Dos mons paral·lels

Potser des de fa un temps conviuen en Catalunya dos mons paral·lels: un de sobiranista i un altre, d’autonomista. I la majoria de la ciutadania se situa en un món o en un altre. Alguna força política, però, vol estar amb un peu en una república i l’altre peu en una monarquia. És possible? Poden aquests dos mons deixar de ser paral·lels i confluir? Ho aconseguiran els pactes postelectorals? Un referèndum acordat sobre la independència, on tothom accepti el resultat que surti de les urnes, sembla la solució política més fàcil i més democràtica perquè aquests dos mons deixin de ser paral·lels i conflueixin en un mateix projecte de país. En canvi, sembla impossible a hores d’ara. Continua llegint

Bona política, tant se val si és vella o nova

En l’actual modernitat líquida, sembla que es vol imposar l’admiració per la novetat i cert menyspreu per la vellesa, ja es tracti de persones, objectes o idees. I així ara s’ha posat de moda la nova política. Es qüestiona d’aquesta manera un dels valors de qualsevol persona, entitat, empresa o institució: la trajectòria.

La trajectòria d’un partit polític pot ser més o menys coherent, amb llums i ombres… Sigui com sigui, un llegat històric, el passat, ens serveix per interpretar el present i poder predir, amb més o menys encert, el futur. L’evolució de tot partit polític, en sintonia amb la societat, és una manera interessant de comprendre la història i la realitat d’un país. O així ho havia estat fins que va arribar un tsunami – terme que de manera molt encertada fa servir l’historiador i articulista Joan B. Culla al darrer llibre que ha publicat- al sistema de partits català, espanyol i de molts altres països del món. Diferent de la creació de nous partits és que sorgeixin coalicions de partits en circumstàncies extraordinàries, en què es requereix consens per portar a terme un objectiu polític difícil. Continua llegint

Ser o no ser mare

A Catalunya, el nombre de dones que tenen un fill a partir dels quaranta anys s’ha més que doblat en la darrera dècada. Una nova realitat que va tractar el darrer reportatge del programa de TV3 «30 minuts», titulat amb la suggeridora pregunta «És tard per ser mare?»

La resposta va quedar en l’aire, ja que es tracta d’un tema personal i cada dona té la seva pròpia resposta. No obstant això, els metges experts que van intervenir en l’esmentat programa consideren que cal posar un límit, ja que a l’estat espanyol es pot ser mare a qualsevol edat segons la legalitat vigent. Una manca de regulació que també es dóna a molts altres països i que és la causa de casos extrems com el de dones que han estat mares amb més de seixanta anys. Continua llegint