foto de Miquel Bonet. Pearly-bellied seedeater (Sporophila pileata)

Llista d’ocells

Després de dinar, un altre cop de bufet lliure (78,4 Reals), anem a Porto Ferreira State Park. Abans, però, deixem les maletes a Hotel Le Baron (184 Reals la nit). Llits rodons, miralls sobre el llit… I  és impossible veure a ningú ni per pagar. Vaja, un lloc per anar amb l’amant! Quan arribem a Porto Ferreira State Park ja tanquen i ens avisen que demà obren al migdia. Finalment, aconseguim un permís especial i ens deixen quedar fins al vespre. A més, ens diuen que obriran especialment per nosaltres a 2/4 de 6 del matí. Tot i que només anem a fer una primera prospecció, trobem el gaig de casc / plush-crested jay (Cyanocorax chrysops), que ens havia fallat la primera tarda a prop de Fazenda Bacury.

Foto de Miquel Bonet. Gaig de casc / plush-crested jay (Cyanocorax chrysops)

A més, el Miquel bimba un bonic martinet xiulaire / whistling heron (Syrigma sibilatrix).

Llista d’ocells

Torna a l’inici →


Dia 5

19 d’octulbre de 2019, Porto Ferreira State Park i Serra da Canastra

Ens enreden amb l’allotjament!

Foto de Miquel Bonet. Manaquí de ventre pàl·lid / pale-bellied Tyrant-Manakin (Neopelma pallescens)

A les cinc del matí, hem sortit del nostre estrany allotjament i hem tornat a Porto Ferreira State Park, una illa de bosc de cerrado de 611 hectàrees dins d’un mar interminable de cultius on les espècies amb menys densitat estan condemnades a desaparèixer. Fins a les set ha continuat la pluja que ha començat a mitjanit i quan ha parat hem seguit el camí Poçao do rio Mogi, ja que semblava el millor lloc per trobar el manaquí de ventre pàl·lid / pale-bellied Tyrant-Manakin (Neopelma pallescens). A més, he bimbat l’endèmic cabdill d’ulleres / eye-ringed tody-tyrant (Hemitriccus orbitatus). El camí és ample i ombrívol i tots acabem contents amb el que trobem.

Al migdia, sortim cap a Serra da Canastra. Dinem pel camí i triem una drecera equivocada. Llavors, la carretera es converteix en més de 60 quilòmetres de pista que fan servir quads i motos d’enduro i on el nostre cotxe pateix, sigui patinant per les parts sorrenques o per pendents, al límit de la seva capacitat. Tot i això, arribem a Rancho ecológico da Canastra.

Llista d’ocells

Foto de Miquel Bonet. Batarà pissarrós de Planalto / planalto slaty antshrike (Thamnophilus pelzelni)

De fet, no arribem a Serra da Canastra, ja que parem a una casa propera on la mestressa ens convida a passar i una de les seves dues filles contacta amb Fabrizio, responsable de Rancho ecológico da Canastra, qui ens diu que està ple i hem d’anar a un altre lloc. I això que hem pagat l’allotjament i ens han confirmat l’hora d’arribada a través de Booking!

Llavors, la mestressa ens diu uns cinquanta cops que ens tranquil·litzem i unes quantes vegades menys, que som amics. A més, ens pregunta si estem casats. Després de la nostra confirmació, ens demana si venim amb les parelles. Li diem que no i ens suggereix que ens quedem a dormir a casa seva i que l’endemà ja arreglarem on dormim. Rebutgem la proposta. Nosaltres volem saber com ens poden cancel·lar l’allotjament i buscar-nos un altre lloc. Finalment, ens mostra el web de l’hotel Sao Roque de Minas. Hi anem i allà no en saben res. Llavors, marxem a una posada on tampoc en saben res. Finalment, un dels treballadors ens acompanya a un lloc al suburbi del poble on Fabrizio ens ofereix un apartament d’una habitació. Acceptem: estem cansats i necessitem seguir treballant.

Torna a l’inici →


Dia 6

20 d’octubre de 2019, Serra da Canastra

Ocells que s’amaguen darrere una cascada

Foto de Miquel Bonet. Barbacoll d’orelles blanques / White-eared Puffbird (Nystalus chacuru)

Avui hem pujat a l’altiplà de la Serra da Canastra. Als llocs que hem visitat fins ara no hi van ni tours ni normalment viatgers estrangers. En canvi, aquí algun tour ornitològic ja hi va com extensió del SE del Brasil i també hi arriba algun estranger, tot i que no gaires perquè aquí ningú entén ni parla anglès. El lloc és bonic, tot i que les pistes són interminables.

Foto de Miquel Bonet. Aratinga de front daurat / golden-capped parakeet (Aratinga auricapillus)

El parc obre a les vuit del matí. Així que ens hem entretingut a la carretera bimbant l’endèmica aratinga de front daurat / golden-capped parakeet (Aratinga auricapillus) o afegint el bonic barbacoll d’orelles blanques (Nystalus chacuru) o el tirà emplomallat (Knipolegus lophotes).

Llista d’ocells vistos

Foto de Miquel Bonet. Tirà emplomallat / crested black-tyrant (Knipolegus lophotes)

Tot i que només hem arribat fins al “Curral de pedras“, on hi ha un petit aflorament rocós, hem anat traient moixonets típics de prats muntanyencs no pasturats per les vaques, omnipresents a la resta de país.

Passat l’inici del riu Sant Francisco ens hem aturat a un bosquetó alimentat per un barranquet on hem sentit el tapacul de Brasília (Scytalopus novacapitalis), tot i que veure’l ha estat prou difícil. Després de mitja hora, l’hem vist saltar per una branca un segon i, tenint en compte que és un tapacul, ens hem donat per satisfets.

Llista d’ocells vistos

La tarda ha estat una mica fracàs. Després de dinar, hem anat cap a la cascada d’Anta buscant el bec de serra sud-americà (Mergus octosetaceus) a totes les entrades amb vistes al riu.

Aquest ocell és endèmic del Brasil i es donava per pràcticament extingit. No obstant que Canastra és el millor lloc per trobar-lo, durant l’any 2019 només veiem 5 registres a ebird.
Per fer-ho curt, evidentment no hem trobat el bec de serra i quan a 1/4 de 5 hem arribat a una de les principals atraccions del parc, la cascada d’Anta, no ens han deixat passar perquè tanquen a les quatre.

Després de diferents contactes, ha vingut a veure’ns en Tonino, que ens ha dit que d’octubre a desembre els bec de serra estan mudant i només se’ls pot veure a un lloc on demà ens portarà a les cinc del matí.

Torna a l’inici →


Dia 7

21 d’octubre de 2019, Serra da Canastra

Els becs de serra es resisteixen

Foto de Miquel Bonet. Tirà cua de gall / cock-tailed tyrant (Alectrurus tricolor)

A les cinc de la matinada, sortim amb en Tonino cap a dalt de la Serra da Canastra. Marxem amb les maletes fetes perquè l’apartament està llogat per aquesta nit i hem d’anar al Rancho Ecológico, que ens diuen que està millor, tot i que no ens confirmen disponibilitat. Primer vam dir que no ens movíem, però després vam acceptar els fets consumats.

A 2/4 de 6 del matí, passem pel centre de visitants i anem directes a dalt de la cascada de d’Anta, on viu una família de becs de serra sud-americans (Mergus octosetaceus) molt confiats, tot i que en Tonino fa quatre dies que no els veu. Tardem una hora, ja que de camí fem diverses parades obligades, ja sigui per l’espectacular tirà cua de gall / cock-tailed tyrant (Alectrurus tricolor), el nyandú comú / greater rhea (Rhea americana) o fins i tot cèrvids.

Foto de Miquel Bonet. Nyandú comú / greater rhea (Rhea americana)

El riu per sobre la cascada és molt bonic i l’espera no ens avorreix, ja que hi ha una munió d’ocells per fotografiar i elaenies per identificar. Al cap d’unes hores, veient que els becs de serra no apareixen, tornem a la part més alta amb l’esperança que a l’hora de dinar facin acte de presència. Després de dinar, ens esperem fins que enfosqueix, quan ens adonem que ja no els veurem.

A les nou de la nit, arribem a l’apartament i tenim la sorpresa agradable que, a causa de les pluges, s’ha cancel·lat la reserva. Tot i que Rancho Ecològico ha confirmat que ens esperen, preferim quedar-nos per dormir més.

Llista d’ocells vistos

Torna a l’inici →


Dia 8

22 d’octubre de 2019, Serra da Canastra i Cipo

Després de mirar ocells tot el dia, un banyet a la piscina

Foto de Miquel Bonet. Menjagrà borroner / copper seedeater (Sporophila bouvreuil)

A primera hora fem un últim intent per veure el bec de serra sud-americà (Mergus octosetaceus), resseguint el riu San Francisco i revisant totes les parts visibles, assumint gradualment la derrota. No obstant això, la resta d’ocells, com el sit pardalenc de canyar / grassland sparrow (Ammodramus humeralis) o la guira / guira cucko (Guira guira) ens ajuden a dissimular el fracàs.

Llista d’ocells vistos

Llavors, deixem la Serra da Canastra i amb set hores, parada per dinar inclosa, som a Cipo. Encara hi ha una mica de llum per visitar el parc nacional, on trobem una parella inesperada de menjagrà borroner / copper seedeater (Sporophila bouvreuil).

Llista d’ocells vistos

Dormim a la Pousada Cipó (155 Reals una nit la triple) que comparteix instal·lacions amb la molt més luxosa Pousada Village da Serra. Destacaria la piscina, que no desaprofitem, i el fet que, tot i que ens aixequem a les cinc del matí, ens preparen un esmorzar abundant.

Torna a l’inici →


Dia 9

23 d’octubre de 2019, Cipo

L’ombra de l’enganyapastors és allargada

Foto de Miquel Bonet. Colibrí jacint / hyacinth visorbearer (Augastes scutatus)

Passem el matí a les parts altes de Cipo, buscant l’endèmic cisteller fosc / cipo canastero (Asthenes luizae), tot i que, sabent que en Fran Trabalón el va fallar, sospitem que serà difícil trobar-lo. Després de tot un matí trescant entre afloraments rocosos, no en trobem ni rastre. No obstant això, bimbem dues especialitats de la zona: el sical groc / stripetailed yellowfinch (Sicalis citrina) i el colibrí jacint / hyacinth visorbearer (Augastes scutatus).

Foto de Miquel Bonet. Sical groc / stripe-tailed yellow-finch (Sicalis citrina)

Llista ocells vistos

A la tarda, esperem la posta de sol al Parc Nacional amb l’esperança de veure l’enganyapastors rogenc / rufous nightjar (Antrostomus rufus). El sentim, però la visió es limita a una ombra volant o a un ocell saltant del terra.

Llista d’ocells vistos

Torna a l’inici →


Dia 10

24 d’octubre de 2019, Lapinha da Serra

El moixó més bonic del Brasil

Foto de Miquel Bonet. Frigil blau / blue finch (Porphyrospiza caerulescens)

De bon matí ens desplacem a Lapinha da Serra, un ambient semblant a Cipo, però amb algunes diferències.

Lapinha da Serra és un poblet encaixonat entre muntanyes i un llac, des d’on iniciem a peu la ruta cap al pic de Lapinha. El dia no comença gaire bé, ja que en lloc d’entrar per la ruta del pic i les cascades, on et cobren 15 Reals, entrem per la primera porta, que va a una cascada propera i a un toll d’on baixa una font i et cobren un Real.

Evidentment, a quarts de sis del matí, no hi ha ningú enlloc i nosaltres no ens imaginem que hi ha dues entrades separades per 400 metres. Per això, entrem per la primera i, després de passar la primera cascada i donar unes quantes voltes, ens veiem envoltats per filats. En aquest moment, ens adonem que no té gaire sentit que per pujar al pic calgui saltar el filat més infranquejable que hem saltat al Brasil.

De tornada a l’entrada, entenem el motiu: es vol evitar que els que volen pujar al pic paguin un Real en lloc de 15.

Nosaltres hauríem pagat els 15 Reals, només que de matinada l’única opció que veiem per poder continuar la ruta és saltar el filat espinós. Una operació que deixa el Salvador ferit, amb la mà rajant de sang i els llavis amb un aspecte una mica gore, ja que intenta curar-se les ferides amb la saliva.

El dia segueix empitjorant amb més pluja i més vent, però de sobte sentim un cant que ens resulta familiar i descobrim un cisteller fosc / cipo canastero (Asthenes luizae) saltant en un penya-segat.

Foto de Miquel Bonet. Cisteller fosc / cipo canastero (Asthenes luizae)

El dia segueix rúfol i com més pugem més plou i més vent fa, així que abandonem la recerca del tapacul roquer / rock tapaculo (Scytalopus petrophilus).

De tornada, veiem 4 cistellers més i un altre que sentim i una parella de tiranulet de dors gris / gray-backed tachuri (Polystictus superciliaris), que supera la visió que en vam fer a Canastra.

Foto de Miquel Bonet. Tiranulet de dors gris / gray-backed tachuri (Polystictus superciliaris)

La idea era a la tarda fer una altra ruta, encara més llarga cap a la cachoeira de Bicame, però tenim temps per caminar escassament un quilòmetre. Això sí, per la pista trobem un frigil blau / blue finch (Porphyrospiza caerulescens) que, segons en Tonino, és el moixó més bonic del Brasil.

Torna a l’inici →


Dia 11

25 d’octubre de 2019, Serra de Cipó i estat d’Espírito Santo

El no de Cupido

BFoto de Miquel Bonet. Turpial del Brasil / campo Troupial (Icterus jamacaii)Després de matinar com cada dia i prospectar tres punts de la serra de Cipó sense cap èxit destacable, ens desplacem, durant més de dotze hores, sense ni parar per dinar, fins a l’estat d’Espírito Santo.

En concret, arribem a la Fazenda Cupido, on se suposa que hi ha un Camping Florestal. Des de la barrera d’entrada, però, fan una trucada i no ens deixen entrar.

Així doncs, seguim una vintena de quilòmetres per allotjar-nos en un hotel a Soretama (130 reals una nit la triple).

Torna a l’inici →


Dia 12

26 d’octubre de 2019, Sooretama i Vale

Sense paraules!

Foto de Miquel Bonet. Batarà pissarrós de Sooretama / Sooretama slaty-antshrike (Thamnophilus ambiguus)

Decidim anar a Sooretama, ja que no podem anar a Cupido i sabem que a Vale s’ha de reservar guia amb antelació.

Quan hi arribem i quan tot just travessem la primera porta, ens trobem un treballador que surt de la reserva que ens informa que no es pot entrar sense permís i que ni dissabte ni diumenges obren les oficines. Així que decidim pardalejar els dos quilòmetres de pista que tenim dins el bosc fins a la segona porta.

El conjunt està prou bé, exceptuant si pensem que aquesta reserva i la de Vale són les dues úniques taques de mata atlàntica a l’estat d’Espírito Santo.

Foto de Miquel Bonet. Tirà becplaner pitgroc / yellow-breasted flycatcher (Tolmomyias flaviventris)

Després anem a la propera Vale Reserve, que, com el seu nom indica, és propietat de la companyia Vale, on dues simpàtiques treballadores ens acorden un guia per demà a les cinc del matí. També ens informen que el Hoco de Blumenbach / Red-billed Curassow (Crax blumenbachii) sol sortir a les cinc del bosc per passejar pels prats. Ens sembla estrany que sigui tan fàcil de veure aquest endemisme en perill d’extinció crític.

No obstant això, a 1/4 de 6 un mascle impressionant de Hoco de Blumenbach surt del bosc i el ressegueix fent una ronda d’uns 200 metres fins que es torna a amagar. Ens deixa sense paraules!

Torna a l’inici →


Dia 13

27 d’octubre de 2019, Vale

El mussol de la cella groga

Foto de Miquel Bonet. Cellagroc / tawny-browed owl (Pulsatrix koeniswaldiana)

A les cinc del matí, l’Edson da Costa, el nostre guia local, està a la porta de la reserva de Vale tal com hem quedat. Per entrar fora de la zona d’esbarjo, es necessita permís i guia, suposo perquè no et perdis. Juntament amb Soretama sumen 463 km². De fet, nosaltres només en fem una petita part, on no és possible veure cap de les tres parelles d’àguiles harpies amb nius actius.

El matí és prou entretingut i ens distraiem amb moixons com el manaquí cap-roig redheaded manakin (Ceratopipra rubrocapilla), tot i que no són cap especialitat de Vale.

Foto de Miquel Bonet. Manaquí cap-roigred-headed manakin (Ceratopipra rubrocapilla)

A la nit, la cosa es posa més interessant i mentre busquem el nostre mussol veiem el número més grans d’enganyapastors que mai hagi vist. Potser només són uns 40 enganyapastors pauraque / common pauraque
(Nyctidromus albicollis), però com que no surten de la pista, no parem de trobar-nos-els. Si no fem 200 albiraments, no en fem cap. Fins i tot, de vegades en un mateix moment en veiem 5.

Foto de Miquel Bonet.
Enganyapastors pauraque / 
common pauraque
 (Nyctidromus albicollis)

L’estrella de la nit, però, és el gamarús cellagroc tawnybrowed owl (Pulsatrix koeniswaldiana), del qual trobem una parella molt activa que es deixa fotografiar.

Torna a l’inici →


Dia 14

28 d’octubre de 2019, Vale i Augusto Rushi Marine Station

La casa de les claus amagades

Foto de Miquel Bonet. colibrí ermità pigmeu / minute hermit (Phaethornis idaliae)

A les cinc de la matinada, tornem aooquedar a Vale amb Edson da Costa i traiem unes quantes espècies més.

D’allà marxem a un lloc infecte. No per res especial, sinó perquè està en un suburbi que toca a un rierol on hi ha uns quants porquets amb la seva típica olor. El Miquel i en Salvador volen treure la txatxalaca oriental / east brazilian chachalaca (Ortalis araucuan) que és endèmica del Brasil i també es pot veure en altres llocs més al nord on no anirem en aquest viatge. Un marrec ens pregunta si hem vingut des de Barcelona per veure aquesta mena de gallina que cada dia es passeja per la seva teulada.

Foto d’Eugeni Capella. Suburbi del Brasil on es pot veure la txatxalaca oriental / east brazilian chachalaca 
(Ortalis araucuan).

Al migdia, marxem cap a Augusto Rushi Marine Station (25 Reals per persona i nit), una reserva que recorda aquest científic i on hi ha diversos abeuradors de colibrís, que fan passar un migdia agradable a qualsevol persona, especialment si pot veure, entre altres, l’endèmic colibrí ermità pigmeuminute hermit (Phaethornis idaliae) que a Vale no hem identificat positivament.

També veiem altres ocells, com el tàngara melera cama-rojaredlegged honeycreeper (Cyanerpes cyaneus).

Foto de Miquel Bonet. Tàngara melera cama-roja / red-legged honeycreeper (Cyanerpes cyaneus)

Això sí, els abeuradors tenen molts pretendents i una família d’almenys deu white-headed marmoset (Callithrix geoffroyi), una espècie de primat que viu al  Brasil, se les empesca per beure l’aigua ensucrada.

D’aquí marxem cap a Santa Teresa, on, suposadament, hem de dormir en un xalet de muntanya de nom Chalés Santa Teresa. L’allotjament promet, ja que rebem un correu indicant-nos que trobarem les claus amagades, tot i que no diu on. Per postres, seguint les coordenades que ens han donat, arribem a un lloc on no hi ha res. De poc ens serveix tenir la direcció exacta, Circuito Caravaggio 01, ja que es tracta d’una carretera sense números.

Llavors, retornem a un bar on ni mirant les fotos del lloc ens saben dir on és. Així que truquem al seu telèfon, però, com que no contesten, retornem. Per fi, després d’entrar 20 metres en una pista, veiem un indicador d’un pam que ens indica la direcció. Un cop arribat als suposats xalets no hi trobem ningú. Això sí, un xalet té el llum de la porta obert, la qual cosa sembla un bon senyal. Per qualsevol persona que hagi vist unes quantes pel·lícules li seria fàcil trobar la clau.

Una altra cosa és desxifrar la clau del Wifi. Això ja requereix un nivell superior al nostre. Bé, això o llegir-se el paper que hi ha dins el marc situat damunt la tauleta de l’entrada en el lloc on hauria d’haver-hi una fotografia…

Torna a l’inici →


Dia 15

29 d’octubre de 2019, Mata da Penha, Museo Mello, Pousada Vita Verde

La bona gent 

Foto de Miquel Bonet. Colibrí coquet magníficfrilled coquette (Lophornis magnificus)

De bon matí baixem a Santa Teresa i passem les primeres hores a la Mata da Penha. Santa Teresa ja té un nivell superior a la resta del Brasil rural que hem visitat i la Mata da Penha és un bosc clapejat per cases d’una certa categoria, sense excessos però sense la decrepitud d’altres llocs. Aquí l’especialitat és el manaquí de Wied / Wied’s tyrantmanakin (Neopelma aurifrons). No surt a la guia, però portem una impressió a color de la il·lustració del HBW. En trobem dos i potser quatre, però dos segurs que són individus diferents, ja que un porta una paparra.

Foto de Miquel Bonet. Manaquí de Wied / Wied’s tyrant-manakin (Neopelma aurifrons)

Després de fer diferents passejades agradables per aquesta pista, baixem al poble. Fem una parada breu al Museo Mello, que mereixeria mig dia de visita, tant pels abeuradors de colibrís com pel museu en si mateix.

No tenim temps, però, i marxem cap a la Pousada Vita Verde, un lloc molt agradable ple de menjadores i abeuradors, on, entre moltes espècies noves, trobem el molt desitjat colibrí coquet magníficfrilled coquette (Lophornis magnificus). Només podeu pensar que el nom és exagerat, si no l’heu mirat atentament.

També veiem el bonic colibrí ametistaamethyst woodstar (Calliphlox amethystina).

Foto de Miquel Bonet. Colibrí ametistaamethyst woodstar (Calliphlox amethystina)

L’amo de la finca va començar a posar abeuradors fa 36 anys per afició, quan la finca era una segona residència. Coneix tots els colibrís i ens adverteix que el colibrí cua-roigbrazilian ruby (Clytolaema rubricauda) és un migrant que l’any passat va arribar el 25 d’octubre per estar-s’hi 21 dies. Així que avui, 29 d’octubre, nosaltres podem ser els primers a trobar-lo. No tenim sort, però.

Foto de Miquel Bonet. Colibrí d’orelles morades / white-vented violetear (Colibri serrirostris)

D’aquí hem tardat dues hores i mitja fins a la Mata dos Caetés, on, després de donar unes voltes per les pistes i decidir en quin lloc no ens quedaríem tancats per les portes que malgrat tenir cadenat ara estaven obertes, decidim acampar a un trencall que gira cap a una caseta, situada a 200 metres d’una porta tancada. Sembla una segona residència on no hi viu ningú. De sobte, però, sentint uns gossos i veiem que ve un senyor.

Abans de fer el viatge, havíem llegit de gent que tractava amb agressivitat i mals modals als ornitòlegs que s’endinsaven a la serra. Nosaltres, en canvi, hem tingut sort i hem rebut la cara amable del món rural brasiler.

En un primer moment, ens ha semblat que ens convidaven a acampar a casa seva. Una proposta que ens suposaria disposar de més seguretat. Els hem intentat oferir diners, però ho han rebutjat de totes totes. Finalment, ens han ofert dormir a dins de casa seva. Jo fins i tot m’he atrevit a dutxar-me!

Ens han explicat que ronda un felí molt gran que va matar un cavall. Potser per això ens han convidat a dormir dins de la casa, protegida per una porta tancada amb cadenes i barrots.

Torna a l’inici →


Dia 16

30 d’octubre de 2019, Mata dos Caetés

El mirall de la vellesa 

Foto de Miquel Bonet. Grimpatroncs escatós / scaled woodcreeper (Lepidocolaptes squamatus)

A les cinc del matí, l’hora habitual de posar-nos en marxa, hem anat a Mata dos Caetés. Això sí, abans de marxar hem deixat unes quantes llaunes de menjar com a senyal d’agraïment.

Avui la porta estava tancada i hem fet els més de tres quilòmetres caminant. De moixons n’hi havia per tot arreu, però els arbres devien fer més de 40 metres i les cervicals han patit bastant amb els ocells de capçada.

Hem afegit 19 espècies al viatge, entre les quals, per exemple, el grimpatroncs escatós / scaled woodcreeper (Lepidocolaptes squamatus), però cap de les cinc espècies exclusives d’aquest lloc.

La visió més interessant l’hem tingut al migdia quan sortíem de la pista. Un ancià coixejant i amb els pantalons esparracats ha vingut cap a nosaltres. En un primer moment hem pensat que potser no podíem estar allà i ens venia a fer fora. Ens hem equivocat: ens ha demanat on eren les oficines de la Mata dos Caetés.

Foto d’Eugeni Capella. El birdwatcher nord-americà.

L’home és un americà jubilat que ha arribat fins on eren amb bicicleta des d’un poble situat a 10 km. Ens ha aconsellat que anem a viure a Sud-amèrica, ja que a la seva finca particular al Perú, on viu des de fa sis anys, ha comptat 342 espècies, una xifra impossible al seu país. També és impossible viure als Estats Units, segons ell, amb la seva pensió de 1.000 $ mensuals, ja que se’n necessiten 3.000 $. Així que fa sis anys que viu al Perú i fa viatges als països veïns, com ara al Brasil, en autobús durant 90 dies, el temps que li permet el visat.

Quan veiem aquests personatges, que tenen un punt d’admiració i tendresa, ens espantem una mica de com podem acabar. Per sort, esperem que les nostres parelles i família no ens deixin seguir aquest camí.

D’allà hem fet els 430 kilòmetres amb quasi set hores fins a Carmo. Pensàvem acampar al punt GPS del Rio de Janeiro Antbird, però un front fred ens ha rebut amb pluges i ràpidament ens hem adaptat a la Pousada Sossego.

Quan ens connectem, el Miquel rep un missatge sarcàstic de la seva parelleta dient-li que no hi ha pressa perquè torni doncs s’ha comprat un robot per netejar la casa.

Torna a l’inici →


Dia 17

31 d’octubre de 2019, Carmo i Caledonia Peak

La incomoditat de muntar la tenda amb pluja

Foto de Miquel Bonet. Jacamar tridàctil / three-toed jacamar (Jacamaralcyon tridactyla)

Al matí hem pardalejat a tres llocs propers a Carmo, on hem trobat l’endèmic i on hem localitzat jacamar tridàctil / three-toed jacamar (Jacamaralcyon tridactyla) i altres ocells més inesperats com el barbacoll ratllat gros / crescent-chested puffbird (Malacoptila striata). Ni rastre del formigueret de muntanya / serra antwren (Formicivora serrana).

Foto de Miquel Bonet. Barbacoll ratllat gros / crescent-chested puffbird (Malacoptila striata)

Després d’esmorzar a la recomanable Pousada Sossego hem marxat cap a Caledonia Peak (Serra dos Orgaos), amb unes quantes hores encara per pardalejar.

Un cop dalt, per no repetir la pujada fins als 2.000 metres, el pla era acampar. Un pla que no hem canviat tot i ploure des de les cinc de la tarda. Hi ha una situació més desagradable que desmuntar la tenda amb pluja: muntar-la amb pluja.

Això sí, a canvi tenim unes vistes úniques de la ciutat de Nova Friburgo i d’un reguitzell de muntanyes al capvespre.

Torna a l’inici →


Dia 18

1 de novembre de 2019, Caledonia Peak i Regua

Despertar amb el cant dels ocells

Foto de Miquel Bonet. Cotinga d’ales daurades / black-and-gold cotinga (Tijuca atra)

Dormir a la muntanya té una recompensa que fa oblidar la incomoditat: sentir els ocellets cantant quan encara és de nit, mentre et comences a despertar.

Foto de Miquel Bonet. Tapacul plumbi / mouse-colored tapaculo (Scytalopus speluncae)

Sortosament no plou i al mateix lloc on hem acampat hem passat dues hores prospectant els voltants o la llunyania amb el telescopi. Fins i tot, hem vist l’esmunyedís tapacul plumbi / mouse-colored tapaculo (Scytalopus speluncae) i la rara cotinga d’ales grises / gray-winged cotinga (Tijuca condita), descrita l’any 1980. També hem vist una parella de batarans dorsi-rogencs / rufous-backed antvireo (Dysithamnus xanthopterus) i, en una de les parades mentre baixàvem, el Miquel ha desxifrat el cant de la cotinga d’ales daurades / black-and-gold cotinga (Tijuca atra) en un xiulet fi, metàl·lic i omnipresent que en un primer moment hem adjudicat, erròniament, a un insecte.

Foto de Miquel Bonet. Batarà dorsi-rogenc / rufous-backed antvireo (Dysithamnus xanthopterus)

A més, al costat d’una font una parella de plegafulles de rierol / sharp-tailed streamcreeper (Lochmias nematura) defensaven activament el seu territori. Normalment és un ocell difícil de veure, però aquí tenien un niu excavat a la paret que els feia ser atrevits.

Foto del Miquel Bonet. Plegafulles de rierol / sharp-tailed streamcreeper (Lochmias nematura)

D’allà hem anat cap a Regua, una reserva que preserva mata atlàntica entre 50 metres i 1.500 metres. Teníem previst acampar dos dies, però ens han dit que no tenien habilitat un càmping i ens han deixat un apartament per científics (90 Reals per persona i nit amb PC).

Foto de Miquel Bonet. Gamarús fosc / black-banded owl (Ciccaba huhula).

Després de sopar hem anat a fer nocturnes i hem trobat una parella de gamarusos foscos / black-banded owl (Ciccaba huhula).

Torna a l’inici →


Dia 19

2 de novembre de 2019, Regua

Un ocell dinosaúric

Foto de Miquel Bonet. Jacamar cua-roig / rufous-tailed jacamar (Galbula ruficauda).

A les dues del matí m’he aixecat a tancar el ventilador i m’he adonat que el Miquel no estava al llit. Com que és molt més calorós que jo, he pensat que havia anat a dormir amb el Salvador, que tenia el ventilador amb més potència. La realitat ha estat una altra: havia perdut els registres d’observacions de dos dies i s’havia quedat fins quarts de tres per posar-se al dia. Ha dormit poc més de dues hores i, com que avui havíem de fer nocturnes i posteriorment 4 hores de carretera, hem decidit fer una migdiada obligatòria per no perdre la salut o morir a la carretera.

Al matí hem fet primer una ruta circular que ens ha permès veure unes quantes aquàtiques, inclosa una família de capibares, els rosegadors més grossos del món.

Foto de Miquel Bonet. Un capibara acompanyat d’aus aquàtiques

Durant l’esmorzar ens hem adonat que per agafar la ruta verda havíem de fer 7 km amb cotxe per pujar en alçada. L’estrella era l’avorrit, tot i que endèmic i localitzat, formigueret unicolor / unicolored antwren (Myrmotherula unicolor). No ha estat fàcil i, de fet, ens ha portat tot el matí.

Foto de Miquel Bonet. Formigueret unicolor / unicolored antwren (Myrmotherula unicolor)

Quan després de dinar el Miquel i el Salvador anaven feliços a dormir, una parella d’argentins m’ha dit que anaven a fotografiar un nictibi cuallarg / long-tailed potoo (Nyctibius aethereus). I hem hagut de postergar dues hores la desitjada migdiada per aquest ocell dinosaúric. A prop hem trobat un niu del no menys espectacular jacamar cua-roig / rufous-tailed jacamar (Galbula ruficauda).

A la nit hem tornat al mateix lloc d’ahir, per tornar a sentir almenys 10 becadells gegants / giant snipe (Gallinago undulata). N’hem vist 4 volant per sobre nostre, però, podent-los confondre amb el becadell sud-americà / south american snipe (Gallinago paraguaiae) i no havent-ne vist cap de parat, ens hem hagut d’acontentar en apuntar-los com a només sentits.

Després de tres hores i mitja de cotxe, hem arribat al recomanable PN Hostel / Dom Quixote Campsite (200 reals la nit l’apartament), on en el simpàtic Júlio ens ha acollit.

Torna a l’inici →


Dia 20

3 de novembre de 2019, Itatiaia

Hotels amb menjadores

Foto de Miquel Bonet. Guan camanegre / dusky-legged guan (Penelope obscura)

Hem guanyat un dia, ja que hem escurçat una nit a Regua.

Com que hem arribat quasi a mitjanit a Itatiaia, pensava que ens prendríem un dia de descans i ens aixecaríem tard. No ha estat així: la intenció era sortir com sempre a les cinc del matí. Per sort, Itatiaia NP no obre fins a les cinc. Així que en Julio es presta a preparar-nos el “café de la mañana” a les 7 del matí.

Primer hem anat a l’Hotel Donati, però de seguida hem vist que les menjadores de l’Hotel Ype serien millors. Allà sembla que tenen una parella de guan camanegre / dusky-legged guan (Penelope obscura) residents. També és un bon lloc per trobar el colibrí cua-roig / brazilian ruby (Clytolaema rubricauda).

Foto de Miquel Bonet. Colibrí cua-roig / brazilian ruby (Clytolaema rubricauda)

Després de fer una pista cap a un xalet abandonat, sortint de la turística cascada de Maromba, hem tornat a dinar a l’Hotel Ype (60 Reals per persona).

A la tarda hem prospectat el camí que farem demà.

I a la nit hem anat a “Snipe Valley Farm”, on hem tingut pitjor sort amb els becadells gegants que els dos dies anteriors, ja que ni l’hem sentit.

Torna a l’inici →


Dia 21

4 de novembre de 2019, Itatiaia

En Julio i les dones

Foto de Miquel Bonet. Cuaespinós d’Itatiaia / Itatiaia spinetail (Asthenes moreirae)

Avui sí que hem esmorzat a les cinc del matí amb en Julio, que ratlla la seixantena i fa quatre mesos que s’ha separat. Sembla que s’hagi tret una llosa del damunt i té l’esperit d’un noi de 18 anys. Si anéssim a la platja, segur que s’apuntava amb nosaltres.

La nostra destinació, però, tornava a ser Itatiaia NP, on hem passat el matí a la Trilha dos Tres Picos, entretinguts amb diversos ocellets com el batarà pigallat / spot-breasted antvireo (Dysithamnus stictothorax).

Foto de Miquel Bonet. Batarà pigallat / spot-breasted antvireo (Dysithamnus stictothorax)

Al migdia hem anat a recollir les maletes i en Julio ens ha demanat si el podíem acompanyar en cotxe a una rotonda. Abans, però, ha vingut a dinar amb nosaltres a un dels típics bufets brasilers. Segons ell ara és la millor època per anar a les platges: estan plenes de “mulheres”. Feliç en si mateix, quan anomena la paraula “dones” s’il·lusiona encara més.

Després de deixar en Julio hem anat a una altra part del parc nacional, anomenada Agulhas Negras Road, on hem anat a dormir a l’Abrigo Reuboças, un refugi situat a 2.395 metres.

El motiu de quedar-nos a dormir aquí dalt era que no sabíem quant tardaríem a trobar el cuaespinós d’Itatiaia / Itatiaia spinetail (Asthenes moreirae). Per sort, ha estat prou fàcil de trobar-lo i la resta d’espècies que ens queden estan per sota dels 2.200 metres.

Així que ens prenem una nit de relaxació, allotjats a un xalet per nosaltres sols enmig de la muntanya.

Torna a l’inici →


Dia 22

5 de novembre de 2019, Itatiaia i Pereque

Ocells ben vistos

Foto de Miquel Bonet. Elènia olivàcia / olivaceous elaenia (Elaenia mesoleuca)

De bon matí hem començat a baixar. A l’entrada del parc ens van dir que havíem de tornar la clau abans de les 9 del matí, hora una mica absurda si es pretén pujar el pic. El que no tenien previst és que a les sis ja estaríem allà per fer-los aixecar.

De baixada no hem vist l’hotel que buscàvem, però almenys hem pogut identificar positivament per fi l’elènia olivàcia / olivaceous elaenia (Elaenia mesoleuca), un ocell amb el qual hem estat dubtant uns quants dies.

Foto de Miquel Bonet. Espiner gola-rogenc / orange-eyed thornbird (Phacellodomus erythrophthalmus)

Havent dinat ens hem arribat a Pereque (Angra dos Reis), on no hem trobat cap dels objectius principals. Per fi, però, hem vist bé l’espiner gola-rogenc / orange-eyed thornbird (Phacellodomus erythrophthalmus) i també hem afegit ocells menys restringits com la bosquerola reial de ribera / riverbank warbler (Myiothlypis rivularis).

Foto de Miquel Bonet. Bosquerola reial de ribera / riverbank warbler (Myiothlypis rivularis)

La idea era acampar, però la xafogor ens ha fet retirar cap al poble per allotjar-nos a la Pousada Entre Paraísos. Un lloc agradable, però amagat, sense cap indicació ni tan sols quan ets davant la porta.

Torna a l’inici →


Dia 23

6 de novembre de 2019, Pereque i Folha Seca

L’home dels colibrís que ens encoratja en la lluita per la llibertat

Foto de Miquel Bonet. Colibrí coquet de bigotis / festive coquette (Lophornis chalybeus)

Havent fracassat ahir al lloc tradicional, avui hem triat un lloc diferent, on aviat hem sentit cantar i després hem vist l’endèmic i súper-restringit formigueret capnegre / black-hooded antwren (Formicivora erythronotos). Tot i que el dia era plujós, també hem tingut èxit amb el també endèmic cabdill cuaforcat / fork-tailed pygmy-tyrant (Hemitriccus furcatus).

Foto de Miquel Bonet. Cabdill cuaforcat / fork-tailed pygmy-tyrant (Hemitriccus furcatus)

La pluja ens ha anat acompanyant tot el dia, i a la tarda, després de deixar l’equipatge a Chales Sol da Ribeira (Praia do Lazaro, Ubatuba), hem anat a Folha Seca, una casa particular on centenars de colibrís van a alimentar-se. L’estrella ha estat el colibrí coquet de bigotis / festive coquette (Lophornis chalybeus), però n’hi havia una gran varietat com el colibrí safir carablau / white-chinned sapphire (Hylocharis cyanus).

Foto de Miquel Bonet. Colibrí safir carablau / white-chinned sapphire (Hylocharis cyanus)

L’home no ens ha volgut cobrar la tradicional entrada en aquests llocs. He insistit que necessita diners per comprar sucre, però que ara en té 200 kg, ja que als tours cobra en espècies. Per acabar la conversa, ens ha dit que reservem totes les nostres forces per lluitar contra Espanya quan tornem, que ho necessitarem.

Torna a l’inici →


Dia 24
7 de novembre de 2019, Folha Seca i Oikoss

Una parella de gamarussos es fan carantoines en públic

Foto de Miquel Bonet. Gamarussos cafè / mottled owl (Ciccaba virgata)

De bon matí hem tornat a Folha Seca, però aquest cop hem seguit a peu per la pista a la recerca d’ocells més amagadissos, com el tapacul emplomallat meridional / slaty bristlefront (Merulaxis ater), que ja havíem sentit a Itataia, però que avui s’ha deixat veure molt bé.

Foto de Miquel Bonet. Tapacul emplomallat meridional / slaty bristlefront (Merulaxis ater)

De tornada, ens hem trobat un simpàtic guia, de nom Ricardo Barbosa, de la companyia Pica-Pau Tours, que portava a una parella de sudafricans. La conversa ha anat així:

-“¡Ah, los catalanes! ¿Habéis encontrado el tawny-throated leaftosser?”.

– ¿Nos conoce?, li hem preguntat amb sorpresa.

– ¡Todo el mundo les conoce!

Foto de Miquel Bonet. Tàngara de galtes vermelles / red-necked tanager (Tangara cyanocephala)

Evidentment, estava fent broma. L’havien informat de la nostra presència a les menjadores, on després hem fet bones fotos de bastants ocells, com la tàngara de galtes vermelles / red-necked tanager (Tangara cyanocephala) o el colibrí ermità bec-serrat / saw-billed hermit (Ramphodon naevius), mentre esperàvem, sense èxit, la tàngara olivàcia / olive-green tanager (Orthogonys chloricterus).

Foto de Miquel Bonet. Colibrí ermità bec-serrat / saw-billed hermit (Ramphodon naevius)

A la tarda ens hem desplaçat muntanya endins fins a Posada Oikoss, on ens hem retrobat amb el Ricardo Barbosa. Fa dos anys va aparèixer a Oikoss l’enigmàtic mussol canyella / buff-fronted owl (Aegolius harrisii). No l’hem trobat.

Tot i això, ha estat una de les millors nits de mussols que recordo, ja que hem gaudit del tendre espectacle d’una parella de gamarussos cafè / mottled owl (Ciccaba virgata) fent-se carantoines.

Torna a l’inici →


Dia 25

8 de novembre de 2019, Oikoss i Campos do Jordao

Quan el guia és una benedicció

Foto de Miquel Bonet. Rasclet culblanc / red-and-white crake (Laterallus leucopyrrhus).

Hem passat el matí per la Reserva Guainumbi amb el grup de Pica-Pau i en Josiel de la pousada Oikoss, sota l’omnipresent cant del campaner de coll nu / bare-throated bellbird (Procnias nudicollis).

JFoto de Miquel Bonet. Campaner de coll nu / bare-throated bellbird (Procnias nudicollis)Per començar, hem anat a un petit toll, on hem vist un parell de rasclets culblancs / red-and-whitecrake (Laterallus leucopyrrhus). Millor impossible!

Després, hem anat treient diferents ocellets que ens faltaven, com el batarà pintat / large-tailed antshrike (Mackenziaena leachii) o el toquí de mig collar / half-collared sparrow (Arremon semitorquatus), que ja donàvem per perdut.

Oikoss ens ha agradat molt, tant per la temperatura agradable, com per la sensació d’estar enmig de la natura, en contraposició amb altres llocs que sembla que els pobres ocellets estiguin aïllats del món en una taca de bosc envoltada de camps de conreu o pastures. En Josiel, és clar, també ens ha fet l’estada molt profitosa.

A les onze, però, ha començat a ploure i la pardalejada s’ha acabat. Així que després de dinar, hem marxat cap a Campos do Jordao.

Abans de marxar, però, hem rebut un missatge de Thiago Carneiro, que ens havia de fer de guia l’endemà, informant-nos que havia plogut tot el dia i que demà hauria de fer l’excursió cancel·lada avui, així que no podia estar amb nosaltres.

Normalment no fem servir guies, però quan tens l’última oportunitat de veure un endèmic que has perdut en llocs suposadament molt millors, la desesperació fa que contractar un guia sembli una benedicció. Així que per demà hem quedat amb el Douglas.

Dia 26

9 de novembre de 2019, Campos do Jordao

La Suïssa brasilera

Foto de Miquel Bonet. Tiranulet orellut de Serra do Mar / Serra do Mar tyrannulet (Phylloscartes difficilis)

La majoria de països tenen la seva Suïssa particular i Campos do Jordao és la Suïssa brasilera. Tot i que només es recorda una nevada l’any 1950, les teulades tenen el pendent de les cases del país alpí i, a cada cantonada, venen xocolata. De fet, el tren turístic va parant al davant de les diferents xocolateries. Una xocolata que sovint ve de Suïssa.

Nosaltres, però, no volem xocolata, sinó trobar les especialitats dels boscos d’araucàries del voltant i alguns endèmics, com el tiranulet orellut de Serra do Mar / Serra do Mar tyrannulet (Phylloscartes difficilis), que com el seu nom científic indica no és fàcil de trobar, i aquí és l’últim lloc on el podíem veure.

Així doncs, a les sis de la matinada, quedem amb el Douglas Santos, un jove de 27 anys experimentat en els ocells de la seva zona. La seva experiència ha estat crucial per trobar aquesta i altres especialitats, com el piprites de casquet / black-capped piprites (Piprites pileata).

Foto de Miquel Bonet. Piprites de casquet / black-capped piprites (Piprites pileata)

A part dels ocells i els boscos d’araucàries, cal destacar el bomboletario, un lloc obligat pels amants de les papallones.

Dia 27

10 de novembre de 2019, Campos do Jordao

L’últim bitó 

Foto de Miquel Bonet. Bitó sud-americà / pinnated bittern (Botaurus pinnatus)

De bon matí hem arribat als Arrozais de Tremembé. Llàstima que en ser diumenge una porta està tancada. No obstant això, hem trobat en altres llocs el nostre principal objectiu: el bitó sud-americà / pinnated bittern (Botaurus pinnatus). L’últim bitó que em quedava per veure i el més fàcil de tots. Com la resta s’intenta mimetitzar mantenint-se alçat immòbil. Això és una bona estratègia per passar inadvertit dins un canyar, però quan això comporta treure el cap per l’arrossar, aquesta estratègia facilita la seva localització. N’hem trobat quatre.

Al migdia hem marxat cap a Salesópolis, on hem visitat l’Estrada Usina i un aiguamoll on hem trobat el formigueret d’aiguamoll de Sao Paulo / Sao Paulo marsh antwren (Stymphalornis paludicola) descrit fa 6 anys, l’any 2013!

Foto de Miquel Bonet. Formigueret d’aiguamoll de Sao Paulo / Sao Paulo marsh antwren (Stymphalornis paludicola)

Torna a l’inici →


Dia 28

11 de novembre de 2019, Mogi das Cruzes i Restinga de Bertioga i manglars de Cubatao

Un brasiler que ha après català amb la sèrie Merlí

Foto d’en Miquel Bonet. Ibis escarlata / scarlet ibis (Eudocimus ruber)

Al matí hem fet una repassada pel mateix bosc d’ahir per ràpidament marxar cap a Mogi das Cruzes, on teníem la possibilitat de veure alguna de les cinc espècies de menjagrà que encara ens falten.

No n’hem trobat cap, però en canvi hem vist un mascle de menjagrà de pit blanc / white-bellied seedeater (Sporophila leucoptera).

Llista d’ocells vistos

Després de parar en un lloc de costa prop de Restinga de Bertioga, hem anat a unes depuradores on, entre altres ànecs, sembla que sigui lloc habitual per la malvasia emmascarada / masked duck (Nomonyx dominicus). Un hàbitat estrany per aquesta espècie que acostuma a trobar-se en llacunes amb molta vegetació flotant, on és difícil de localitzar. Aquí, però, una femella sembla contenta en aigües descobertes.

Foto d’en Miquel Bonet. Malvasia emmascarada / masked duck (Nomonyx dominicus)

Llista d’ocells vistos

D’aquí hem marxat per visitar una zona de manglars, hàbitat de l’ibis escarlata / scarlet ibis (Eudocimus ruber). Sens dubte, és un dels ocells més bonics del món, especialment quan veus el seu vermell esclatant enmig del verd fosc dels manglars.

Visitar els manglars de Cubatao ha estat més difícil del que ens pensàvem. Al lloc on pensàvem que sortien els bots no hi havia res. Un quilòmetre més enllà, la policia ens ha informat que segurament ningú ens hi portaria perquè la gent marginal que viu als manglars assalten les barques. A l’últim fotògraf suec que va venir li van robar tot.

Així i tot, ens han indicat on podríem anar a preguntar. Ja ens imaginàvem que això seria com anar a mirar ocells a Somàlia, tement perquè els pirates no ens assaltessin. Quin tipus de gent devia viure dins els manglars? Sens dubte seria molt marginal.

Això no obstant, potser desconfiant que hi poguéssim arribar o per evitar que ens assaltessin pel camí, un cotxe de la policia ens hi ha acompanyat. Allà, en Daniel Ravanelli, l’amo de la “Náutica da ilha”, ens ha confirmat que fa tres anys el van assaltar. Ara, però, sembla que l’ambient està més tranquil.

Ens ha suggerit sortir demà al matí, però per aprofitar la tarda hem volgut intentar-ho avui, tot i que la marea no era la millor. Com que no ha trobat cap conductor ha decidit portar-nos ell. Pel camí, sota una desena de ponts i vorejant milers de cases decrèpites que es mengen els manglars, ens ha comentat que quan va estar a Barcelona no va sentir parlar a ningú en català. En canvi, ara n’ha après una mica mirant Merlí en versió original a Netflix.

Com els últims dies, ha anat plovent, però els ibis finalment han aparegut. Primer, un grup de set i després més d’un centenar, que han triat ja on fer la nova colònia. Un ocell espectacular, sobrevivint entre els marginals que es mengen casa seva, i el port de Santos, el més gran de Sud-amèrica, que fa el mateix.

Llista d’ocells vistos

A partir d’aquí hem hagut de canviar l’itinerari original, ja que a Intervales no hi havia guies quan teníem previst anar-hi. Així que hem capgirat el sentit de la resta del viatge i hem acabat dormint en un hotel a Itanhaém.

Torna a l’inici →


Dia 29

12 de novembre de 2019, Estrada do Corvo

Un bon lloc per als ocells

Foto d’en Miquel Bonet.    Grimpatroncs fistonat /  scalloped woodcreeper (Lepidocolaptes  falcinellus)

Cada dia matinem, però avui ha estat una mica més, i a 2/4 de 4 ens hem aixecat per arribar a l’Estrada do Corvo a bona hora. L’hora no sé si era bona, però plovia.

De fet, ha plogut tot el matí. Malgrat la pluja, tothom sap que Corvo és un bon lloc per ocells. Tot i això, ens ha sorprès la quantitat de noves espècies que hem trobat, tot i el mal temps, com el  grimpatroncs fistonat /  scalloped woodcreeper (Lepidocolaptes falcinellus) o el plegafulles de celles pàl·lides / pale-browed treehunter (Cichlocolaptes leucophrus).

Foto d’en Miquel Bonet. Plegafulles de celles pàl·lides / pale-browed treehunter (Cichlocolaptes leucophrus)

Llista d’ocells vistos

A la tarda, tocava un altre dia de sortida en barca a la Baia de Paranaguá. Per fer-ho curt: després de donar moltes voltes, arribar a un acord i dinar, ens hem trobat que el patró no ha aparegut.

Així que l’empresa ens ha dit que no hi hauria bot, hem aprofitat per arribar abans a Itapoá i dormir alguna hora més. Això sí, ens hem perdut un lloro.

Torna a l’inici →


Dia 30

13 de novembre de 2019,   Volta Velha  Reserve

Bona sort amb els ocells nocturns

Foto d’en Miquel Bonet. Formigueret d’aiguamoll / parana antwren  (Stymphalornis acutirostris)

Al matí hem anat a Volta Velha Reserve, un bosc de restinga, una vegetació que creix sobre sol sorrenc prop de la platja i que no té l’alçada dels altres boscos. Això si, té les seves especialitats com el  tiranulet orellut de Krone / restinga  tyrannulet (Phylloscartes kronei).

Una pista ombrívola travessa la reserva. Un dels ocells potser més difícils i localitzats és el cabdill de Kaempfer   / Kaempfer’s tody-tyrant (Hemitriccus  kaempferi). Hem sentit dues síl·labes del seu cant. Suficient per posar-nos alerta i veure un moixó sortint volant. Insuficient per apuntar-nos-el com a vist. Això sí, hem vist al seu cosí germà: cabdill d’ulleres / eye-ringed tody-tyrant (Hemitriccus orbitatus).

Foto d’en Miquel Bonet. Cabdill d’ulleres / eye-ringed Tody-Tyrant  (Hemitriccus orbitatus)

Llista d’ocells vistos

Després de dinar hem sortit a altres punts per trobar altres ocells com el  formigueret d’aiguamoll / parana  antwren (Stymphalornis acutirostris).

També hem buscat un altre punt on s’havia vist el cabdill de Kaempfer. No hem tingut sort. En canvi, hem vist un bonic mascle de formiguera escatosa / squamate antbird (Myrmoderus  squamosus).

Foto d’en Miquel Bonet. Formiguera  escatosa / squamate antbird  (Myrmoderus squamosus)

Llista d’ocells vistos

A última hora hem anat a un altre punt, on hem vist arribar volant des d’un bosc a 200 metres un txatxalaca pigallat /  speckled chachalaca (Ortalis guttata) que s’ha posat en un arbre a 20 metres de nosaltres. Llavors, ens hi hem posat a sota i tot i que el sentíem a prop no l’hem vist.

Llista d’ocells vistos

Abans de fer-se de nit, hem tornat a Volta Velha Reserve per observar aus nocturnes i hem estat de sort. De seguida hem vist sis enganyapastors cuacurt / short-tailed nighthawk (Lurocalis  semitorquatus) volant i cantant per damunt nostre. A més, quan ja era completament fosc, un enganyapastors de bosc / little nightjar (Setopagis    parvula) s’ha apropat, amb el seu vol flotant i papallonejant, a un metre de nosaltres.

Llista d’ocells vistos

Torna a l’inici →


Dia 31 

14 de novembre de 2019, Volta Velha  Reserve i bosc de Piraí

Quan els ocells es deixen veure

Foto d’en Miquel Bonet. Cabdill de  Kaempfer / Kaempfer’s tody-tyrant (Hemitriccus kaempferi)

Al matí hem tornat a Volta Velha Reserve a buscar el cabdill de Kaempfer. No hem tingut sort amb aquesta espècie, però l’endèmic tinamú camagroc / mallol-legged tinamou (Crypturellus noctivagus) s’ha parat davant de nosaltres un minut!!!

Foto d’en Miquel Bonet. Tinamú camagroc / mallol-legged tinamou  (Crypturellus noctivagus)

A més, també hi hem trobat el  plegafulles de casquet / black-capped foliage-gleaner (Philydor  atricapillus), una de les quatre espècies principals que buscàvem. I també s’ha deixat veure el més comú plegafulles  d’ulls blancs / white-eyed foliage-gleaner (Automolus  leucophthalmus).

Foto d’en Miquel Bonet. Plegafulles  d’ulls blancs / white-eyed foliage-gleaner (Automolus leucophthalmus)

Llista d’ocells vistos

Quan hem revistat les 16 observacions durant l’últim any del cabdill de Kaempfer, hem vist que la meitat quedaven a dues hores d’on estàvem, al bosc de Piraí, a prop de la nostra ruta. Així que hem marxat cap allà i, primer entre els arrossars i després al bosc, hem fet una bona llista. No ha estat, però, fins que quasi no quedava llum quan hem trobat el nostre cabdill de Kaempfer, amagadís i discret. Així i tot, l’hi hem pogut fer alguna foto.

Feliços i contents hem anat a dormir a  Joinsville.

Llista d’ocells vistos

Torna a l’inici →


Dia 32

15 de novembre de 2019, bosc de Piraí i Estrada do Rio do Julio

Un festeig en públic

Foto d’en Miquel Bonet. Ibis alablanc / buff-necked Ibis (Theristicus caudatus)

Al matí hem anat a prop d’on hem dormit, a un lloc on Adrian Rupp, un guia local de la zona, ens ha dit que podem trobar el cabdill de Kaempfer, però no l’hem trobat. En canvi, hem millorat molt la visió del txatxalaca pigallat, fent un bon guirigall en un matí emboirat. Més discreta i llampant, una tàngara del Brasil / brazilian tanager (Ramphocelus bresilius) també ens ha desitjat un bon dia.

Foto d’en Miquel Bonet. Tàngara de Brasil / brazilian tanager  (Ramphocelus bresilius)

Llista d’ocells vistos

Hem tornat cap al bosc de Piraí on no hem retrobat el cabdill de Kaempfer, augmentant així el valor de l’observació d’ahir.

Llista d’ocells vistos

D’allà hem anat cap a Estrada do Rio do Julio, el lloc més al sud del viatge. La vall del Rio Julio sembla un lloc idíl·lic, envoltat d’un bosc clapejat de cases de camp, algunes arreglades, altres més simples i la majoria amb hortènsies.

Tot sembla perfecte aquí, incloent-hi l’església “britànica” envoltada d’una immensa clapa d’hortènsies.

Tot i que la intenció era acampar hem arribat fins a l’Hotel Vales das Horténcias, on no tenien allotjament ni era possible menjar, si no hi estaves allotjat. Era pont i tot estava ple.

En aquesta zona, el pardaleig es fa per la carretera. Així que és aconsellable evitar els caps de setmana i encara més, els ponts.

Fora del bosc, una parella d‘ibis alablanc / buff-necked Ibis (Theristicus caudatus) es feien carantoines, mentre un possible juvenil s’ho mirava i un rascló saracura / slaty-breasted wood-Rail (Aramides saracura) passejava indiferent al festeig.

Foto d’en Miquel Bonet. Rascló  saracura / slaty-breasted wood-Rail  (Aramides saracura)

La vall està plena de bambú, on viuen molts dels ocells que busquem. Tot i això, només hem estat capaços de trobar la formiguera de Bertoni / Bertoni’s  antbird (Drymophila rubricollis).

Foto d’en Miquel Bonet.  Formiguera de Bertoni / Bertoni’s  antbird (Drymophila rubricollis)

Llista d’ocells vistos

A la nit, la temperatura era de 15 graus, ideal per acampar. A 2/4 d’una de la matinada m’he despertat amb el cant del xot de Santa Catarina/ long-tufted  Screech-owl (Megascops  sanctaecatarinae).

Des de la tenda he cridat als companys, que dormien a una altra tenda just al costat, que finalment m’han respost d’una manera en què he dubtat si estaven somiant o si ja m’havien sentit. Donat que el Salvador sordeja, he intuït que devia ser el Miquel.

Veient que era una espècie endèmica he tornat a advertir-los i llavors sí, el Miquel m’ha respost que ja m’havia sentit. He suposat que preferien buscar-lo a Intervales.

Llavors, com que ens havien comentat que per la zona s’han vist rastres de puma, he decidit quedar-me dins la tenda mentre el xot seguia cantant.

Torna a l’inici →


Dia 33

16 de novembre de 2019, Estrada do Rio do Julio

Quan un dissabte de pont és un mal dia per buscar ocells

Foto d’en Miquel Bonet. Cuaespinós  olivaciolive spinetail (Cranioleuca obsoleta)

Avui hem estat tot el dia pardalejant a Estrada do Rio do Julio, excepte quan hem sortit a dinar a la carretera principal.

El lloc és molt bo i hi ha molts ocells. De fet, abans d’iniciar el viatge era el segon millor lloc per fer uns quants bimbos. Tot i això, entre la feina que ja hem fet i el que costa trobar nous ocells, només he fet un  bimboel cuaespinós olivaciolive  spinetail (Cranioleuca obsoleta).

Només n’he fet un perquè  el xipiu de  Cabanis / gray-throated warblingfinch  (Microspingus cabanisi) se m’ha escapat quan estàvem separats.

Sens dubte, un dissabte de pont és el pitjor dia per pardalejar en aquest lloc.

Llista d’ocells vistos

Torna a l’inici →


Dia 34

17 de novembre de 2019, Estrada do Rio do Julio i Curitiba

Una posada molt discreta

Foto d’en Miquel Bonet. Xipiu de  Cabanis / gray-throated warbling-finch (Microspingus cabanisi)

Diumenge al matí la gent no matina. Així que el nombre de cotxes ha baixat molt.

Tot i això, avui no hem bimbat cap ocell, excepte jo que he vist el xipiu de  Cabanis / gray-throated warblingfinch  (Microspingus cabanisi), que se’m va escapar ahir.

Això sí, hem millorat la visió d’algunes espècies com el cotinga encapuxat /  hooded Berryeater (Carpornis cucullata), que canta per tot arreu però que és molt difícil de veure.

Llista d’ocells vistos

Després de dinar hem sortit cap a Curitiba, però ens hem trobat amb l’operació retorn del pont i la carretera ha quedat col·lapsada. Una situació que al Miquel, taxista de professió, li fastigueja una mica. Així que m’he posat jo de conductor i ell ha aprofitat per anar esborrant fotos al seient de darrere.

Encara hem tingut temps per acostar-nos fins a un aiguamoll amb una cita de tapacul d’aiguamoll / marsh tapaculo  (Scytalopus iraiensis). Sentir-lo l’hem sentit, però veure’l ha estat missió impossible.

Llista d’ocells vistos

A l’hora de dinar, hem buscat allotjament a Curitiba i en lloc d’optar per anar al centre, hem triat la Pousada Parque  Barigui, situada als afores i prop del parc on anirem demà.

Quan hi hem arribat hem vist que de pousada només tenia el nom, ja que cap veí sabia on era i cap cartell ho indicava. Es tractava d’una simple casa particular que, per sort, tenia el número del carrer ben col·locat.

Tot i això, ha estat una bona elecció. És una casa molt gran i tres habitacions estaven tancades. Suposem que les deuen obrir quan reserva més gent. Això sí, no ens hem aclarit amb l’aigua calenta.

La sorpresa ha estat quan, a quarts d’11 de la nit, qui ens havia obert la porta en arribar ens ha trucat i ens ha dit que portaven llençols perquè venia més gent.

I així ha estat. A les 11 h ha arribat una parella i el seu fill, que han marxat al pis de dalt fent bastant de soroll, però insuficient per despertar en Salvador.

Torna a l’inici →


Dia 35

18 de novembre de 2019, Parc  Barigui  i  Parque Estadual Turistico do Alto Ribeira (PETAR) de São Paulo 

Per sort, de vegades, hi ha pla A, B i C

Foto d’en Miquel Bonet. Picot negre robust / robust woodpecker  (Campephilus robustus)

A Río Júlio ens va fallar l’espiner dels bambús / canebrake groundcreeper (Clibanornis dendrocolaptoides), pel qual teníem un pla B i un pla C.

El pla B era el Parc Barigui, a cinc quilòmetres de la Pousada Parque  Barigui, que ni és pousada ni està al costat del parc. No hem tardat ni cinc minuts dins del parc que l’espiner dels bambús ha cantat i l’hem pogut veure un moment cantant a diversos llocs. Encara era de matinada i la llum era pobre.

Foto d’en Miquel Bonet. Espiner dels bambús / canebrake groundcreeper (Clibanornis dendrocolaptoides)

Llavors, hem esperat una millor oportunitat en aquest parc,que bé val una visita matinal.

Llista d’ocells vistos

En aquesta ocasió no hem estat de sort i no hem tingut cap més oportunitat de veure aquest ocell, ni de sentir-lo.

Així que hem marxat cap Apiaí, on hem dinat abans de baixar cap al Parque  Estadual Turistico do Alto Ribeira (PETAR) de São Paulo.

Primer, hem visitat les oficines del parc i voltants i després hem anat a deixar l’equipatge a Ouro Grosso Chales, on un picot negre robust / robust woodpecker  (Campephilus robustus) ens ha distret una mica.

Llista d’ocells vistos

Hem acabat el dia a la muntanya, esperant veure algun ocell nocturn. Finalment, tot i que ha costat, hem pogut observar l’endèmic xot variable / black-capped screech-owl (Megascops  atricapilla).

Llista d’ocells vistos

Torna a l’inici →


Dia 36

19 de novembre de 2019, Parque Estadual Turistico do Alto Ribeira (PETAR) de São Paulo

Un dia perfecte

Foto d’en Miquel Bonet. Enganyapastors ocel·lat / ocellated poorwill (Nyctiphrynus ocellatus)

De bon matí hem quedat amb en Maicon Souza, que ens ha ajudat a trobar molts dels ocells que buscàvem per la zona de PETAR i d’altres, com el cabdill reial / royal flycatcher (Onychorhynchus coronatus), que no esperàvem.

Foto d’en Miquel Bonet. Cabdill reial / royal flycatcher (Onychorhynchus coronatus)

Per fi hem pogut veure el remenafulles críptic / cryptic antthrush (Chamaeza meruloides), que fins ara només havíem sentit, ja que, com el seu nom indica, no resulta fàcil de trobar.

Foto d’en Miquel Bonet. Remenafulles críptic / cryptic antthrush (Chamaeza meruloides)

També hem vist la tàngara carabruna / rufous-headed tanager (Hemithraupis ruficapilla), que té uns colors molt vius.

Foto d’en Miquel Bonet. Tàngara carabruna / rufous-headed tanager (Hemithraupis ruficapilla)

A més, un bonic mussolet pigmeu / least pygmy-owl (Glaucidium minutissimum), molestat per diversos moixonets mentre cantava, ha estat una de les moltes troballes del dia.

Foto d’en Miquel Bonet. Mussolet pigmeu / least pygmy-owl (Glaucidium minutissimum)

A la nit hem tornat al lloc on ahir vam trobar el xot variable i, mentre esperàvem la foscor, un trio bec-esmolats / sharpbill (Oxyruncus cristatus) ha fet acte de presència.

Foto d’en Miquel Bonet. Cotinga bec-esmolat / sharpbill (Oxyruncus cristatus)

Finalment, també hem trobat el nostre esperat enganyapastors ocel·lat / ocellated poorwill (Nyctiphrynus ocellatus) cantant en una branqueta. Ha estat la cirereta del pastís d’un dia perfecte.

Llista d’ocells vistos

Torna a l’inici →


Dia 37

20 de novembre de 2019, Parque Estadual Turistico do Alto Ribeira (PETAR) de São Paulo i Intervales

Una família d’ocells molt confiats

Foto d’en Miquel Bonet. Tocro fumat / spot-winged wood-quail (Odontophorus capueira)

Al matí plovisquejava. Així i tot, hem pogut afegir alguna espècie més al nostre viatge abans de marxar cap a Intervales, un dels llocs d’obligada visita, si es fa un viatge complet al sud-est de Brasil.

Llista d’ocells vistos

La intenció era acampar, però la suposada zona d’acampada no existeix. Per sort, ens hem pogut allotjar a la pousada Pica-Pau dins del parc.

Hem fet una visita general i hem trobat un parell de menjagrans piliats/ lined seedeater (Sporophila lineola).

Foto d’en Miquel Bonet. Menjagrà piliat / lined seedeater (Sporophila lineola)

L’estrella del dia, però, ha estat una família de tocros fumats / spot-winged wood-quail (Odontophorus capueira).

Fins ara, aquesta espècie només l’havíem sentit cantar de lluny. Avui, en canvi, una família se’ns han passejat pel davant, gratant sota les fulles a veure què trobaven per menjar, ignorant la nostra presència. Jo m’he assegut i he estat mitja hora observant-los amunt i avall. Fins i tot, han passat a un metre d’on era!

Llista d’ocells vistos

Torna a l’inici →


Dia 38

21 de novembre de 2019, Intervales

Un indret ideal per trobar ocells

Foto d’en Miquel Bonet. Tapacul pitblanc / white-breasted tapaculo (Eleoscytalopus indigoticus),

A 2/4 de 6, hem sortit amb Gerson a visitar zones d’Intervales que no es poden visitar sense guia.

Durant tot el viatge, quan preguntàvem per alguna espècie sovint rebien la mateixa resposta: Intervales. Semblava que a Intervales haguéssim de trobar de tot i, encara que és difícil, no ens ha decebut.

Gràcies a Gerson i a les possibilitats del parc hem afegit 19 espècies al viatge. Una xifra que, a hores d’ara, ens ha semblat espectacular.

Se’m fa difícil destacar algun dels bimbos d’avui. Tot i això, mencionaré el tapacul pitblanc / white-breasted tapaculo (Eleoscytalopus indigoticus), ja que l’hem sentit durant tot el viatge i no l’hem pogut veure fins avui, o l’endèmic xot de Santa Catarina / long-tufted screech-owl (Megascops sanctaecatarinae), ja que si no l’haguéssim vist, hauria maleït no haver-me aixecat a Rio Júlio.

Foto d’en Miquel Bonet. Xot de Santa Catarina / long-tufted screech-owl (Megascops sanctaecatarinae)

També mencionaré el batarà de casquet rogenc / rufous-capped antshrike (Thamnophilus ruficapillus) que també ens havia fallat fins avui.

Foto d’en Miquel Bonet. Batarà de casquet rogenc / rufous-capped antshrike (Thamnophilus ruficapillus)

Llistes d’ocells vistos:

Llista 1

Llista 2

El restaurant és el centre de reunió de tothom que està pel parc, però a tot estirar érem 5 turistes no brasilers. Com molts altres llocs, té menjadores per ocells. En aquest cas, però, estan poc sol·licitades, excepte per la tàngara capverda / green-headed         tanager (Tangara seledon), que hi sembla resident habitual.

Torna a l’inici →


Dia 39

22 de novembre de 2019, Intervales i Pilar do Sul

L’alegria de triplicar les expectatives

Foto d’en Miquel Bonet. Cucut paó / pavonine cuckoo (Dromococcyx pavoninus)

Avui teníem un dia difícil per treure gaires noves espècies, ja que estem a les acaballes del viatge i ahir ens va anar molt bé. Així i tot, hem afegit 12 noves espècies i els bimbos a Intervales han triplicat les expectatives. Fins ara, si un lloc ens anava molt bé, igualàvem les expectatives. En molt pocs casos les superàvem i en altres ocasions ens quedàvem a la meitat. En cap lloc vam duplicar les expectatives, així que triplicar-les ens ha semblat excepcional.

Foto d’en Miquel Bonet. Tirà becplaner de bigotis / white-throated spadebill (Platyrinchus mystaceus)

Entre les espècies afegides avui, destacaria el petitó tirà becplaner de bigotis / white-throated spadebill (Platyrinchus mystaceus). Tot i això, sens dubte, trobar a les cinc de la tarda un cucut paó / pavonine cuckoo (Dromococcyx pavoninus) cantant dins del bosc ha estat la troballa més excitant del dia. De retruc, aquesta troballa ens ha fet avançar una hora la sortida del parc, ja que difícilment hauríem pogut trobar cap ocell nou.

Foto d’en Miquel Bonet. Una serp

A més, avui els ocells han compartit protagonisme amb altres animals. Si ahir va ser un tapir, avui ha estat una serp de més de dos metres, agressiva, tot i que no verinosa, segons Gerson.

Llistes d’ocells vistos:

Llista 1

Llista 2

A les set hem parat a Pilar do Sul a sopar, treure diners i buscar allotjament, però tot estava ple. Així que hem provat sort a la carretera en direcció a Pilar do Sul, l’últim poble abans de trencar cap a la Trilha de los Tucanos. Estàvem disposats a acceptar qualsevol opció, fins i tot llocs de dubtosa reputació. Tot i això, ha estat impossible trobar allotjament, així que hem arribat a la plaça principal de Pilar do Sul per veure si estàvem de sort i existien més allotjaments que els que surten a Internet. Sense pretensions, per fi hem trobat un allotjament, suficient per dormir i per poder connectar-nos al Wifi.

Llavors, hem rebut un correu informant-nos que la Trilha de los Tucanos estava tancada fins al març del 2020 i que la connexió de vol Roma-Barcelona del dia 25 havia estat cancel·lada. Pel que sembla, a la primavera i a l’estiu pocs ocells van a les menjadores i per això aquest lloc, mencionat com espectacular, tanca durant aquesta època de l’any.

Torna a l’inici →


Dia 40

23 de novembre de 2019, Pousada Mochileiros a Guaraú

Dia de repesca

Foto d’en Miquel Bonet. Papagai  cua-roig / red-tailed parrot (Amazona brasiliensis)

Gràcies a la cancel·lació de la visita a les menjadores dels Tucanos ens hem pogut relaxar i arribar tres hores més aviat a la Pousada Mochileiros a Guaraú, un lloc que en Miquel ha repescat a l’últim moment. Després de dinar, hem anat amb Fabio Barataa la recerca del papagai cua-roig / red-tailed parrot (Amazona brasiliensis), que té aquí la seva població més al nord. Hem hagut d’anar a aquest indret per recuperar aquest endèmic que no vam poder veure quan ho teníem previst a causa de la cancel·lació del bot a la Baia de Paranaguá la setmana anterior. En una zona d’uns tres quilòmetres quadrats de restinga, s’ajoquen uns 500 lloros, afectats greument per l’espoli dels nius pel tràfic internacional, ja que als brasilers no els interessen els lloros que no parlen.

Foto d’en Miquel Bonet. Mussolet ferruginós / ferruginous pygmy-owl (Glaucidium brasilianum)

A més a més del lloro, avui ha estat un dia de repesca per ocells perduts com el cargolet becllarg / long-billed wren (Cantorchilus longirostris) o altres que fins ara només havíem sentit com el mussolet ferruginós / ferruginous pygmy-owl (Glaucidium brasilianum).

Torna a l’inici →


Dia 41

24 de novembre de 2019, Serra da Cantareira (Núcleo Engordador)

Salut i República!

En Fabio Barata va construir el seu petit alberg per tal de poder oferir l’esmorzar a les cinc del matí als clients que ell guiava. Després d’esmorzar amb ell i fer-la petar, hem marxat cap a la Serra da Cantareira (Núcleo Engordador), un parc situat a prop de l’aeroport on hem passat el matí.

Qui pensi que Brasil és tot platja i noies en biquini està molt equivocat: a mig matí estava encara núvol i a 18 graus, amb un fred com el d’un dia no solejat de febrer. Si ara estem a l’equivalent de finals de maig de l’hemisferi nord, no m’imagino el fred que ha de fer al juliol. Evidentment no com a Moscú, però fins i tot ara s’agraeix un jersei.

L’ocell més destacat ha estat la xanca bigarrada / variegated antpitta (Grallaria varia), que hem trobat immòbil al mig del camí.

Després de dinar hem anat per agafar l’avió. Jo volo amb Latam directe a Barcelona i ells amb Alitalia, sense encara saber que passarà quan arribin a Roma.

-“Salut i república!”, són les primeres paraules que he sentit quan he pujat a l’avió. Desconcertat que m’hagin identificat tan de pressa, he mirat l’home que em saludava amb el polze amunt.

-“Gràcies!”, he contestat. Llavors, he continuat amb els moviments limitats per la meva motxilla, tot mirant si portava alguna samarreta que fes referència al meu origen. De seguida he aclarit el dubte: porto un llacet al barret i es tracta d’un vol directe a Catalunya, així que algun català més deu haver-hi a l’avió.

Torna a l’inici →


Dia 42

25 de novembre de 2019, Brasil-Catalunya

Un viatge exitós

A Catalunya tot segueix igual, començant pels trens, que avui s’han hagut de desviar per Vilafranca per anar cap al sud. Al migdia ja era a casa. Ells, en canvi, han arribat a l’aeroport del Prat al vespre, a causa de la cancel·lació d’un vol des de Roma.

Entre tots hem vist o sentit 582 espècies de les 677 possibles (85%) i jo he fet 173 bimbos dels 218 possibles (79%): un viatge força exitós!

Torna a l’inici →

Tour COLÒMBIA

Tota la informació sobre el Tour per Colòmbia, en català

🇪🇸 Toda la información sobre el Tour por Colombia, en castellano

🇬🇧 All information about the Tour of Colombia, in English

Tours EQUADOR

Tota la informació sobre els dos Tours per l’Equador, en català

🇪🇸 Toda la información sobre los dos Tours por Ecuador, en castellano

🇬🇧 All information about two Tours of Ecuador, in English


En català:

Viatge ornitològic de 18 dies per l’Equador: les meravelles del Sud (CATEGORIA SUPERIOR). Sortida 24 d’octubre de 2020. 

Dia 1: Barcelona – Guayaquil – Hotel Boutique Orilla del Río

Dia 2: Manglares Churute – Buenaventura – Nit a Umbrellabird Lodge

Dia 3: Reserva Buenaventura – Nit a Umbrellabird Lodge

Dia 4: Buenaventura – El empalme – Nit a Urraca Lodge

Dia 5: Reserva Jorupe – Macara – Nit a Urraca Lodge

Dia 6: Sozoranga – Utuana – Nit a Urraca Lodge

Dia 7: Utuana – Valle de Catamayo – Tapichalaca- Nit a Simpson Lodge

Dia 8: Tapichalaca – Nit a Simpson Lodge

Dia 9: Tapichalaca – Yankuam – Nit a Yankuam Lodge

Dia 10: Maycu – Nuevo Paraíso – Nit a Yankuam Lodge

Dia 11: Pardalejant a Yankuam – Nit a Yankuam Lodge

Dia 12: El Zarza – Zamora– Nit a Copalinga Lodge

Dia 13: Reserva Copalinga– Río Bombuscaro. Nit a Copalinga Lodge

Dia 14: Zamora – Loja Old road (Via San Francisco)– Nit a l’hostal Ashik huasi

Dia 15: Huashapamba – Acanama – Nit a l’hostal Ashik huasi

Dia 16: Cerro de Arcos – Nit a Santa Isabel

Dia 17: Reserva de Yunguilla – Nit a San Rafael Cuenca

Dia 18: Cajas – Guayaquil – Tornada

L’any 2019, l’Eugeni Capella i el Miquel Bonet van aconseguir veure per primera vegada en un viatge per l’Equador més de 1.000 espècies. En concret, van assolir la xifra de 1.048 aus observades, de les quals 901 fotografiades. En aquest tour, guiat per l’Eugeni Capella, tindrem la possibilitat d’observar 6 dels 11 ocells endèmics de l’Equador. Per aconseguir-ho, visitarem llocs que normalment queden fora dels itineraris adreçats als observadors d’ocells.

Aquesta zona del país és particularment interessant per l’alta taxa d’endemismes. La topografia, el clima, la fauna i la flora són, sorprenentment, diferents i captivadors en comparació amb la resta del país. Per això, les espècies d’ocells que hi podem trobar són extremadament variades. Recorrerem tota una sèrie d’ecosistemes que varien des de les elevades altituds del páramo fins a les planures preamazòniques, passant pels boscos sempreverds de muntanya d’altitud, subtropicals i de vesant. També descobrirem els boscos secs de la regió Tumbesina i els manglars costaners. Durant aquests recorreguts, tindrem l’ocasió d’observar una gran quantitat d’espècies endèmiques equatorianes, gaudint al mateix temps d’un confort important durant tot el viatge.

DIA 1: ARRIBADA A GUAYAQUIL-PARDALEJANT

Des de Barcelona sortirem capa a Guayaquil, a on arribarem el mateix dia i ens trobarem amb el guia local i la resta de participants. Transbord des de l’aeroport fins al nostre hotel. Sopar lliure i nit a l’Hotel Boutique Orilla del Río en Guayaquil – enllaç.

Inclòs: benvinguda, trasllat a l’hotel i allotjament.

No inclòs: sopar.

DIA 2: MANGLARES DE CHURUTE-BUENAVENTURA

Deixarem enrere la ciutat de Guayaquil per a continuar cap al Sud fins a la reserva dels Manglares de Churute. Aquest espai de conservació costaner està format essencialment per boscos secs i matolls, així com una gran superfície de manglars. Podrem recórrer els camins de la reserva i fer un passeig en llanxa a través dels boscos de manglars a la recerca d’espècies aquàtiques. Després de l’esmorzar, seguirem camí cap al Sud, travessant arrossars i zones agrícoles (plàtans, cacau…) i fent parades per observar espècies de zones obertes. A la tarda, arribarem a la primera reserva del viatge, propietat de la Fundació Jocotoco: Buenaventura. Sopar i nit a Umbrellabird Lodge: enllaç.

Inclòs: esmorzar, box-lunch i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

 

Algunes de les espècies que es poden observar:

Txajà banyut (Anhima cornuta), comú; cabdill reial del Pacífic (Onychorhynchus occidentalis), bastant comú; martinet blavós (Egretta caerulea), comú; ibis blanc americà (Eudocimus albus), bastant comú; formiguera endolada (Cercomacra nigricans), comú; rascló de coll rogenc (Aramides axillaris), rar, i aligot negre comú (Buteogallus anthracinus), rar.

DIA 3: RESERVA BUENAVENTURA

La reserva de Buenaventura pertany a la Fundación Jocotoco. Als seus boscos subtropicals i de vesant podem trobar nombroses espècies amenaçades. Situada entre la bioregió del Chocó i la zona tumbesina, la reserva es beneficia d’aquestes dues influències i la seva riquesa específica és bona prova d’això. Explorarem la part alta de la reserva que és més humida, a la recerca d’espècies del Chocó i de dues espècies endèmiques de la província d’El Oro. Després recorrerem la zona més seca, per veure les espècies de la regió tumbesina. Ens aturarem una estona també a les increïbles abeuradores per a Colibrís. Nit a l’Umbrellabird Lodge- enllaç.

Inclòs: esmorzar, dinar en carmanyola i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

DIA 4: BUENAVENTURA-EL EMPALME 

Avui visitarem la zona d’ElEmpalme, a on es troba l’embassament Daule-Peripa. En aquest mateix sector es troba el Sendero de los monos. Unes 25 hectàrees de bosc nadiu, on podrem buscar les mones udoladores (Alouatta) i continuar completant les observacions d’ocells previstes. També tindrem l’oportunitat de visitar El Salto del Armadillo, una impressionant cascada d’uns 30 metres d’alçada. A la tarda, arribarem a la Reserva de Jorupe, on gaudirem del seu particular bosc sec tumbesià que alberga una gran quantitat d’espècies endèmiques. Sopar i nit a la reserva, a Urraca Loge – enlace.

Inclòs: esmorzar, dinar en carmanyola i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

Algunes de les espècies que es poden observar aquests dies:

Ocell paraigua encorbatat (Cephalopterus penduliger), comú; txatxalaca cap-roig (Ortalis erythroptera), comú; gamarús capnegre (Ciccaba nigrolineata), comú; plegafulles alagrís (Philydor fuscipenne), rar; batarà unicolor (Thamnophilus unicolor), comú; cabdill bru (Cnipodectes subbrunneus), rar; cargolet cantaire (Cyphorhinus phaeocephalus), comú; ploranera tordina (Schiffornis turdina), rar; manaquí d’ales blanques (Machaeropterus deliciosus), comú; tapacul de Robbins (Scytalopus robbinsi), rar i endèmic; cotorra d’El Oro (Pyrrhura orcesi), rar i endèmic; griveta encaputxada (Catharus dryas), comú; colibrí nimfa frontblau (Thalurania  colombica hypochlora), comú, i colibrí de Buffon (Chalybura buffonii), poc comú.

DIA 5: RESERVA JORUPE-MACARA

La reserva de Jorupe pertany també a la Fundación Jocotoco. Protegeix unes quantes hectàrees de bosc sec tumbesià format per matolls alts molt espessos i per un bosc caducifoli dominat per arbres com el capoquer (Ceiba pentandra), el guayacan (Tabebuia chrysantha) i el sabó occidental (Sapindus saponaria). La major part d’aquests boscs secs han estat destruïts per convertir-los en zones agrícoles. Aquest ecosistema acull una gran quantitat d’espècies endèmiques i altres espècies associades amb aquest medi. Les buscarem passejant per la pista i pels camins que recorren aquest bosc tan dens. Par i nit a la reserva, a Urraca Lodge – enllaç.

Inclòs: esmorzar, dinar en carmanyola i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

Algunes de les espècies que es poden observar:

Gaig cuablanc (Cyanocorax mystacalis), comú;  anambé pissarrós (Pachyramphus spodiurus), comú; merla de dors plumbi (Turdus reevei), comú; Picotet de Sclater (Picumnus sclateri), comú; cuaespinós carboner (Synallaxis tithys), bastant comú; plegafulles de coll rogenc (Syndactyla ruficollis), rar; xanca de Watkins (Grallaria watkinsi), comú; tinamú cellut (Crypturellus transfasciatus), bastant comú; colom feréstec de coure (Leptotila ochraceiventris), rar; mosquer de pit gris (Lathrotriccus griseipectus), comú, i colibrí becllarg (Heliomaster longirostris), comú.

DIA 6: SOZORANGA-UTUANA

Avui ens aturarem al poble de Sozaranga a la recerca d’una colònia de oreneta de coll rogenc (Petrochelidon rufocollaris  aequatorialis). A la tarda, gaudirem de les sendes de la reserva per a completar la nostra llista d’espècies d’ocells observades. Sopar i nit a la reserva, a Urraca Lodge – enllaç.

Inclòs: esmorzar, dinar en carmanyola i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

Algunes de les espècies que es poden observar:

Toquí de Seebohm (Atlapetes seebohmi), batarà de Chapman (Thamnophilus zarumae), tiranulet de Tumbes (Phaeomyias tumbezana), colibrí de Loja (Amazilia alticola) i dansaire encaputxat (Saltator nigriceps).

DIA 7: UTUANA-VALLE DE CATAMAYO

Utuana és una nova reserva que, tot i ser de mida reduïda, és un punto crucial de conservació de les aus del Sud de l’Equador. Passarem una bona part del dia explorant els camins de la reserva, en què trobarem un bosc humit de muntanya barrejat amb matolls i boscos densos de bambú (Chusquea sp.). Moltes de les espècies que observarem són endèmiques del lloc. Després continuarem el viatge fins a arribar a la reserva de Tapichalaca. Sopar i nit a un allotjament amb encant: Simpson Lodge – enllaç.

Inclòs: esmorzar, dinar en carmanyola i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

Algunes de les espècies que es poden observar:

Tirà diademat de Jelski (Silvicultrix jelskii), bastant comú; Tiranulet de Loja (Zimmerius flavidifrons), comú;  batarà de Chapman (Thamnophilus zarumae), bastant comú; bosquerola reial de tres ratlles (Basileuterus trifasciatus), comú; anairet crestanegre (Anairetes nigrocristatus), bastant comú; colibrí inca irisat (Coeligena iris), comú; colibrí àngel violaci (Heliangelus viola), comú; formiguera capgrisa (Ampelornis griseiceps), rar; dansaire encaputxat (Saltator nigriceps), comú; tàngara de Piura (Sphenopsis piurae), rar; oreneta de coll rogenc (Petrochelidon rufocollaris  aequatorialis), comú, i rascló de bec sagnant (Pardirallus sanguinolentus).

DIA 8: TAPICHALACA

Aquesta mítica reserva està situada al mig del bosc boirós muntanyenc i aquí es troba l’única població de xanca de Ridgely (Grallaria ridgelyi) a l’Equador. La història del descobriment d’aquesta xanca representa una de les troballes més increïbles  de l’ornitologia neotropical dels darrers vint anys. La reserva alberga una gran superfície de bosc sempreverd situat a la vora del Parque Nacional Podocarpus, una de les zones més humides del país. Avui explorarem els diferents camins de la reserva. En funció del temps disponible, podrem visitar la vall del riu Marañón, on hi ha diverses espècies diferents de terres més baixes, o el Cerro Toledo. Sopar i nit a un allotjament amb encant: Simpson Lodge – enllaç.

Inclòs: esmorzar, dinar en carmanyola i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

Algunes de les espècies que es poden observar:

colibrí àngel goladaurat (Heliangelus micraster), comú; colibrí àngel de gola ametista (Heliangelus amethysticollis), comú; bosquerola reial citrina (Myiothlypis luteoviridis), comú; cotinga emplomallat coll-roig (Ampelion rufaxilla), rar; xanca de clatell castany (Grallaria nuchalis) comú; xanca rogenca (Grallaria rufula), bastant comú; xanca de Ridgely (Grallaria ridgelyi), comú; xanca menuda coronada (Grallaricula nana), bastant comú; cuaespinós cellablanc (Hellmayrea gularis), comú; tapacul ocel·lat (Acropternis orthonyx), comú; mosquer de Linton (Nephelomyias lintoni), comú; tirà fumat (Myiotheretes fumigatus), bastant comú; plegafulles flamulat (Thripadectes flammulatus), rar; tàngara de capell blanc (Sericossypha albocristata), rar, i aratinga de plomall daurat (Leptosittaca branickii), bastant comú.

DIA 9: TAPICHALACA-YANKUAM

Al matí, ens dirigirem cap a la petita reserva de Yankuam. Aquest lloc està situat enfront de la mítica serralada del Cóndor, a les portes del territori Shuar. Aquí ens esperen moltes sorpreses, tot i que l’espècie estrella de la zona és la tàngara de gola carbassa (Wetmorethraupis sterrhopteron). Durant aquests dos dies, recorrerem la carretera que va des del nostre lodge (Cabañas Yankuam) fins a Shaime (poble Shuar) a la recerca dels ocells del lloc. Un passeig per les agradables sendes de la part baixa d’aquesta zona ens permetrà apropar-nos a les noves espècies d’altituds més baixes com el jacamar de coure o el colibrí de collar blanc. Sopar i nit al lodge estàndard Cabañas Yankuam-enllaç.

Inclòs: esmorzar, dinar en carmanyola i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

Algunes de les espècies que es poden observar (Serralada del Cóndor):

Tàngara de gola carbassa (Wetmorethraupis sterrhopteron), bastant comú; tàngara golagroga (Hemithraupis flavicollis), rar; tàngara del paradís (Tangara chilensis), comú; dacnis blau (Dacnis cayana), comú; viri botxí de coroneta grisa (Vireolanius leucotis), bastant comú; cargolet caranegre (Pheugopedius coraya), comú; cotinga metàl·lic (Cotinga cayana), bastant comú; tirà cuallarg (Colonia colonus), comú; piuí negrós (Contopus nigrescens), rar; cabdill endolat (Poecilotriccus capitalis), rar; tiranulet orellut de l’Equador (Phylloscartes gualaquizae), comú; formigueret d’ales rogenques (Herpsilochmus rufimarginatus), bastant comú; cuaespinós golablanc (Synallaxis albigularis), comú; tucanet de Reinwardt (Selenidera reinwardtii), comú; cabut golagroc (Eubucco richardsoni), rar; jacamar violaci (Galbula chalcothorax), bastant comú; aligot blanc (Pseudastur albicollis), comú; guacamai militar (Ara militaris), bastant comú; plegafulles pitblanc (Anabazenops dorsalis), rar; formiguera de cresta peluda (Rhegmatorhina melanosticta), poc comú; mosquer canyella (Neopipo cinnamomea), rar, i cotinga bec-esmolat (Oxyruncus cristatus), rar.

DIA 10: MAYCU-NUEVO PARAÍSO

Durant la visita d’avui a Maycu i Nuevo paraíso podrem observar diferents espècies noves comunes en el sector i algunes rareses. Entre aquestes, podrem buscar cotinga bec-esmolat (Ortalis guttata), cabut daurat (Capito auratus), tàngara garsera (Cissopis leverianus), piuí negrós (Contopus nigrescens), cabdill endolat (Poecilotriccus capitalis), formiguera cua-rogenca septentrional (Myrmeciza castanea), tirà pigmeu panxablanc (Myiornis albiventris), picot gorjablanc (Piculus leucolaemus), tàngara lleonada (Lanio fulvus), grimpatroncs ocel·lat (Xiphorhynchus ocellatus). Sopar i nit a Cabañas Yankuam-enllaç.

Inclòs: esmorzar, dinar en carmanyola i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

DIA 11: PARDALEIG EN YANKUAM

Avui sortirem molt d’hora cap a les ribes de riu Nangaritza. Amb una embarcació navegarem per les aigües d’aquest sorprenent riu. Durant el matí, observarem la imponent vegetació tropical d’aquests llocs tan aïllats del món en què habiten gran varietat d’espècies poc comunes. La serralada del Cóndor està situada en la frontera amb el Perú.  Actualment, aquesta serralada és objecte de disputa entre les grans empreses mineres, que volen explotar la increïble riquesa mineral present en el sector (sovint, de forma molt destructiva) i l’ètnia Shuar que vol protegir el seu territori, o com a mínim, beneficiar-se de la seva riquesa. Una baixa cadena muntanyosa domina el riu Nangaritza que marca la frontera del territori Shuar. Sopar i nit a Cabañas Yankuam-enllaç.

Inclòs: esmorzar, dinar en carmanyola i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

Algunes de les espècies que es poden observar al Yankuam:

Aligot blanc (Pseudastur albicollis), colom d’escates (Patagioenas speciosa), aratinga d’ulls blancs (Psittacara leucophthalmus), colibrí fada orellut (Heliothryx auritus), colibrí pitgrís (Campylopterus largipennis), colibrí maragda cuablau (Chlorostilbon mellisugus), cabut golagroc (Eubucco richardsoni), picotet de Lafresnaye (Picumnus lafresnayi), picot tintat (Veniliornis affinis), cuaespinós golablanc (Synallaxis albigularis), grimpatroncs de Duida (Lepidocolaptes duidae), formiguera peruana (Hypocnemis peruviana), cabdill d’ales daurades (Poecilotriccus calopterus), mosquer canyella (Neopipo cinnamomea), tirà reial capgrís (Myiozetetes granadensis), anambé castany (Pachyramphus castaneus) , cargolet xiulaire meridional (Microcerculus marginatus), oreneta camablanca (Neochelidon tibialis), tàngara melera porpra (Cyanerpes caeruleus), dacnis groc (Dacnis flaviventer) i tàngara pigallada (Tangara xanthogastra).

DIES 12 i 13: EL ZARZA -ZAMORA/COPALINGA-Riu BOMBUSCARO

Durant aquests dos dies, viatjarem cap als contraforts orientals del Parque Nacional Podocarpus, a prop de la ciutat de Zamora. Explorarem aquesta regió situada als boscos de vesant de la serralada oriental i en el marge est del Parc Nacional Podocarpus. Aquí hi ha moltes espècies, l’àrea de distribució de les quals es limita a aquest territori. La part alta d’aquesta reserva privada alberga camins on es van instal·lar àrees d’alimentació per a espècies de sotabosc normalment difícils d’observar: tinamú, enganyapastors, tocros… Sopar i nits a Ecolodge Copalinga – enllaç.

Inclòs: esmorzar, dinar en carmanyola i sopar. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

DIES 14 i 15: ZAMORA ROAD/HUASHAPAMBA-ACANAMA

Recorrerem l’antiga carretera de Loja a Zamora, molt coneguda pels ornitòlegs locals, on podrem observar estols mixtos de la família Thraupidae. També visitarem Huashapamba i Acanama. Nits a l’hostal Ashik huasi – enllaç.

Inclòs: esmorzar i dinar en carmanyola. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

No inclòs: sopar.

Algunes de les espècies que es poden observar aquests dies (Copalinga y Río Bombuscaro):

Txatxalaca pigallat (Ortalis guttata) comú; aratinga d’ulls blancs (Psittacara leucophthalmus), comú; enganyapastors negrós (Nyctipolus nigrescens), comú; colibrí becfalcat cuaverd (Eutoxeres aquila), bastant comú; colibrí coquet coronat (Lophornis stictolophus), bastant comú; jacamar de coure (Galbula pastazae), comú; barbacoll canós (Malacoptila fulvogularis), comú; barbacoll lanceolat (Micromonacha lanceolata), bastant comú; espiner cuagrís meridional (Xenerpestes singularis) rar; formigueret bicolor (Epinecrophylla spodionota), bastant comú;  elènia dels turons (Myiopagis olallai), bastante comú; mosquer de cresta carbassa (Myiophobus phoenicomitra), comú; anambé caragroc (Pachyramphus xanthogenys), comú, ocell paraigua d’ulls blancs (Cephalopterus ornatus), bastant comú; tàngara bec-cònica de cul roig (Conirostrum speciosum), rar; tàngara d’orelles daurades (Tangara chrysotis), comú; tàngara cresta de foc (Tachyphonus cristatus), comú, i tinamú gris (Tinamus tao), bastant comú.

Algunes de les espècies que es poden observar a Huashapamba:

Lloro de Salvin (Hapalopsittaca pyrrhops), xanca menuda de mitjalluna (Grallaricula lineifrons), tàngara capnegra (Hemispingus verticalis), plegafulles flamulat (Thripadectes flammulatus), guan barbat (Penelope barbata), tàngara andina de Wetmore (Buthraupis wetmorei), colibrí calçat lluent (Eriocnemis vestita) i anairet àgil (Uromyias agilis).

DIA 16: CERRO DE ARCOS

Sortirem molt d’hora per visitar els vessants temperats dels Andes, passant pels boscos muntanyencs fins a arribar al páramo. Arribarem al Cerro de Arcos, on l’any 2017 es va descobrir una nova espècie de colibrí per a la ciència, el colibrí de gola groga (Oreotrochilus cyanolaemus). Aquesta espècie, des de la seva recent descripció l’any 2018, ja és considerada en perill crític, sent coneguda en només tres llocs en una zona molt reduïda fins ara, en algunes muntanyes al sud de l’Equador. A la tarda, marxarem cap a Santa Isabel i passarem la nit en Inti Kamari-enllaç.

Inclòs: esmorzar i dinar en carmanyola. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

No inclòs: sopar.

DIA 17: RESERVA DE YUNGUILLA – CUENCA

Avui visitarem la reserva de Yunguilla que pertany també a la Fundación Jocotoco. Aquesta reserva protegeix l’hàbitat de l’endèmic toquí pàl·lid (Atlapetes pallidiceps) i està situada en mig d’una vall, en què arbres i matolls es barregen amb conreus i horts. Aquí es va observar aquesta espècie d’ocell, que ja es donava per desapareguda. Al final del matí, ens dirigirem a la bonica ciutat de Cuenca per a arribar all pròxim allotjament. Sopar lliure i nit a San Rafael – enllaç.

Inclòs: esmorzar i dinar en carmanyola. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

No inclòs: sopar.

Algunes de les espècies que es poden observar:

Toquí pàl·lid (Atlapetes pallidiceps), bastant comú; tàngara de flancs carbassa (Thlypopsis ornata), comú; colibrí de collar porpra (Myrtis fanny), comú, i mussol canyella (Aegolius harrisii), rar.

DIA 18: CAJAS-GUAYAQUIL-VOL INTERNACIONAL

Visita del Parque Nacional El Cajas, també conegut com el Parque de los mil lagos. Explorarem diferents ecosistemes d’altitud en mig de paisatges increïbles: bosc temperat, bosc de Polylepis, páramo i llacunes. Aquí buscarem espècies característiques d’aquestes altituds. Després d’un menjar a més de 4.000 metres d’altitud, marxarem cap a les plantacions de plàtans de palmeres i de cacau properes a la ciutat més gran de l’Equador. Arribarem a Guayaquil a la tarda, on agafarem el vol de tornada a Barcelona, a on arribarem l’endemà al migdia.

Inclòs: esmorzar i dinar en carmanyola. Guia especialista local, transport, allotjament i entrada als espais visitats.

Algunes de les espècies que es poden observar:

Tucà bec-roig (Andigena hypoglauca), comú; xarxet dels Andes (Anas andium), comú; ànec de Gmelin (Anas georgica), comú; malvasia dels Andes (Oxyura ferruginea), comú; xanca lleonada (Grallaria quitensis), comú; tàngara bec-cònica gegant (Conirostrum binghami), comú; dacnis dels Andes (Xenodacnis parina), comú; tirà de carpó rogenc (Cnemarchus erythropygius), rar, i colibrí cuametall golamorat (Metallura baroni), rara.

Sortida 24 d’octubre de 2020.

Més informació:

grallariculalineifrons@gmail.com

Telèfon/WhatsApp 0034 675 965 905

Skype:fartet2

 

 

A la recerca dels ocells neotropicals: viatge ornitològic pel nord de l’Equador

Un itinerari ornitològic clàssic travessant el nord de l’Equador, des de les planícies del Chocó fins als boscos humits tropicals amazònics.

Dia1: Arribada a Quito – Primera observació d’ocells del Valle Interandino – Sopa i nit a Zaysant Ecolodge
Dia 2: Yanacocha– Vall del riu Alambi – nit a Bellavista (El Domo)
Dia 3: Bellavista – Alto Valle de Tandayapa – nit a Bellavista (El Domo)
Dia 4: Bajo Valle de Tandayapa – Oilbird Cave – Nit a Un poco del Chocó
Dia 5: Un poco del Chocó – Nit a Un poco del Chocó
Dia 6: Un poco del Chocó – Amaguza – Nit a Pabiliño
Dia 7: Mashpishungo – Milpe – Nit a Milpe
Dia 8: Paz de las Aves – Pululahua -Nit a Tambo Cóndor
Dia 9: Antisana – Papallacta – Guango – Nit a Baeza
Dia 10: San Isidro – Las Caucheras – Las Brizas – Nit a Baeza
Dia 11: Guacamayo – Narupa – Coca – Nit a Coca
Dia 12: Shiripuno Amazon Lodge
Dia 13: Shiripuno Amazon Lodge
Dia 14: Shiripuno Amazon Lodge
Dia 15: Shiripuno Amazon Lodge – Coca – Quito

 

Torna a l’inici →


En castellano:

 

Viaje ornitológico de 18 días en Ecuador:  las maravillas del Sur (CATEGORÍA SUPERIOR). Salida el 24 de octubre de 2020. 

Día 1: Guayaquil – Pajareando en el estero el salado – Hotel boutique orilla del rio

Día 2: Manglares Churute – Buenaventura – Noche en Umbrellabird Lodge

Día 3: Reserva buenaventura – Noche en Umbrellabird Lodge

Día 4: Buenaventura – El empalme – Noche en Urraca Lodge

Día 5: Reserva Jorupe – Macara – Noche en Urraca Lodge

Día 6: Sozoranga – Utuana – Noche en Urraca Lodge

Día 7: Utuana – Valle de Catamayo – Tapichalaca- Noche en Simpson Lodge

Día 8: Tapichalaca – Noche en Simpson Lodge

Día 9: Tapichalaca  – Yankuam – Noche en Yankuam Lodge

Día 10: Maycu – Nuevo paraíso – Noche en Yankuam Lodge

Día 11: Pajareando en Yankuam  – Noche en Yankuam Lodge

Día 12: El Zarza – Zamora– Noche en Copalinga Lodge

Día 13: Reserva Copalinga– Rio bombuscaro. Noche en Copalinga Lodge

Día 14: Zamora – Loja old road (vía san Francisco)– Noche en hostal Ashik Huasi

Día15: Huashapamba – Acanama – Noche en hostal Ashik Huasi

Día 16: Cerro de Arcos – Noche en Santa Isabel 

Día 17: Reserva de Yunguilla – Noche en san Rafael Cuenca

Día 18: Cajas – Guayaquil – Regreso

En el año 2019, Eugeni Capella y Miquel Bonet se propusieron ver por primera vez en un viaje en Ecuador 1.000 especies. Lograron la cifra de 1.048 observadas, de las cuales 901 fotografiadas. En este tour guiado por Eugeni Capella tendremos la posibilidad de observar 6 de las 11 aves endémicas de Ecuador visitando unos lugares que normalmente no entran en los itinerarios diseñados para los observadores de aves.

Esta zona del país es particularmente interesante por su alta tasa de endemismos. Su topografía, su clima, su fauna y su flora son sorprendentemente distintas y cautivadoras en comparación con el resto del país. Por lo tanto, las especies de aves que podemos encontrar en estas zonas son extremadamente variadas. Recorreremos toda una serie de ecosistemas que varían desde las elevadas altitudes del páramo hasta las llanuras preamazónicas, pasando por los bosques siempreverdes montanos de altitud, subtropicales y piemontanos. También descubriremos los bosques secos tumbesinos y los manglares costeros. Durante estos recorridos tendremos la ocasión de observar una gran cantidad de especies endémicas ecuatorianas, disfrutando al mismo tiempo de un confort importante durante todo el viaje.

DÍA 1: LLEGADA A GUAYAQUIL-PAJAREANDO

Des de Barcelona partiremos hacia Guayaquil. El mismo día llegaremos al aeropuerto internacional de Guayaquil, dónde nos encontraremos con el guía local y el resto de participantes. Transbordo desde el aeropuerto hasta nuestro hotel. Cena libre y noche en el Hotel boutique orilla del rio en Guayaquil – enlace.

Incluido: bienvenida, traslado al hotel y alojamiento. Cena no incluida.  

DÍA 2: MANGLARES DE CHURUTE-BUENAVENTURA

Dejaremos atrás la ciudad de Guayaquil para seguir hacia el Sur hasta la reserva de los Manglares de Churute. Este espacio de conservación costero está formado esencialmente por bosques secos y matorrales, así como una gran superficie de manglares. Podremos recorrer los caminos de la reserva y dar un paseo en lancha a través de los bosques de mangles en busca de especies acuáticas. Después del almuerzo, seguiremos nuestro camino hacia el Sur, atravesando arrozales y zonas agrícolas (plátanos, cacao…), a lo largo del cual podremos hacer paradas para tratar de observar especies de zonas abiertas. Por la tarde, llegaremos a nuestra primera reserva perteneciente a la fundación Jocotoco: Buenaventura. Cena y noche en Umbrellabird Lodge- enlace.

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita.

 

Algunas de las especies que se pueden observar:

Chajá Añuma (Anhima cornuta), común; mosquero real pacífico (Onychorhynchus occidentalis), bastante común; garceta azul (Egretta caerulea), común; ibis blanco (Eudocimus albus), bastante común; hormiguero azabache (Cercomacra nigricans), común; rascón cuellirrufo (Aramides axillaris), raro; y busardo-negro norteño (Buteogallus anthracinus), raro.

DÍA 3: RESERVA BUENAVENTURA

La reserva de Buenaventura pertenece a la fundación Jocotoco. En sus bosques subtropicales y piemontanos podemos encontrar numerosas especies amenazadas. Situada entre la biorregión del Chocó y la zona tumbesina, la reserva beneficia de estas dos influencias y su riqueza específica es la prueba. Exploraremos la parte alta de la reserva que es más húmeda, en busca de especies del Chocó y de dos especies endémicas de la Provincia de El Oro. Después recorreremos la parte baja, zona más seca, para ver las especies de la región tumbesina. Tomaremos también un poco de tiempo en los alrededores de los increíbles bebederos para colibrís. Noche en Umbrellabird Lodge- enlace.  

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. 

DÍA 4: BUENAVENTURA-EL EMPALME 

Hoy visitaremos la zona de El Empalme, donde se encuentra el embalse Daule-Peripa. En este mismo sector está el Sendero de los monos, 25 hectáreas de bosque nativo donde podremos buscar a los monos aulladores y seguir completando nuestras observaciones de aves. También tendremos la oportunidad de acercarnos a visitar El Salto del Armadillo, una impresionante cascada con cerca de 30 metros de altura. Por la tarde llegaremos a la Reserva de Jorupe, donde disfrutaremos de su particular Bosque seco tumbesino, que alberga una gran cantidad de especies endémicas. Cena y noche en la reserva en Urraca Loge – enlace. 

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. 

Algunas de las especies que se pueden observar estos días:

Paragüero Corbatudo (Cephalopterus penduliger), común; chachalaca cabecirrufa (Ortalis erythroptera), común; cárabo blanquinegro (Ciccaba nigrolineata), común; ticotico aligrís (Philydor fuscipenne), raro; batará unicolor (Thamnophilus unicolor), común; mosquero pardo (Cnipodectes subbrunneus), raro; cucarachero canoro (Cyphorhinus phaeocephalus), común; llorón turdino (Schiffornis turdina), raro; saltarín alitorcido (Machaeropterus deliciosus), común; churrín de El Oro (Scytalopus robbinsi), raro y endémico; cotorra de El Oro (Pyrrhura orcesi), raro y endémico; zorzalito overo (Catharus dryas), común; colibrí garganta de Zafiro (Thalurania hypochlora), común; y colibrí de buffon (Chalybura buffonii), poco común.

DÍA 5: RESERVA JORUPE-MACARA

La reserva de Jorupe pertenece también a la Fundación Jocotoco. Protege varias hectáreas de bosque seco tumbesino formado por matorrales altos muy espesos y por un bosque caducifolio dominado por árboles como el ceibo (Ceiba pentandra), el guayacán (Tabebuia chrysantha) y el jorupe (Sapindus saponaria). La mayor parte de estos bosques secos han sido destruidos para convertirse en zonas agrícolas. Este ecosistema acoge una gran cantidad de especies endémicas y otras especies asociadas a este medio. Las buscaremos paseando por la pista y los caminos que recorren este bosque tan denso. Cena y noche en la reserva, en Urraca Loge – enlace. 

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. 

Algunas de las especies que se pueden observar:

Chara coliblanca (Cyanocorax mystacalis), común; anambé pizarra (Pachyramphus spodiurus),  común; zorzal dorsiplomizo (Turdus reevei), común; carpinterito ecuatoriano (Picumnus sclateri), común; pijuí cabecinegro (Synallaxis tithys), bastante común; ticotico cuellirrufo (Syndactyla ruficollis), raro; tororoí matorralero (Grallaria watkinsi), común;  tinamú cejudo (Crypturellus transfasciatus), bastante común; paloma montaraz ventriocre (Leptotila ochraceiventris), raro; mosquero pechigrís (Lathrotriccus griseipectus), común; y colibrí piquilargo (Heliomaster longirostris), común.

DÍA 6: SOZORANGA-UTUANA

Hoy pararemos en el pueblo de Sozaranga en busca de una colonia de golondrina cuellirrufa (Petrochelidon aequatorialis). Por la tarde disfrutaremos de los senderos de la reserva para completar nuestra lista de especies de aves observadas. Cena y noche en la reserva en Urraca Loge – enlace. 

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. 

Algunas de las especies que se pueden observar:

Matorralero coronibayo (Atlapetes seebohmi), batará de Chapman (Thamnophilus zarumae); piojito de Tumbes (Phaeomyias tumbezana); colibrí de Loja (Amazilia alticola); y pepitero capuchinegro (Saltator nigriceps).

DÍA 7: UTUANA-VALLE DE CATAMAYO

Utuana es una nueva reserva, la cual, a pesar de su talla reducida, es un punto crucial de conservación de las aves del Sur de Ecuador. Pasaremos una buena parte del día explorando los caminos de la reserva. Allí encontraremos un bosque húmedo montano mezclado con matorrales y bosques densos de bambú (Chusquea sp.). Muchas de las especies que observaremos son endémicas del lugar. Después seguiremos nuestro viaje hasta el Lodge de Tapichalaca. Cena y noche en un lodge con encanto: Simpson Lodge – enlace. 

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. 

Algunas de las especies que se pueden observar:

Pitajo de Jelski (Silvicultrix jelskii), bastante común; mosquerito de Loja (Zimmerius flavidifrons), común;  batará de Chapman (Thamnophilus zarumae), bastante común; reinita de Cajamarca (Basileuterus trifasciatus), común; cachudito crestinegro (Anairetes nigrocristatus), bastante común; inca arcoiris (Coeligena iris), común; colibrí violeta (Heliangelus viola), común; hormiguero cabecigrís (Ampelornis griseiceps), raro; pepitero capuchinegro (Saltator nigriceps), común; hemispingo de Piura (Sphenopsis piurae), raro; y golondrina cuellirrufa (Petrochelidon aequatorialis), común.

DÍA 8: TAPICHALACA

Esta mítica reserva está situada en medio del bosque nublado montano y aquí se encuentra la única población de tororoí jocotoco (Grallaria ridgelyi) en Ecuador. La historia del descubrimiento de este tororoí representa uno de los hallazgos más increíbles de la ornitología neotropical de los últimos veinte años. La reserva alberga una gran superficie de bosque siempreverde situado al borde del Parque Nacional Podocarpus, una de las zonas más húmedas del país. Hoy exploraremos los diferentes caminos de la reserva. Dedicaremos una parte del tiempo a viajar hasta el valle del río Marañón, donde existen varias especies diferentes de tierras más bajas. Cena y noche en un lodge con encanto: Simpson Lodge – enlace. 

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. 

Algunas de las especies que se pueden observar:

Colibrí lucero (Heliangelus micraster), común; colibrí gorjiamatista (Heliangelus amethysticollis), común; reinita citrina (Myiothlypis luteoviridis), común; cotinga cresticastaño (Ampelion rufaxilla), raro; tororoí nuquicastaño (Grallaria nuchalis), común; tororoí rufo (Grallaria rufula), bastante común; tororoí jocotoco (Grallaria ridgelyi), común; ponchito enano (Grallaricula nana), bastante común; pijuí paramero (Hellmayrea gularis), común; tapaculo ocelado (Acropternis orthonyx), común; mosquero de Linton (Nephelomyias lintoni), común; birro ahumado (Myiotheretes fumigatus), bastante común; trepamusgos flamulado (Thripadectes flammulatus), raro; Tangara Coroniblanca (Sericossypha albocristata), raro; y aratinga de Pinceles (Leptosittaca branickii), bastante común.

DÍA 9: TAPICHALACA-YANKUAM

Por la mañana nos dirigiremos a la pequeña reserva de Yankuam. Este lugar está situado en frente de la mítica cordillera del Cóndor, a las puertas del territorio shuar. Aquí nos esperan muchas sorpresas pero la especie estrella de la zona es el tangara golinaranja (Wetmorethraupis sterrhopteron). Durante estos dos días, recorreremos la carretera que va de nuestro lodge (Cabañas Yankuam) hasta Shaime (pueblo shuar) en busca de las aves del lugar. Un paseo por los agradables senderos de la parte baja de esta zona nos permitirá acercarnos a las nuevas especies de altitudes más bajas como el jacamará cobrizo o el colibrí colipinto ecuatoriano. Cena y noche en un lodge estándar: Cabañas Yankuam-enlace. 

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. 

Algunas de las especies que se pueden observar (Cordillera del Cóndor):

Tangara golinaranja (Wetmorethraupis sterrhopteron), bastante común; tangara gorjigualda (Hemithraupis flavicollis), rara; tangara del paraíso (Tangara chilensis), común; dacnis azul (Dacnis cayana), común; vireón coronigrís (Vireolanius leucotis), bastante común; cucarachero coraya (Pheugopedius coraya), común; cotinga celeste (Cotinga cayana), bastante común; mosquero colilargo (Colonia colonus), común; pibí negruzco (Contopus nigrescens), raro; titirijí pío (Poecilotriccus capitalis), raro; orejerito ecuatoriano (Phylloscartes gualaquizae), común; tiluchí alirrufo (Herpsilochmus rufimarginatus), bastante común; pijuí pechioscuro (Synallaxis albigularis), común; tucanete de Reinwardt (Selenidera reinwardtii), común; cabezón pechiamarillo (Eubucco richardsoni), raro; jacamará violáceo (Galbula chalcothorax), bastante común; busardo blanco (Pseudastur albicollis), común; guacamayo militar (Ara militaris), bastante común; ticotico carioscuro (Anabazenops dorsalis), raro; hormiguero canoso (Rhegmatorhina melanosticta), poco común; mosquerito canelo (Neopipo cinnamomea), raro; y picoagudo (Oxyruncus cristatus), raro.

DÍA 10: MAYCU-NUEVO PARAÍSO

Durante la visita de hoy a Maycu y Nuevo paraíso podremos observar diferentes especies nuevas comunes en el sector y algunas rarezas. Entre ellas podremos buscar chachalaca moteada (Ortalis guttata), cabezón turero (Capito auratus), frutero overo (Cissopis leverianus), pibí negruzco (Contopus nigrescens), espatulilla negra y blanca (Poecilotriccus capitalis), hormiguero colicastaño (Myrmeciza castanea), mosqueta ventriblanca (Myiornis albiventris), carpintero gorgiblanco (Piculus leucolaemus), frutero dentado (Lanio fulvus) y trepatroncos ocelado (Xiphorhynchus ocellatus). Cena y noche en Cabañas Yankuam-enlace.

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. 

DÍA 11: BIRDING EN YANKUAM

Hoy saldremos muy temprano hacia las orillas de río Nangaritza. Una vez estemos en nuestra embarcación comenzaremos a surcar las aguas de este sorprendente río. A lo largo de la mañana, observaremos la imponente vegetación tropical de estos lugares tan aislados del mundo en los que habitan un gran variedad de especies poco comunes. La cordillera del Cóndor se encuentra situada en la frontera con Perú.  Actualmente esta cordillera es objeto de disputa entre las grandes empresas mineras, que quieren explotar la increíble riqueza mineral presente en el sector (a menudo de forma muy destructiva), y la etnia shuar, que quiere proteger su territorio o, por lo menos, beneficiarse de su riqueza. Una baja cadena montañosa domina el río Nangaritza que marca la frontera del territorio shuar. Cena y noche en Cabañas Yankuam-enlace.

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. 

Algunas especies que se pueden observar en Yankuam: 

Gavilán blanco (Pseudastur albicollis), paloma escamosa (Patagioenas speciosa), perico ojiblanco (Psittacara leucophthalmus), colibrí hada oriental​ (Heliothryx auritus), colibrí pechigris​ (Campylopterus largipennis), colibrí esmeralda (Chlorostilbon mellisugus), barbudo coronirojo (Eubucco richardsoni), picolete de Lafresnaye (Picumnus lafresnayi), picolete ecuatoriano (Veniliornis affinis), pijuí pechioscuro​ (Synallaxis albigularis), trepatroncos del Duida (Lepidocolaptes duidae), hormiguero peruano (Hypocnemis peruviana), titirijí alidorado (Poecilotriccus calopterus), mosquerito canelo​ (Neopipo cinnamomea), mosquerito gorripizarroso (Myiozetetes granadensis), cabezón castaño (Pachyramphus castaneus)​​, cucarachero ruiseñor sureño (Microcerculus marginatus), golondrina musliblanca (Neochelidon tibialis), mielero púrpura (Cyanerpes caeruleus), dacnis pechiamarilla (Dacnis flaviventer) y tangara ventriamarilla (Tangara xanthogastra). 

DÍA 12 y 13: EL ZARZA -ZAMORA/COPALINGA-RÍO BOMBUSCARO

Durante estos dos días, viajaremos hacia las estribaciones orientales del Parque Nacional Podocarpus, cerca de la ciudad de Zamora. Exploraremos esta región situada en los bosques piemontanos de la cordillera oriental y en el borde este del Parque Nacional Podocarpus. Aquí existen muchas especies cuya área de distribución se limita a este territorio. La parte alta de esta reserva privada alberga caminos donde se instalaron áreas de alimentación para especies de sotobosque normalmente difíciles de observar: tinamú, chotacabras, corcovados… Cena y noches en el Ecolodge Copalinga – enlace.

Incluido: desayuno, box-lunch y cena. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. 

DÍA 14 y 15: ZAMORA ROAD/HUASHAPAMBA-ACANAMA

Recorreremos la antigua carretera de Loja a Zamora, muy conocida por los ornitólogos del lugar, donde podremos observar bandadas mixtas de la familia Thraupidae. También visitaremos Huashapamba y Acanama. Noches en el hostal Ashik huasi – enlace. 

Incluido: desayuno, box-lunch. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. Cena no incluida. 

Algunas de las especies que se pueden observar estos días (Copalinga y río Bombuscaro):

Chachalaca moteada (Ortalis guttata), común; aratinga ojiblanca (Psittacara leucophthalmus), común; chotacabras negruzco (Nyctipolus nigrescens), común; picohoz coliverde (Eutoxeres aquila), bastante común; coqueta coronada (Lophornis stictolophus), bastante común; jacamará cobrizo (Galbula pastazae), común; buco listado (Malacoptila fulvogularis), común; monjilla lanceolada (Micromonacha lanceolata), bastante común; colagrís sureño (Xenerpestes singularis), raro; hormiguerito submontano (Epinecrophylla spodionota), bastante común;  fiofío submontano (Myiopagis olallai), bastante común; mosquero crestinaranja (Myiophobus phoenicomitra), común; anambé cariamarillo (Pachyramphus xanthogenys), común; paragüero ornado (Cephalopterus ornatus), bastante común; conirrostro culirrufo (Conirostrum speciosum), raro; tangara orejidorada (Tangara chrysotis), común; frutero de cresta rojiza (Tachyphonus cristatus), común; y  tinamú Tao (Tinamus tao), bastante común. 

Algunas especies que se pueden observar en Huashapamba: 

Lorito ecuatoriano (Hapalopsittaca pyrrhops), ponchito medialuna (Grallaricula lineifrons), hemispingo cabecinegro (Hemispingus verticalis), trepamusgos flamulado (Thripadectes flammulatus), pava barbuda (Penelope barbata), tangara de Wetmore (Buthraupis wetmorei), calzadito reluciente (Eriocnemis vestita) y cachudito ágil (Uromyias agilis). 

DÍA 16: CERRO DE ARCOS

Saldremos muy temprano para visitar las laderas templadas de los Andes, pasando por los bosques montanos hasta llegar hasta el páramo. Llegaremos al cerro de Arcos, donde en 2017 se descubrió una nueva especie de colibrí para la ciencia, la estrella de garganta azul (Oreotrochilus cyanolaemus). Esta especie, desde su reciente descripción en 2018, ya está considerada en peligro crítico, siendo conocida solamente tres lugares en una zona muy pequeña hasta ahora, en algunas montañas en el sur de Ecuador. Por la tarde pondremos rumbo a Santa Isabel y pasaremos la noche en Inti Kamari-enlace. 

Incluido: desayuno, box-lunch. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. Cena no incluida.

DÍA 17: RESERVA DE YUNGUILLA – CUENCA

Hoy visitaremos la reserva de Yunguilla que pertenece también a la Fundación Jocotoco. Esta reserva protege el hábitat del endémico atlapetes cabecipálido (Atlapetes pallidiceps) y está situada en medio de un valle, en el que los árboles y matorrales se mezclan con cultivos y huertos. Aquí se observó esta especie de ave que ya se daba por desaparecida. Al final de la mañana nos dirigiremos a la bonita ciudad de Cuenca para llegar a nuestro próximo alojamiento. Cena libre y noche en San Rafael – enlace.

Incluido: desayuno, box-lunch. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita. Cena no incluida.

Algunas de las especies que se pueden observar:

Atlapetes cabecipálido (Atlapetes pallidiceps), bastante común; tangara pechicanela (Thlypopsis ornata), común; colibrí de Myrtis (Myrtis fanny), común y mochuelo canela (Aegolius harrisii), raro.

DÍA 18: CAJAS-GUAYAQUIL-VUELO INTERNACIONAL

Visita del Parque Nacional El Cajas o también llamado el Parque de los mil lagos. Exploraremos diferentes ecosistemas de altitud en medio de paisajes increíbles: bosque templado, bosque de polylepis, páramo y lagunas. Aquí buscaremos especies características de estas altitudes. Después de una comida a más de 4.000 metros de altura, pondremos rumbo hacia las plantaciones de plátanos, de palmeras y de cacao, cercanas a la ciudad más grande de Ecuador. Llegaremos a Guayaquil por la tarde, para nuestro vuelo de regreso. llegaremos a Barcelona el día siguiente a mediodía.

Incluido: desayuno y box-lunch. Guía especialista local, transporte, alojamiento y entrada a los lugares de visita.  

Algunas de las especies que se pueden observar:

Tucán pechigrís (Andigena hypoglauca), común; cerceta andina (Anas andium), común; ánade maicero (Anas georgica), común; malvasía andina (Oxyura ferruginea), común; tororoí leonado (Grallaria quitensis), común; conirrostro gigante (Conirostrum binghami), común; dacnis andino (Xenodacnis parina), común; birro culirrojo (Cnemarchus erythropygius), raro; y metalura de Azuay (Metallura baroni), rara.

Salida el 24 de octubre de 2020. 

Más información:

grallariculalineifrons@gmail.com

Telèfon/WhatsApp 0034 675 965 905

Skype:fartet2

En busca de las aves neotropicales: viaje ornitológico por el norte del Ecuador

Un itinerario ornitológico clásico atravesando el norte del Ecuador, desde las planicies del Chocó hasta los bosques húmedos tropicales amazónicos.

Día 1: Llegada a Quito – Primer birding del Valle Interandino – Cena y Noche en Zaysant Ecolodge
Día 2: Yanacocha– Valle del río Alambi – noche en Bellavista (El Domo)
Día 3: Bellavista – Alto Valle de Tandayapa – noche en Bellavista (El Domo)
Día 4: Bajo Valle de Tandayapa – Oilbird Cave – Noche en Un poco del Chocó
Día 5: Un poco del Chocó – Noche en Un poco del Chocó
Día 6: Un poco del Chocó – Amaguza – Noche en Pabiliño
Día 7: Mashpishungo – Milpe – Noche en Milpe
Día 8: Paz de las Aves – Pululahua -Noche en Tambo Cóndor
Día 9: Antisana – Papallacta – Guango – Noche en Baeza
Día 10: San Isidro – Las Caucheras – Las Brizas – Noche en Baeza
Día 11: Guacamayo – Narupa – Coca – Noche en Coca
Día 12: Shiripuno Amazon Lodge
Día 13: Shiripuno Amazon Lodge
Día 14: Shiripuno Amazon Lodge
Día 15: Shiripuno Amazon Lodge – Coca – Quito

 

Vuelve al inicio →


In English:

Ornithological trip in Ecuador: discovering the birds of the south

18 Day Birding Expedition in Ecuador: The Wonders of the South (SUPERIOR). 

Our next southern Ecuador tour will run in 2020, starting the 24th october

 

Day 1: Guayaquil – Birding in El Salado estuary – Hotel boutique orilla del rio

Day 2: Churute Mangroves – Buenaventura – Night in umbrellabird lodge

Day 3: Buenaventura Reserve – Night in Umbrellabird lodge

Day 4: Buenaventura – El empalme – Night in Urraca Lodge

Day 5: Jorupe Reserve- Macara – Night in Urraca Lodge

Day 6: Sozoranga – Utuana – Night in Urraca Lodge

Day 7: Utuana – Catamayo Valley – Tapichalaca – Night at Simpson Lodge

Day 8: Tapichalaca – Night at Simpson Lodge

Day 9: Tapichalaca – Yankuam – Night at Yankuam Lodge

Day 10: Maycu – Nuevo Paraíso – Night at Yankuam Lodge

Day 11: Birding in Yankuam – Night in Yankuam Lodge

Day 12: El Zarza – Zamora – Night at Copalinga Lodge

Day 13: Copalinga Reserve – Bombuscaro River. Overnight at Copalinga Lodge

Day 14: Zamora – Loja old road (Route to San Francisco)- Night in Ashik Huasi Hostel

Day 15: Huashapamba – Acanama – Overnight in Ashik Huasi Hostel

Day 16: Cerro de Arcos – Night in Santa Isabel 

Day 17: Yunguilla Reserve – Night in San Rafael Cuenca

Day 18: Cajas- Guayaquil – Out

In 2019, Eugeni Capella and Miquel Bonet set out to see 1,000 species for the first time ever on a trip in Ecuador. They achieved 1048 birds observed, of which they photographed 901. On this tour, guided by Eugeni Capella, we will have the possibility to observe 6 of the 11 endemic birds of Ecuador visiting places that normally do not enter the itineraries designed for birdwatchers. 

This area of the country is particularly interesting for its high endemism rate. Its topography, climate, fauna and flora are surprisingly different and captivating, compared to the rest of the country. Therefore, the species of birds that we can find in these areas are extremely varied. We will travel through a series of ecosystems that range from the high altitudes of the paramo (moorland) to the pre-amazon plains, going through the subtropical, premontane and higher evergreen montane forests. We will also discover Tumbesian dry forests and coastal mangroves. During these tours we will have the opportunity to observe a great number of Ecuadorian endemic species, enjoying at the same time of great comfort during the whole trip.

DAY 1: ARRIVAL IN GUAYAQUIL-BIRDING 

We will meet at El Prat airport (Barcelona), from where we will depart to Guayaquil. On the same day we will arrive at the international airport of Guayaquil, where we will meet the local guide and the rest of the participants. Transfer of the expeditionaries from the airport to the hotel. Free dinner and night at the Hotel Boutique Orilla del Río in Guayaquil – link. 

Arrival at the international airport of Guayaquil. The guide will welcome you and give you a brief explanation about the trip. Transfer from the airport to our hotel and first contact with the aquatic birds present in El Salado estuary. Free dinner and overnight at the Hotel boutique orilla del rio in Guayaquil – link

Included: Welcome and briefing, transfer to the hotel and accommodation. Dinner not included. 

DAY 2: CHURUTE MANGROVES – BUENAVENTURA

We will leave the city of Guayaquil behind to continue towards the South until we reach Churute Mangroves Reserve. This coastal conservation area consists essentially of dry forests and scrubs, as well as a large area of mangroves. We will be able to walk the reserve’s trails and take a boat ride through the mangrove forests in search of aquatic species. After lunch, we will continue our way south through rice fields and agricultural areas (banana, cocoa …) along which we can make stops to try to observe species from open areas. Dinner and overnight at Umbrellabird lodge- link

Included: Breakfast, box-lunch, dinner. Local specialist guide, transport, accommodation and entrance fees to the sites of visit. 

Some of the species that can be observed:

Horned Screamer (Anhima cornuta) – common, Pacific Royal Flycatcher (Onychorhynchus occidentalis) very common, Little Blue Heron (Egretta caerulea) common, American White Ibis (Eudocimus albus) very common, Jet Antbird (Cercomacra nigricans) common, Rufous-Necked Wood Rail (Aramides axillaris) rare, Common Black-Hawk (Buteogallus anthracinus) rare.

DAY 3: BUENAVENTURA RESERVE

Buenaventura reserve belongs to the Jocotoco Foundation. In its subtropical and piedmont forests we can find numerous endangered species. Situated between the Chocó bioregion and the Tumbesian region, the reserve benefits from these two influences and its specific richness is proof. We will explore the upper part of the reserve, which is more humid, in search of species from the Chocó region and two endemic species from the Province of El Oro. Afterwards, we will visit the lower part, the driest zone, to see the species of the Tumbesian region. We will also take some time around the incredible drinking troughs for Hummingbirds. Night in Umbrellabird lodge- link.  

Included: Breakfast, box-lunch, and dinner. Local specialist guide, transport, accommodation. and entrance fees to sites of visit.

DAY 4: BUENAVENTURA-EL EMPALME

Today we will visit the area of El Empalme, where the Daule-Peripa reservoir is located. In this same sector is the Sendero de los monos (Monkey Trail), 25 hectares of native forest where we will be able to look for howler monkeys and continue completing our bird watching. We will also have the opportunity to visit El Salto del Armadillo, an impressive waterfall of about 30 meters high. In the afternoon we will arrive at the Jorupe Reserve where we will enjoy its particular Tumbesine Dry Forest which is home to a large number of endemic species. Dinner and overnight at the reserve in Urraca Loge – link. 

Included: Breakfast, box-lunch and dinner. Local specialist guide, transportation, accommodation, and entrance fees to sites of visit.

Some of the species that can be observed these days:

Long-wattled Umbrellabird (Cephalopterus penduliger) common, Rufous-headed Chachalaca (Ortalis erythroptera) common, Black-and-white Owl (Ciccaba nigrolineata) common, Slaty-winged Foliage-gleaner (Philydor fuscipenne) rare, Uniform Antshrike (Thamnophilus unicolor) common, Browinish Twistwing (Cnipodectes subbrunneus) rare, Song Wren (Cyphorhinus phaeocephalus) common, Brown-winged Mourner (Schiffornis turdina) rare, Club-wing ed Manakin (Machaeropterus deliciosus) common, Ecuadorian Tapaculo (Scytalopus robbinsi) rare and endemic, El Oro Parakeet (Pyrrhura orcesi) rare and endemic, Gould’s nightingale-thrush (Catharus dryas) common, Emerald-bellied Woodnymph (Thalurania hypochlora) common, White-vented plumeleteer (Chalybura buffonii) uncommon.

DAY 5: JORUPE-MACARA RESERVE

The Jorupe reserve also belongs to the Jocotoco Foundation. It protects several hectares of dry Tumbesine forest formed by very dense high shrubs and a deciduous forest dominated by trees such as Ceibo (Ceiba pentandra), Guayacán (Tabebuia chrysantha) and Jorupe (Sapindus saponaria). Most of these dry forests have been destroyed to become agricultural zones. This ecosystem is home to a large number of endemic species and other species associated with this environment. We will look for them walking along the paths that run through this dense forest. Dinner and overnight at Urraca Lodge – link.

Included: Breakfast, box-lunch, and dinner. Local specialist guide, transportation, accommodation, and entrance to sites of visit.

Some of the species that can be observed these days:

White-tailed Jay (Cyanocorax mystacalis) common, Slaty Becard (Pachyramphus spodiurus) common, Plumbeous-backed Thrush (Turdus reevei) common, Ecuadorian piculet (Picumnus sclateri) common, Blackish-headed Spinetail (Synallaxis tithys) very common, Rufous-necked Foliage-gleaner (Syndactyla ruficollis) rare, Watkins’s antpitta (Grallaria watkinsi) common,  Pale-browed Tinamou (Crypturellus transfasciatus) very common, Ochre-bellied Dove (Leptotila ochraceiventris) rare, Grey-breasted flycatcher (Lathrotriccus griseipectus) common, Long-billed Starthroat (Heliomaster longirostris) common.

DAY 6: SOZORANGA-UTUANA

Today we will stop in the village of Sozaranga in search of a colony of the Chestnut-collared Swallow (Petrochelidon aequatorialis). In the afternoon we will enjoy the trails of the reserve to complete our list of bird species observed. Dinner and overnight at the reserve in Urraca Loge – link.

Included: Breakfast, box-lunch, and dinner. Local specialist guide, transportation, accommodation. and entrance fees to sites of visit.

Some of the species that can be observed these days:

Bay-crowned Brush Finch (Atlapetes seebohmi), Chapman’s Antshrike (Thamnophilus zarumae), Tumbesian tyrannulet (Phaeomyias tumbezana), Amazilia hummingbird (Amazilia alticola), Black-cowled saltator (Saltator nigriceps).

DAY 7: UTUANA- CATAMAYO VALLEY

Utuana is a new reserve, which, in spite of its reduced size, is a crucial spot for the conservation of the birds of Southern Ecuador. We will spend a good part of the day exploring the reserve’s trails. There, we will find montane rainforest mixed with scrub and dense bamboo forests (Chusquea sp.). Many of the species that we will observe are endemic to the place. Afterwards we will continue our trip to the Tapichalaca Lodge. Dinner and overnight at charming Simpson Lodge – link. 

Included: Breakfast, box-lunch and dinner. Specialized local guide, transportation, lodging, and entrance fees to sites of visit.

Some of the species that can be observed these days:

Jelski’s Chat-Tyrant (Silvicultrix jelskii) very common, Loja tyrannulet (Zimmerius flavidifrons) common,  Chapman’s Antshrike (Thamnophilus zarumae) very common, Three-banded Warbler (Basileuterus trifasciatus) common,  Black-crested tit-tyrant (Anairetes nigrocristatus) very common, Rainbow Starfrontlet (Coeligena iris) common, Purple-throated Sunangel (Heliangelus viola) common, Grey-headed antbird (Ampelornis griseiceps) rare, Black-cowled Saltator (Saltator nigriceps) common, Piura Hemispingus (Sphenopsis piurae) rare, Ecuadorian Swallow (Petrochelidon aequatorialis) common, Plumbeous rail (Pardirallus sanguinolentus). 

DAY 8: TAPICHALACA

This mythical reserve is located in the middle of the montane cloud forest and here is the only population of Jocotoco Antpitta (Grallaria ridgelyi) in Ecuador. The history of the discovery of this Antpitta represents one of the most incredible findings of Neotropical ornithology in the last twenty years. The reserve is home to a large area of evergreen forest on the edge of Podocarpus National Park, one of the most humid areas of the country. Today we will explore the different paths of the reserve. Depending on the time available we will be able to visit the Marañón River valley or Toledo Hill where there are several different species of lowlands. Dinner and overnight at charming Simpson Lodge – link. 

Included: Breakfast, box-lunch and dinner. Specialized local guide, transportation, accommodation, and entrance fees to sites of visit.

Some of the species that can be observed these days:

Little Sunangel (Heliangelus micraster) common, Amethyst-throated Sunangel (Heliangelus amethysticollis) common, Citrine Warbler (Myiothlypis luteoviridis) common, Chestnut-crested Cotinga (Ampelion rufaxilla) rare, Chestnut-naped Antpitta (Grallaria nuchalis) common, Rufous Antpitta (Grallaria rufula) very common, Jocotoco Antpitta (Grallaria ridgelyi) common, Slate-crowned Antpitta (Grallaricula nana) very common, White-Browed Spinetail (Hellmayrea gularis) common, Ocellated Tapaculo (Acropternis orthonyx) common, Orange-Banded Flycatcher (Nephelomyias lintoni) common, Smoky Bush-Tyrant (Myiotheretes fumigatus) very common, Flammulated treehunter (Thripadectes flammulatus) rare, White-Capped Tanager (Sericossypha albocristata) rare, Golden-plumed Parakeet (Leptosittaca branickii) very common.

DAY 9: TAPICHALACA-YANKUAM

In the morning we will head to the small reserve of Yankuam. This place is located in front of the mythical mountain range of the Condor, at the gates of the Shuar territory. Many surprises await us here but the star species of the area is the Orange-throated Tanager (Wetmorethraupis sterrhopteron). During these two days, we will travel the road that goes from our lodge (Cabañas Yankuam) to Shaime (Shuar town) in search of the birds of the place. A walk along the pleasant trails of the lower part of this area will allow us to approach the new species of lower altitudes as the Coppery-chested Jacamar or the Ecuadorean Piedtail. Dinner and overnight at the standard lodge Cabañas Yankuam-link. 

Included: Breakfast, box-lunch and dinner. Specialized local guide, transportation, accommodation, and entrance fees to sites of visit.

Some of the species that can be observed these days (El Cóndor Mountain Range):

Orange-throated Tanager (Wetmorethraupis sterrhopteron) very common, Yellow-backed Tanager (Hemithraupis flavicollis) rare, Paradise Tanager (Tangara chilensis) common, Blue dacnis (Dacnis cayana) comomn, Slaty-capped Shrike-vireo (Vireolanius leucotis) very common, Coraya Wren (Pheugopedius coraya) common, Spangled Cotinga (Cotinga cayana) very common, Long-tailed Tyrant (Colonia colonus) common, Blackish Pewee (Contopus nigrescens) rare, Black-and-white Tody-tyrant (Poecilotriccus capitalis) rare, Ecuadorian Tyrannulet (Phylloscartes gualaquizae) common, Rufous-winged Antwren (Herpsilochmus rufimarginatus) very common, Dark-breasted Spinetail (Synallaxis albigularis) common, Golden-collared Toucanet (Selenidera reinwardtii) common, Lemon-throated Barbet (Eubucco richardsoni) rare, Purplish Jacamar (Galbula chalcothorax) very common, White Hawk (Pseudastur albicollis) common, Military Macaw (Ara militaris) very common, Crested Foliage-gleaner (Anabazenops dorsalis) rare, Hairy-crested Antbird (Rhegmatorhina melanosticta) uncommon, Cinnamon Tyrant-Manakin (Neopipo cinnamomea) rare, Sharpbill (Oxyruncus cristatus) rare.

DAY 10: MAYCU-NUEVO PARAISO

During today’s visit to Maycu and Nuevo Paraiso we can see different new species common in the sector and some rarities. Among them we can look for the Speckled Chachalaca (Ortalis guttata), Gilded Barbet (Capito auratus), Magpie Tanager (Cissopis leverianus), Blackish Pewee (Contopus nigrescens),  Black-and-white Tody-Tyrant (Poecilotriccus capitalis), Northern Chestnut-tailed Antbird (Sciaphylax castanea), White-bellied Pygmy Tyrant (Myiornis albiventris), White-throated Woodpecker (Piculus leucolaemus), Fulvous Shrike-Tanager (Lanio fulvus), Ocellated Woodcreeper  (Xiphorhynchus ocellatus). Dinner and overnight at Yankuam Cabinslink .

Included: Breakfast, box-lunch and dinner. Specialized local guide, transportation, accommodation, and entrance fees to sites of visit.

DAY 11: BIRDING IN YANKUAM

Today we will leave very early towards the banks of Nangaritza River. Once in our boat we will begin to sail the waters of this amazing river. Throughout the morning we will observe the imposing tropical vegetation of these places, so isolated from the world, where a great variety of rare species live. The Condor Mountain Range is located on the border with Peru.  Currently this mountain range is the object of dispute between the big mining companies, that want to exploit the incredible mineral wealth present in the sector (often in a very destructive way) and the Shuar ethnic group that wants to protect its territory, or at least to benefit from its wealth. A low mountain range dominates the Nangaritza river that marks the border of the Shuar territory. Dinner and overnight at Yankuam Cabins – link

Included: Breakfast, box-lunch and dinner. Local specialist guide, transportation, lodging, accommodation, and entrance fees to sites of visit.

Some of the species that can be observed in Yankuam: 

White Hawk (Pseudastur albicollis), Scaled Pigeon (Patagioenas speciosa), White-eyed parakeet (Psittacara leucophthalmus), Black-eared Fairy (Heliothryx auritus), Grey-breasted Sabrewing ​ (Campylopterus largipennis), Blue-tailed Emerald (Chlorostilbon mellisugus), Lemon-throated Barbet (Eubucco richardsoni), Lafresnaye’s piculet (Picumnus lafresnayi), Red-stained Woodpecker (Veniliornis affinis), Dark-breasted Spinetail ​ (Synallaxis albigularis), Duida woodcreeper (Lepidocolaptes duidae), Peruvian Warbling Antbird (Hypocnemis peruviana), Golden-winged Tody-flycatcher (Poecilotriccus calopterus), Cinnamon Tyrant-Manakin, (Neopipo cinnamomea), Grey-capped Flycatcher (Myiozetetes granadensis), Chestnut-crowned Becard (Pachyramphus castaneus)​​, Southern nightingale-wren (Microcerculus marginatus), White-thighed Swallow (Neochelidon tibialis), Purple Honeycreeper (Cyanerpes caeruleus), Yellow-bellied Dacnis (Dacnis flaviventer), Yellow-bellied Tanager (Tangara xanthogastra). 

DAY 12 and 13: EL ZARZA -ZAMORA/COPALINGA-BOMBUSCARO RIVER

During these two days we will travel to the eastern slopes of Podocarpus National Park, near the city of Zamora. We will explore this region located in the Piedmont forests of the eastern mountain range and on the eastern edge of the Podocarpus National Park. Here there are many species whose range is limited to this territory. The upper part of this private reserve is home to roads where feeding areas were installed for understory species that are usually difficult to observe: Tinamou, Nightjars, Wood-Quails… Dinner and nights at the Ecolodge Copalinga – link.

Included: Breakfast, box-lunch and dinner. Local specialist guide, transportation, accommodation, and entrance fees to sites of visit.

DAY 14 and 15: ZAMORA ROAD/HUASHAPAMBA-ACANAMA

We will go along the old road from Loja to Zamora, very well known by the ornithologists of the area, where we will be able to observe mixed flocks of the Thraupidae family. We will also visit Huashapamba and Acanama. Nights in hostel Ashik huasi – link. 

Included: Breakfast, box-lunch. Local specialist guide, transportation, accommodation. Dinner not included. 

Some of the species that can be observed these days (Copalinga and Bombuscaro River):

Speckled Chachalaca (Ortalis guttata) common, White-eyed parakeet (Psittacara leucophthalmus) common, Blackish Nightjar (Nyctipolus nigrescens) common, White-tipped Sicklebill (Eutoxeres aquila) very common, Spangled Coquette (Lophornis stictolophus) very common, Coppery-chested Jacamar (Galbula pastazae) common, Black-streaked puffbird (Malacoptila fulvogularis) common, Lanceolated monklet (Micromonacha lanceolata) very common, Equatorial greytail (Xenerpestes singularis) rare, Foothill Antwren (Epinecrophylla spodionota) very common,  Foothill Elaenia (Myiopagis olallai) very common, Orange-crested Flycatcher (Myiophobus phoenicomitra) common, Yellow-cheeked Becard (Pachyramphus xanthogenys) common, Amazonian Umbrellabird (Cephalopterus ornatus)  very common, Chestnut-vented Conebill (Conirostrum speciosum) rare, Golden-eared Tanager (Tangara chrysotis) common, Flame-crested Tanager (Tachyphonus cristatus) common, Gray Tinamou (Tinamus tao) very common.

Some of the species that can be observed in Huashapamba: 

Red-faced Parrot (Hapalopsittaca pyrrhops), Crescent-faced Antpitta (Grallaricula lineifrons), Black-headed Hemispingus (Hemispingus verticalis), Flammulated Treehunter (Thripadectes flammulatus), Bearded Guan (Penelope barbata), Masked-mountain Tanager (Buthraupis wetmorei), Glowing Puffleg (Eriocnemis vestita), Agile Tit-Tyrant (Uromyias agilis). 

DAY 16: CERRO DE ARCOS

Today we will leave very early to visit the temperate slopes of the Andes, crossing the montane forests until we reach the páramo (moor). We will arrive at Cerro de Arcos, where in 2017 a new species of hummingbird was discovered for science, the Blue-Throated Hillstar (Oreotrochilus cyanolaemus). This species, since its recent description in 2018, is already considered critically endangered, being known, until now, in only three places in a very small area, in some mountains in southern Ecuador. In the afternoon we will set course for Santa Isabel and spend the night at Inti Kamari-link. 

Included: Breakfast, box-lunch. Local specialist guide, transport, accommodation. Dinner not included.

DAY 17: YUNGUILLA RESERVE – CUENCA

Today we will visit the Yunguilla Reserve, which also belongs to the Jocotoco Foundation. This reserve protects the habitat of the endemic Pale-headed Brush-finch (Atlapetes pallidiceps) and is located in the middle of a valley, where trees and bushes mix with crops and orchards. This species of bird, once thought of as extinct was found again. In the late morning we will go to the beautiful city of Cuenca to reach our next accommodation. Free dinner and night in San Rafael – link.

Included: Breakfast, box-lunch. Local specialist guide, transport, accommodation. Dinner not included.

Some of the species that can be observed:

Pale-headed Brush-finch (Atlapetes pallidiceps) very common, Rufous-chested Tanager (Thlypopsis ornata) common, Purple-collared Woodstar (Myrtis fanny) common, Buff-fronted Owl (Aegolius harrisii) rare.

DAY 18: CAJAS-GUAYAQUIL-INTERNATIONAL FLIGHT

Visit to El Cajas National Park, also called the Park of a Thousand Lakes. We will explore different ecosystems of altitude in the middle of incredible landscapes: temperate forest, Polylepis forest, paramo and lagoons. Here we will look for typical species of these altitudes. After a meal at more than 4000 meters above sea level, we will head towards banana, palm and cocoa plantations near Guayaquil, the largest city in Ecuador. We will arrive in Guayaquil in the afternoon for our return flight. We will arrive to Barcelona next day at midday. 

Included: Breakfast and box-lunch. Local specialist guide, transportation, accommodation, and entrance fees to sites of visit.

Some of the species that can be observed:

Grey-breasted Mountain Toucan (Andigena hypoglauca) common, Andean Teal (Anas andium) common, Yellow-billed Pintail (Anas georgica) common, Andean Duck (Oxyura ferruginea) common, Tawny Antpitta (Grallaria quitensis) common, Giant Conebill (Conirostrum binghami) common, Tit-like Dacnis (Xenodacnis parina) common, Red-rumped Bush-Tyrant (Cnemarchus erythropygius) rare, Violet-throated Metaltail (Metallura baroni) rare.

Our next southern Ecuador tour will run in 2020, starting the 24th october

More information:

grallariculalineifrons@gmail.com

Telèfon/WhatsApp 0034 675 965 905

Skype:fartet2

In search of Neotropical birds: Ornithological trip through northern Ecuador

A classic ornithological itinerary crossing the north of Ecuador, from the Chocó plains to the Amazon rainforests.

Day 1: Arrival in Quito – First birding of the Valle Interandino – Dinner and Night at Zaysant Ecolodge
Day 2: Yanacocha – Alambi River Valley – night in Bellavista (El Domo)
Day 3: Bellavista – Alto Valle de Tandayapa – night in Bellavista (El Domo)
Day 4: Bajo Valle de Tandayapa – Oilbird Cave – Night in Un Poco del Chocó
Day 5: Un poco del Chocó – Night in Un poco del Chocó
Day 6: Un poco del Chocó – Amaguza – Night in Pabiliño
Day 7: Mashpishungo – Milpe – Night in Milpe
Day 8: Paz de las Aves – Pululahua -Night at Tambo Cóndor
Day 9: Antisana – Papallacta – Guango – Night in Baeza
Day 10: San Isidro – Las Caucheras – Las Brizas – Night in Baeza
Day 11: Guacamayo – Narupa – Coca – Night in Coca
Day 12: Shiripuno Amazon Lodge
Day 13: Shiripuno Amazon Lodge
Day 14: Shiripuno Amazon Lodge
Day 15: Shiripuno Amazon Lodge – Coca – Quito

 

Go back to the beginning→